Joan Roma

COM SORTIR DE L’EMBOLIC ?

He estat un dels assistents a l’Escola de Primavera del PSC, i el programa ha estat complert i encertat. Cap dels apartats s’ha fet pesat, al contrari, en algun cas hem apurat fins el darrer moment per aprofitar el temps i les intervencions dels ponents, com es va demostrar el dissabte al vespre, a l’hora de parlar d ‘Opció Federal.

De fet, pels qui tenim algun càrrec institucional o orgànic, es indispensable assistir a esdeveniments com aquests, perquè permeten calibrar millor les opcions que tenim al davant i valorar les decisions a prendre.

I sumat tot el que varem escoltar , el resultat és que ningú té clar com sortir de l’embolic on estem ficats, per obra i gràcia de la crisis global, per una banda; i per la imperícia i falta de lideratge , tant a nivell espanyol com català, per un altre cantó.

A grans mals , grans remeis, si es tenen les idees clares, però no les veiem per enlloc. Artur Mas s’ha convertit en una mena “d’estàtua de les lamentacions” , amb una dosis diària de desgràcies i mala fortuna catalana, davant tota mena d’atacs “externs”.

No calen prendre decisions perquè totes toparan contra el mur de Madrid, la incomprensió i la mala fe, dels espanyols. En comptes d’elaborar els pressupostos, prefereix esperar a veure si de Madrid o de Brussel•les en surten propostes radicalment diferents de les anunciades. La millor decisió és no decidir, en això cada vegada s’acosta més al comportament del propi president Rajoy.

El govern està paralitzat, mentrestant el poble està espantat. Si un governant ha de donar esperança i confiança al seu poble, aquí anem en direcció contrària. L’etern lament de que tota la culpa és de Madrid, ja cansa, i no té els efectes esperats.

I els mesos van passant, i els independentistes comencen a constatar el cansament de la gent, i temen una desmobilització i desengany que freni les exigències de referèndum, i tiri cap a la resolució dels problemes més immediats i urgents. D’aquí la organització de diferents esdeveniments per mantenir viu “l’esperit de l’11 de setembre” i evitar el girar pàgina. Però, cada cop son més els dirigents i càrrecs de CiU que ja no veuen gens clara l’ opció de consulta, “sí o sí”. Poc a poc, manifesten la impossibilitat de la “declaració unilateral d’independència”, o la inviabilitat d’una consulta, sense cobertura legal.

Desfer aquest embolic és molt complicat perquè ningú s’atreveix a desmuntar l’equívoc iniciat. Només un canvi substancial en tots els elements de govern, permetria posposar la consulta, per donar pas a un programa de govern dedicat a afrontar els reptes immediats i deixar per més endavant la consulta, quan una modificació de la Constitució permetés encaixar-hi la desitjada consulta.

La situació és crítica i la falta de propostes, evident. En aquest panorama el paper del PSC esdevé rellevant perquè torna a la centralitat de la qual mai hauria d’apartar-se. Poc a poc la gent veurà que la sensatesa ha de presidir les actuacions a nivell territorial, però sobretot a nivell econòmic i social. Aquests varen ser els temes essencials de l’Escola de Primavera, i les intervencions escoltades permeten tenir més clares les sortides possibles. No estem en el govern, però des de l’oposició hem de presentar les nostres alternatives perquè quedi clara la vocació de govern que sempre hem tingut.

Joan Roma, President del Consell de FEd.XI del PSC