Joan Roma

ESPERANT EL DIA 2

Estic convençut que feia anys que els militants i simpatitzants no havíem esperat tant una data determinada com la del proper dissabte dia 2 de febrer, en motiu de la celebració del Consell Nacional extraordinari.

Portem mesos, més ben dit, anys esperant un ressorgiment del partit, per deixar enrere una etapa massa convulsa i complicada, com la que hem viscut. Tants anys d’esperar arribar al govern de la Generalitat i quan hi arribem convertim una part de la gestió en un malson.

Les dues legislatures del “tripartit” formen part dels nostres malsons, tot i que l’extensa i intensa propaganda convergent va multiplicar per vint, els errors comesos. I una crisis d’una virulència mai vista, va fer la resta.

Amb tot, arribarà el dia que es farà justícia a la “feina feta” durant aquells 7 anys. De totes maneres, el mal gust de boca deixat, ajuntat amb una segona legislatura Zapatero, plena de decisions complicades, mal explicades, i mal gestionades, ha motivat el fort desencís de molts dels nostres votants, i lògicament dels qui formen part del món socialista a Catalunya i a Espanya.

Si a tot plegat li sumem un Congrés del PSOE, força caòtic, i una arrencada no menys dificultosa, tenim molts arguments per trobar-nos en una posició més que incòmoda. En aquest cas, el Congrés del PSC va ser molt diferent, i ens varem dotar d’un nou líder, en la persona de Pere Navarro al qual se li han posat les coses més que difícils per part de propis i estranys.

Som molts, la immensa majoria, els que voldríem que el Consell Nacional de dissabte dia 2 tanqui aquesta etapa, i n’obri una altra de radicalment diferent. Volem un nou PSC amb els grans ideals del vell PSC, i amb propostes per la gent d’avui i demà. Molts dels documents del Congrés son vàlids, però son de traduir en propostes concretes i molt efectives, a més d’immediates.

Ens hem de desinhibir de voler ser sempre el germà gran de la política catalana, perquè tothom posi seny , en tot moment i lloc, quan tenim al davant una colla de personatges d’una mediocritat increïble i disposats a calar foc en el més sagrat de les institucions i el país. Duresa i contundència en la defensa dels ideals, i en la presentació de propostes agosarades i valentes. Si podem pactar es pacta, i sinó es presenten les propostes i que cada partit es retrati. Millor perdre una votació que guanyar-ne una que quedi en un calaix.

Tenim el país, revoltat, escandalitzat, i decebut per moltes de les respostes donades pel govern català o l’espanyol davant situacions tant injustes, com el de les preferents, el lladronici en bancs i caixes, els desnonaments sense cap contemplació, la falta de crèdit a tots els nivells, les retallades en serveis essencials, el mal funcionament generalitzat de l’administració, el despreci pels ajuntaments, el no pagament de les obligacions de la Generalitat, la banalitat en prendre decisions importants...

La punta de llança del partit ha de ser el Grup Parlamentari a Catalunya. Aquí és on s’ha de veure el nou PSC, i portar els grans temes d’aquí cap a Madrid, mitjançant els diputats en el Congrés i els Senadors en el Senat. I no parlem del famós dret a decidir, ara i aquí, i allà toca parlar de tot alló que figura en el paràgraf anterior.

Tenim gent preparada en tots aquests grups parlamentaris, i una excel•lent plantilla de dirigents a l’executiva, encapçalada per Pere Navarro que ja és conegut i apreciat. Ara li toca tirar endavant aquest nou PSC. I sobretot remem junts, i deixem-nos de matisos i individualismes. Res pitjor que veure discrepàncies públiques, distorsions de la realitat, interpretacions esbiaixades, ... per part de càrrecs del partit. Tenim un lideratge clar que s’ha d’enfortir. I del Consell Nacional n’han de sortir propostes clares i concretes, com per tenir discurs. Bé, doncs, siguem coherents i conformem un partit compacte i potent. La societat catalana ho reclama i ens pertoca complir amb el nostre deure. Emprenem el vol que els fruits ja arribaran.

Joan Roma, President del Consell de Fed. XI del PSC