Joan Roma

ENGRUNES DE PRESSUPOST. Tot i haver rebut de la mà del diputat Cristòfol Gimeno, el projecte de pressupost de la Generalitat per a 2022, em permeto fer servir les dades de R7, del passat 10/XI, per la bona exposició i detalls donats. El resumeixo abans no exposi la meva personal opinió. D’entrada dir que estem davant el major pressupost de la història: 38.139 Milions d’euros. Es a dir, 5.618 milions més que el de 2020, dels quals 2.142 provenen dels fons europeus Next Generation. Si encara algú dubte del què es pot fer amb aquest volum de diner i considera poc atractiu el govern autonòmic, és que no té ni idea del que significa administrar i gestionar. Enric Prat de la Riba, hauria fet meravelles amb semblants xifres. Si anem als apartats destinats a comarques ( inversió territorialitzada) , en números rodons venen: Bages, 42,6 M; Anoia, 27,3 ;Alt Urgell, 16,7 ; Solsonès, 12,4 ; Cerdanya, 9 , Berguedà, 6,2 ; Moianès, 0, ( a l’espera que li posin alguna cosa per no quedar tan malament). Mirats els destins veiem com la principal dotació va per FGC ( Ferrocarrils de la Generalitat) 14 M, o al Col•lector de salmorres ,3,950. Vull recordar que aquest col•lector el paga l’empresa ICL ( potasses). Bé, puc remetre els lectors a les descripcions contingudes en el R7, abans esmentat, on podran comprovar les ridícules xifres per a diverses obres que no tenen altra voluntat que fer veure que hi ha intenció de dur-les a terme com és el cas de la seu de la Delegació del Govern, a Manresa, per mostrar a Vic que la cosa va en serio. En fi, ras i curt, no recordo cap pressupost tan poc generós amb les nostres comarques, en els darrers vint o vint-i-cinc anys. I parlem del major pressupost de la nostra història ! Perquè passa això ? A què ve que hi hagi tan poca inversió descentralitzada ? On va el gruix del diner ? Ho sabrem i ho veurem en el debat del pressupost en el plenari del Parlament, una vegada cada Grup, presenti les seves valoracions ,però avança les meves conclusions després de quatre legislatures com diputat. La Generalitat ha anat creixent i creixent en despesa ordinària. Es a dir, ha anat creant més i més organismes, consorcis, delegacions, patronats, departaments, oficines, de manera que tenim una immensa despesa ordinària, i poca capacitat inversora. Ningú ha mirat en detall on van a parar els diners, i d’on es podria retallar per destinar molt més diner, a inversions productives. El resultat, és un enorme cap burocràtic i unes raquítiques extremitats inversores. Ningú s’estranyi veure incompliments flagrants d’inversions promeses any rere any, que de nou queden relegades: desdoblament C-16, com a mínim de Berga a Cercs, Variant de Sagàs a la C-154 ( Gironella – Prats – Vic), desdoblament C-55 Bages sud, almenys Manresa – Castellgalí, nou pla de barris per a ciutats amb nuclis antics envellits, restauració Monestir St. Pere de la Portella, inversions embassament de La Baells, etc. Animo a comparar xifres, i comprovar com el major pressupost de la història, no es tradueix en cap onada inversora a les nostres comarques. Al contrari, tot el pressupostat son simples taques d’oli en un territori immens, que veu passar , una vegada més la seva oportunitat.