Joan Roma

EL FONS I LES FORMES DEL PORTAVEU DEL GOVERN

Pels qui coneixem Francesc Homs, en Quico Homs, des de fa anys no ens sobten les maneres d’actuar, en tant que Portaveu del Govern. Podem dir que “trenca motllos” respecte d’altres càrrecs semblants.

Tots els governs trien molt bé, qui ha de transmetre els acords setmanals, del Consell Executiu, qui ha de donar la cara, per bé o per mal davant multitud de situacions al llarg de tot un mandat.

De les maneres de fer del Portaveu , un govern pot ser millor o pitjor valorat. En definitiva, és un càrrec dels més rellevants, encara que pugui no manar gaire. En el cas que ens ocupa, les formes i el fons del que diu i comenta solen trencar el que veiem en altres indrets.

En el meu cas, crec que per mal. Es a dir, les maneres d’explicar els acords de govern, la posició del cos, de les mans, les expressions de la cara en determinats moments, i els constants parèntesis que pot promoure per reblar el clau, fa que en molts moments no sàpigues si estàs davant un comentarista polític o d’un portaveu.

Sovint, s’estén cap a circumloquis que no venen al cas, per recordar tal o qual “malifeta” del PSC o d’algun altre partit o personatge que li ve al cap. La qüestió és fer servir el càrrec i les càmeres per enviar missatges que res tenen a veure amb l’estricte informació governamental.

Segurament la persona ha estat triada per aquest rol, però no deixa de causar una estranya sensació de jugar a dues bandes contínuament. Es capaç d’explicar una decisió i criticar qui passa pel davant, per justificar-la. Si a tot plegat hi sumem una oratòria complicada, enrevessada o no prou fluida, tenim una imatge similar a la que dona el govern a dia d’avui.

I ho dic perquè avui mateix, davant la proposta del PSC de crear una Comissió parlamentària per fer una proposta de finançament, ha sortit amb un estirabot impropi d’un portaveu. Desacredita la proposta, i engega a fregir espàrrecs el partit, i li retreu que uns dies proposen una cosa, altres dies una altra, parlant de temes diferents, com si ell fos qui ha de marcar els temes a tractar o les vies a escollir per debatre les propostes que li convinguin al govern.

En resum que amb un portaveu com aquest, difícilment hi haurà ponts de diàleg i coordinació. La confrontació li és innata, precisament quan menys falta fa. I si s’ha despatxat així respecte la proposta del PSC, el mateix ha fet amb la distensió de relacions entre Madrid i Catalunya. Clarament va de sobrat. En fi, el que dèiem, encara no hem vist tot, en els temps que corren. Tots pensaríem en la oportunitat de refer lligams i acords, entre partits i entre institucions. Però pel que veiem les coses no van per aquest camí, almenys aquesta és la impressió que hom treu de veu del Portaveu.

Joan Roma, President del Consell Fed. XI del PSC