Joan Roma

DE SITUACIÓ DE CRISIS , A SITUACIÓ D’EMERGÈNCIA.



Si algú tenia dubtes sobre el camí a recórrer per part del Govern Mas, ell mateix s’ha encarregat d’aclarir-les, especificant que estem en situació d’emergència. Es a dir, anem de mal en pitjor, i això sense gaires estudis ni reflexions ho veu qualsevol mortal que surti al carrer cada dia, miri la tele, o llegeixi els diaris.

I és que per superar una situació greu de crisis com la que patim fa falta encarar-la amb decisió, idees clares i majories suficients. Ningú dubtava del fracàs d’un pacte amb ERC. Un partit com aquest, sobreviu quan pot fer oposició i pot llençar grans soflames i propostes al vent, però governar, és una altra cosa. Haver de mullar-se cada dia per tirar per terra iniciatives dels altres partits, costa molt. I fer un pressupost amb unes retallades brutals, encara més.

El resultat, doncs, és no prendre decisions. De moment ,les mínimes indispensables per anar tirant, però res de grans acords ni grans pactes. Millor no tenir pressupost que haver-ne de votar a contracor. El problema és que les setmanes van passant i un govern no pot estar amb un pressupost prorrogat, aplicant-t’hi retallades igualment. Al final, la realitat s’imposa i no es pot obviar el que s’ha de fer.

Sense pressupost i sense una majoria estable de govern, convindria tornar anar a les urnes, però el resultat podria ser catastròfic i CiU no s’atrevirà. Toca, doncs, guanyar temps que en aquest cas, significa perdre el temps amb el que sigui con tal no es facin noves eleccions. I amb la situació d’emergència no s’hi juga, de manera que els propers temps seran dramàtics.

Properament vencen les operacions de crèdit realitzades i no es disposa de diner per fer-hi front. Què passarà si la Generalitat no pot assumir el retorn dels diners ? Com podrà compaginar, pagament de nòmines i pagament d’interessos ?

Si el govern central no aprova alguna nova bestreta extraordinària, la Generalitat no podrà fer front a les seves obligacions més immediates i urgents, què fer en un cas semblant? El seny reclamaria fer marxa enrere i reprendre les negociacions, fins i tot a costa d’endarrerir la qüestió de la consulta, però tampoc sembla voler anar per aquest camí. Vol resoldre-ho tot a l’hora, sense tenir competències ni recursos. El Govern Mas està en una cruïlla impossible.

En una situació com aquesta, si Mas fos un líder consistent, buscaria sortides imaginatives, valentes i fora de l’habitual. No és aquest el cas. Més aviat veiem un president propens a sermons i lamentacions, però sense idees ni alternatives. Sembla més esperar que la solució li caigui del cel que no pas busqui sortides viables. Deixa passar el temps, pensant que un dia arribarà, en que la crisis desaparegui en mans d’altres països i d’altres circumstàncies.

En aquest context, el PSC no pot entrar en un govern sense rumb i sense timó, a no ser que tot es posi en qüestió començant per la pròpia presidència, i la política a emprendre. I tot i així el repte conté enormes perills i resistències. De moment només podem fer que esperar i veure.

Joan Roma, President del Consell de Fed.XI del PSC