Thursday, June 27, 2019
ESPAIS NATURALS I MASSIFICACIÓ - art. Diari de Terrassa
ESPAIS NATURALS I
MASSIFICACIÓ.
Es ben cert que la massificació causa més danys medi ambientals, que moltes
altres accions , considerades més agressives. Estem ja en ple estiu, i en un
país com el nostre, poc donat a seguir les instruccions, normatives i lleis
vigents, assistim a invasions d’espais naturals protegits, amb una
despreocupació total per la seva supervivència.
Durant anys, he estat membre actiu, de la Comissió per a la
protecció de la Riera
de Merlès ( Berguedà). Un espai natural protegit, en un dels trams, que veu
aparèixer centenars de persones, cada cap de setmana, o cada dia, en els mesos
de juliol i agost.
L’existència de diversos gorgs, en algun dels seus trams, atreu multituds
que els fan servir com a piscines naturals, sense cap mania a l’hora
d’utilitzar sabons, xampús, o altres productes, pensant que l’aigua tot ho
neteja i tot s’ho emporta cap una mena de depuradora natural, aigües avall.
Al costat d’aquesta agressió a les aigües netes, a la flora i fauna de la
riera, s’hi afegeixen els problemes inherents a la massificació. Ni que sigui,
per part de només un 10% dels usuaris, el resultat suposa dotzenes de bosses
d’escombraries per tot arreu, moltes d’elles amagades sota mates de boixos, per
allò que qui no ho veu , no existeix, o penjades de branques dels arbres,
pensant que hi ha un servei de recollida general, que les recull a l’endemà.
Al final de l’estiu, es pot comprovar el nivell d’incivisme, en forma de
deixalles, estris, i espais laterals, fets malbé.
Poso aquest exemple, com en podria donar un grapat més, en llocs semblants
de la Catalunya
interior, per mostrar una problemàtica no prou coneguda, però molt perillosa si
no s’hi posa fre, de cara a la supervivència d’espais naturals protegits.
La resposta és restringir l’accés, per intentar reduir la massificació, per
evitar la degradació. Les simples campanyes informatives no han donat resultat,
o en tot cas, no prou bon resultat com per no haver de tirar endavant, mesures
molt més contundents.
Les primeres han estat informatives, amb cartells, senyalització
horitzontal i vertical, fulletons, etc. Les segones, han anat destinades a
reduir els espais d’estacionament, per evitar facilitats d’aturada i parada.
Les terceres, han portat a aprovar ordenances conjuntes de tots els municipis
afectats ( en aquest cas concret, de 8 ajuntaments). I finalment , a sancionar,
sigui per estacionaments indeguts, sigui per comportaments inadequats, a la
riera, cosa gens fàcil, en uns mesos tant ocupats com aquests.
Una futura actuació podria portar a limitar l’accés, a un nombre determinat
d’usuaris, com ja s’està fent en llocs propers com Campdevànol, o més llunyans,
a la Vall
d’Aran. Son mesures impopulars perquè restringeixen l’accés al medi natural,
però quan la gent creu que tot el que és a l’aire lliure és de tots, i en poden
fer el que volen, s’arriba a situacions insostenibles que obliguen a respostes
contundents.
Estem en això. Aquest any es veurà el resultat de les darreres mesures
empreses, i sinó son prou eficients, se’n imposaran d’altres, fins a poder
garantir que un espai natural protegit, realment ho estigui.
Trobem però a faltar el que ja esdevé habitual, i és la manca d’ implicació
directa de la Generalitat. Esla Diputació de Barcelona,
la que ha fet aportacions rellevants, a l’igual que el Consell Comarcal del
Berguedà i l’Agència de Desenvolupament de la comarca, perquè no es pot deixar
per al final de l’estiu, una neteja general de la zona. Calen neteges
setmanals, vigilància, supervisió i per descomptat, sancions, per castigar les
conductes inadequades.
També queda clar ,de cara el futur, que tota declaració d’espai protegit,
ha d’anar acompanyat d’un pressupost , per fer-ho factible. Si el govern de la Generalitat , vol
garantir la protecció d’un determinat lloc, ha de posar-hi els mitjans per fer-ho
possible. Fins ara, això no s’ha fet, i d’aquí els greus problemes per fer-hi
front.
# posted by joan roma cunill @ 10:55 PM 
