Joan Roma

DRET A SABER

En matèria de denúncies i informacions sobre suposades situacions escandaloses, convé ser prudent i molt exigent. Hem vist en moltes ocasions suposades conductes irregulars que no han tingut traducció en sentències judicials, per falta de proves, o simplement perquè havien estat producte de “joc brut”.

Deixant clar, doncs, l’exigència de prudència i transparència, sí convindria aclarir informacions que apareixen en determinats mitjans de comunicació , de fora de Catalunya, i que fan referència a personatges d’aquí.

Només cal fer un repàs diari a unes quantes tertúlies per constatar el gran nombre de “noticies” referides a membres de la família Pujol, o al propi president Mas, o algun altre membre destacat de la política catalana.

Es curiós aquest sobtat interès per tots aquests personatges, en aquests moments, però algunes de les informacions tenen una certa “credibilitat”. En qualsevol cas, estaria bé aclarir la veracitat o no de les informacions, perquè el dany que s’està produint és enorme, en qualsevol dels casos.

Si és cert, perquè donaria la impressió de que l’oasi català, ha funcionat durant anys i anys, sense cap mena d’interrupció, i això pot donar una imatge del funcionament del país, clarament negatiu. I si és fals, embruta la trajectòria de moltes persones, al mateix temps que envia missatges cap a tot l’estat, de realitats inventades.

Convé, doncs, aclarir totes aquestes situacions i aconseguir la màxima transparència, en les investigacions , amb un dictamen final.

I és que els afers Pallarols, per part d’Unió, i el cas Palau, per part de Convergència, han fet molt de mal, a tot el país. Si algú volia “embrutar” el comportament d’alguns partits catalans, ho ha aconseguit. I en aquests casos que ningú vulgui donar les culpes a Madrid. Son casos escandalosos, produïts aquí, i que afecten a persones i partits polítics d’aquí. No ha vingut ningú de fora, a inventar aquests casos.

Per això és especialment greu, mantenir en primera línia informativa, l’existència d’altres suposats casos, tant o més greus. I això em porta a reclamar una modificació de les lleis vigents, en el sentit que quan hi ha alguna denúncia o sospitat sobre comportaments irregulars que afectin a polítics, el cas hauria de tenir màxima prioritat per ser investigat, primer, portat als tribunals, després i sentenciat a la màxima brevetat possible, tot garantint els drets de tots els imputats.

Res pitjor que tenir temes voltant pels jutjats durant anys i anys, sense sentència ferma. Dona la clara impressió de que algú, des del darrere, controla els temps, i dicta el recorregut que han de tenir els expedients. Si poca confiança existeix en la política, encara n’hi ha menys en alguns afers , en mans judicials.

Tenim, doncs, dret a saber què hi ha de cert i què hi ha d’inventat, en les informacions que pul•lulen per uns quants mitjans de comunicació. Si son certes que s’investiguin, i si son inventades, que es castiguin durament els “inventors”. Però deixar planar el dubte sobre temes tant “suposadament” greus, perjudica tothom.