Joan Roma

GRANS PROJECTES EN EL LLIMB

Em va causar una gran sorpresa escoltar de veu del Conseller Felip Puig, que el Parc de la Natura era considerat “estratègic”!!! Després de tants anys de parlar-ne i de tenir-lo en una mena de “llimbs” que vingui un Conseller i digui que és primordial, no deixa de ser paradoxal. Que jo sàpiga res s’ha mogut en aquests darrers deu anys, per fer-lo realitat. Així, doncs, caldrà preguntar com pensa impulsar un projecte com aquest des de la seva Conselleria.

Però, el retorn d’aquest gran projecte, m’ha portat a la memòria alguns altres que s’havien venut com vitals per la comarca i dormen el somni dels justos. Per exemple la via verda, entre Berga i Cal Rosal, aprofitant l’antiga via del carrilet. Efectivament transcorre per uns paratges excepcionals, i seria un atractiu de primer ordre, en uns moments en que les caminades, el senderisme i les curses de muntanya han adquirit una actualitat rellevant.

En aquest recull no pot faltar-hi el Santuari de Queralt. Vaig ser-hi fa molts pocs dies, per constatar un paratge excepcional per la singularitat i el potencial que té. Aquí els grans projectes i grans compromisos s’han acumulat per no arribar enlloc. Segurament el bon moment era vint anys enrere, en el moment de vaques grasses, econòmicament parlant. Té un enorme potencial, però necessitat de grans inversions, en uns moments difícils. De totes maneres, s’han deixat passar ocasions magnífiques per fer realitat el somni de convertir-lo en un centre turístics i de peregrinació.

Seguim la llista de grans projectes en un calaix, amb el de l’embassament de La Baells. Un pla d’usos que havia de suposar una empenta pel sector turístic i de lleure, transformant la fesomia de l’embassament per convertir-lo en un espai nàutic de primer ordre. En tornem a parlar, i de fet cada tres o quatre anys algú el treu del calaix, i li torna a ficar l’any següent. Alguna petita cosa s’ha fet, però sense cap plantejament global ni inversió potent. En aquest cas, prefereixo l’actual situació que no veure’l convertit en una barreja d’esports de motor, combinats amb altres sense. Em permeto aconsellar que en una comarca tranqui-la com la nostra, res millor que impulsar les activitats nàutiques, sense motor. Però bé, tampoc aquí sabem quan es farà realitat el projecte concret d’aprofitament esportiu i de lleure.

El gran parc de les colònies, tampoc s’ha fet realitat. Tenim algunes realitats concretes, però mancades d’un projecte global, integrat i potent per oferir-lo com a gran atractiu de tota la comarca. Té un enorme potencial que va perdent amb el pas del temps per una degradació constant del seu conjunt.

I per raons d’espai, acabo aquesta relació de grans projectes comarcals “en el llimbs” amb un especialment dolorós perquè va ser iniciat i ha quedat a mig fer, cosa encara més escandalosa. Es tracta de la connexió Coll de Pal – La Molina, en el terme municipal de Bagà. Un projecte llargament estudiat i reivindicat, finalment adjudicat i mig executat que dorm el somni dels justos. El seu potencial està més que justificat i simplement precisa l’interés del govern per culminar-lo.

Podem veure, doncs, com tenim alguns dels grans projectes comarcals, ideats, promesos i planificats temps enrere i no fets realitats. N’hi ha més, ja els recordarem en properes ocasions. Els he volgut enumerar per demostrar que molts representants del nostre govern només se’n recorden del Berguedà en moments molt puntuals.

Joan Roma i Cunill, Alcalde de Borredà