Joan Roma

PROGRAMES EXEMPLARS

Acabo de veure un dels programes del periodista Jordi Evole, i francament convindria tenir uns quants periodistes com ell, escampats per tot el país, i a l’abast de tots els públics. No és estrany que creixi la seva audiència i sigui capaç de trencar la indiferència en tots els temes que tracta.

El que he vist anava sobre la presència espanyola en el món, per medi dels serveis diplomàtics, i ha comparat el funcionament dels espanyols, respecte dels de Dinamarca. Una bona comparació amb un contrast més que evident.

Conec una mica el món diplomàtic, per diverses raons que ara no venen al cas, però realment hi ha països que en treuen un gran profit, i d’altres que els tenen clarament desaprofitats. Aquest és el nostre cas, amb una dispersió considerable de serveis a l’exterior que ni es coordinen ni treballen per aconseguir resultats espectaculars, com sí fan altres.

En un moment donat del programa, unes declaracions fetes pel Ministre Margallo, han estat increïbles, reconeixent la falta d’informació concreta i fidedigne de tot el personal repartit per tot el món, així com un inventari detallat d’immobles, material, etc, al servei dels departaments a l’exterior.

Increïble , però cert, i això vol dir que ningú ha fet els deures en un àmbit tant rellevant com és el de la representació espanyola a tot el món. Si molts critiquen les “ambaixades catalanes” a l’exterior pel cost que suposen i el desconeixement de la feina concreta que duen a terme, molt més crítics haurien de ser sobre la realitat que ha exposat el Ministre d’Assumptes Exteriors.

Alguns entrevistats també han demostrat la falta d’interès i competència de bona part del personal al servei de les ambaixades, criticant la feina burocràtica, en detriment de la comercial que haurien de tenir com urgent.

Vista i demostrada aquesta realitat, convé exigir un canvi radical, a l’actual govern, al mateix temps que hem de criticar la falta de valentia i exigència dels diferents governs anteriors, independentment del seu color polític.

I és que tot Ministeri ha de tenir la seva funció i ha de guanyar-se el sou. I pel que veiem n’hi ha pocs que se’l guanyin. Al contrari molts gasten més del que guanyen i a més donen mal exemple a tot el país.

La crisis exigeix austeritat en tots els conceptes, i eficiència en tots els llocs, al mateix temps que transparència absoluta. Ho hem vist en aquest programa quan els representants de Dinamarca han pogut exposar les despeses dels seus serveis, sense cap mena de dubte ni opacitat.

Fins aquí hem arribat, i pertoca copiar el funcionament d’aquests països que ens porten uns quants anys per endavant, i sobretot unes altres maneres, de fer i estar en política i en negocis, propis dels temps actuals.

Realment instructiu el programa, com tants altres que ha realitzat aquest periodista. El problema rau en la seva projecció i difusió. Massa mitjans de comunicació es dediquen a la propaganda més que a la informació, i d’aquí el poc ressó de coses que passen i no arriben al gran públic.

I en tot això veiem amb preocupació la reducció de l’espai informatiu independent a Catalunya, i la desaparició de nombrosos mitjans de comunicació locals i comarcals, colpejats per la crisis. Mala cosa quan més que mai necessitem saber el que passa a prop nostre o en llocs més llunyans.

Joan Roma, President Consell FEd.XI del PSC