Joan Roma

LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS. DIFICIL DE COMPLIR

Aquests dies torna a ser actualitat el sacrifici d’un gos abandonat, per part d’un Regidor de l’ajuntament de Torà, que l’hauria abatut a trets d’escopeta. La denúncia presentada per IPCENA, seria per considerar que va haver-hi també l’ús d’un bastó, per rematar l’animal. Serà el tribunal qui dictamini l’existència o no de la vulneració de la Llei de Protecció dels animals, en aquest cas concret, però el cert és que convé modificar la llei per adaptar-la a les circumstàncies actuals.

Vaig ser un dels ponents d’aquesta llei, en representació del PSC, i em considero afectat pels resultats que se n’han derivat. I un dels efectes és el de prohibir el sacrifici d’animals, de manera universal. Aquesta prohibició comporta greus problemes que tot seguit exposaré.

D’entrada he de dir que la Llei de protecció dels animals, va ser aprovada per unanimitat pel Parlament, i aquesta unanimitat va fer necessari consensuar molts aspectes controvertits, en una llei tant àmplia com aquesta. Precisament en el tema del sacrifici varem tenir llargs debats. En la llei anterior es permetia sacrificar un gos o un gat, al cap d’un mes de ser abandonat i no trobar-se el seu propietari. Ara, no.

Aquest fet ha motivat l’amuntegament de gossos i gats en els locals de les protectores, de manera que totes estan a punt del col•lapse. No hi ha espai per encabir-hi més animals, i aquests estan en unes condicions que la pròpia llei considera com inadequades. Es a dir, no s’estan complint les normes d’espai obligatori per tenir els animals en bones condicions. I a més, les protectores estan a punt d’haver de tancar per manca de diners, per mantenir-les.

Això, enllaça també amb un altre tema nou a Solsona, com és la recerca d’un espai adient per poder-hi tenir els animals de la protectora. No és fàcil trobar un lloc adequat, que no sigui ni lluny de la ciutat, ni massa a prop de cases habitades per les molèsties que pot causar.

Però tornant al principi, la llei obliga a protegir els animals abandonats, a no sacrificar-los (sinó és per causa justificada per raó de malaltia), i a mantenir-los indefinidament fins que siguin adoptats o es morin , per causes naturals. La previsió d’adopció va ser massa optimista, quan varem fer la llei, i no s’estan complint les previsions. I tampoc preveiem una crisis tant llarga i greu com la que tenim, de manera que el manteniment dels animals, s’ha convertit en un molt greu problema, que cal resoldre a curt termini.

Ha d’haver-hi una modificació de la llei, per tornar a l’opció anterior, de sacrificar els animals, al cap d’un cert temps de no ser reclamats ni adoptats. Es fa difícil justificar una despesa d’entre 3 i 4 euros diaris per animal, ens uns moments en que els ajuntaments tenen situacions d’emergència social. Les instal•lacions de les protectores estan properes al col•lapse, amb centenars d’animals acollits. Incompleixen la llei, per raons d’espai, i estan arruïnades per raons econòmiques.

I ha d’haver-hi càstigs contundents contra els propietaris que abandonen els animals, i majors facilitats per adoptar, al mateix temps que campanyes informatives potents per explicar les responsabilitats de tenir un animal a casa. Simplement hem de pensar que només a Catalunya es calculen en uns 30.000 els animals domèstics abandonats cada any. En aquesta xifra només hi figuren gossos i gats, ja no entrem en altres espècies, perquè la suma total podria superar els 100.000. Un problema de primer ordre.

Joan Roma i Cunill, ex-diputat al Parlament pel PSC