Joan Roma

GRAN DESCOBERTA : LA SOPA D’ALL ! Em faig creus de com els líders independentistes ens poden sorprendre, dia sí, dia també, amb descobertes increïbles. Ara resulta que han descobert les obligacions i responsabilitats dels funcionaris ! Al•leluia, millor ara, que d’aquí cent anys !. Ho dic, a la vista dels debats en el Parlament sobre l’aplicació de la inhabilitació a Pau Juvillà de la CUP. Però, no només d’aquest cas concret, sinó en molts altres en que els polítics anunciaven una cosa, i els funcionaris en feien una altra. Què es pensaven ? Que si algú decideix llençar-se al precipici, altres el seguiran ? En aquests deu anys de procés, he quedat sorprès, de la ignorància, o del cinisme de múltiples independentistes que anunciaven decisions, acords, propostes, en ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Parlament, sense tenir en compte en cap moment, el que farien o gestionarien els funcionaris de la institució. Pels no avesats als càrrecs institucionals, aclareixo que tots els funcionaris, tots, per accedir al càrrec, han de jurar fidelitat a la Constitució. Es a dir, a complir i fer complir els preceptes continguts en la Carta Magna. Això tan val per policies, guàrdies civils, com per mestres, metges, o administratius, secretaris, interventors, lletrats..... D’aquí que per ocupar determinades funcions ,ser funcionari, és obligatori. Un contractat laboral no pot exercir de secretari o d’interventor d’un ajuntament, ni d’un consell comarcal, diputació i lògicament d’un Parlament. Aquesta obligatorietat és lògica perquè garanteix que els actes, decisions i resolucions d’aquella institució siguin supervisats i controlats per qui en té l’obligació. De no fer-ho, s’hi juga el càrrec, el seu patrimoni personal, i la llibertat, si el tema és prou greu. Per entendre’ns millor. Si un secretari d’ajuntament, o de qualsevol institució, comprova que una proposta d’acord, trenca la legalitat, no solament ho ha de manifestar, sinó que ho ha d’explicitar amb un advertiment d’il•legalitat. I, per descomptat, cap funcionari ha d’actuar, ni pot actuar en contra de la legalitat. Es més, ha d’evitar-ho, posant en coneixement dels òrgans competents i si cal dels tribunals, allò que consideri irregular o il•legal. Torno al Parlament. Es evident que cap funcionari es jugarà càrrec, patrimoni i llibertat, per les bogeries que vulgui fer un polític, o la mateixa presidenta. Allà ella amb el que prometi, anunciï o vulgui fer. Per tot el que necessiti no trobarà complicitats. Cas de fer-ho activa la via judicial, per la via penal. Elemental. Aquí i a Austràlia. D’aquí la importància de disposar de funcionaris en tots i cadascun dels llocs pertinents. Per això, per molt president que se sigui, o per molt càrrec d’alcalde que s’ostenti, si el secretari no actua, no podrà dur a terme el que volia fer, i si ha de pagar o treure diner, no ho podrà fer perquè qui té cura de les finances no ho permetrà. Arribem, doncs, a la descoberta de la sopa d’all. Escoltar que “la independència, no serà possible sense la participació dels funcionaris” és per matrícula d’honor. Bé, he de dir que en aquest cas, ni que ells participessin tampoc ho farien possible, perquè hi ha els mecanismes per evitar-ho, però vaja, escoltar aquesta afirmació deu anys després de l’activació del procés, és per llogar-hi cadira. No ens estranyi tot el que hem vist fer i com s’ha fet. Tenim els líders que tenim, i sort n’hem tingut per acabar on estem. !!!