Joan Roma: LES DIADES PERDUDES - art. REgió 7 LES DIADES PERDUDES. Malament va un país quan no pot commemorar de forma conjunta la festa nacional. A casa nostra, ja fa molts anys, que la Diada ha passat a ser “jornada conflictiva”, en comptes de “festiva”. També aquí el procés ha fet via com per no poder complir amb un principi de reflexió i impuls a l’autogovern. Almenys aquest any ens estalviarem la guerra de xifres d’assistència a actes, que s’inflaven a desig dels promotors, fins arribar a extrems increïbles com la de posar seixanta mil assistents a la Diada de 2016 , en el passeig de la Pau de Berga, cosa que requeria aplegar quinze persones per metre quadrat. Un propòsit impensable per impossible. Com igual d’inversemblant era tota xifra que superés el milió d’assistents, mai aplegats, en cap de les Diades ni en altres grans mobilitzacions de país. Però, ara i aquí el que ens ha d’ocupar i preocupar és la degradació de l’autogovern. S’ha menyspreat tant l’Estatut vigent, que al final, s’ha fet creure que no serveix per a res, i que només amb la independència es pot aconseguir administrar bé els recursos disponibles. Al final, però a la recerca de la independència s’ha arribat a uns extrems alarmants d’incompetència. Les Diades haurien de servir per a reflexionar sobre la situació present i plantejar escenaris de futur. I en aquest futur, hi haurien de figurar avenços en l’autogovern, sense aspirar a trencar barreres, i pensar que només amb un estat propi, és possible la millora de les infraestructures, equipaments i serveis. A tot el món hi ha un bon nombre d’Estats plurinacionals, on els territoris interns, fan la seva feina, sense aspiracions independentistes. No per això, deixen d’avançar ni millorar. Al contrari, immersos en la bona gestió i eficàcia, es coordinen els diferents nivells administratius, a fi d’aconseguir el millor encaix uns amb els altres. Si algú té algun dubte sobre els beneficis del sistema federal, miri cap a Alemanya, Suïssa, Canadà o Austràlia, i veurà com son les relacions entre un nivell i altre, i com de nul.la és la pretensió de passar de territori federat, a estat. Algú dirà que aquests països enumerats son autèntics estats federals, i no com nosaltres on impera l’autonomisme. Es cert, però si per alguna cosa hauria de servir cada Diada, és per impulsar nous objectius i projectes, en direcció a canviar autonomisme per federalisme. No està lluny un de l’altre, ni és un plantejament utòpic arribar-hi si hi hagués planificació i coordinació amb altres territoris que pretenen el mateix. S’ha fet molt poc ús de la capacitat d’unir esforços entre comunitats autònomes , i d’avançar cap un model totalment federal. No son somnis, son possibilitats reals que es poden produir si els partits busquessin aquest objectiu. Pretendre que la taula de diàleg, serveixi per a trencar l’estat de dret, és somiar truites. Cap partit de govern no avançarà mai per aquest camí perquè porta al fracàs segur. En canvi, avançar cap a major cotes d’autogovern és perfectament viable, sobretot quan en el govern central hi ha un partit que creu en la descentralització i desconcentració del poder estatal. En aquests quaranta anys d’autogovern, sempre s’ha avançat quan hi ha hagut bona sintonia entre els dos governs. Hem perdut moltes Diades. Ja seria hora fer-ne servir una per trencar la dinàmica. El que queda clar és no serà aquesta perquè els partits de govern han perdut el nord, i només semblen interessats en les batalles internes i no amb el progrés extern.