Joan Roma

AUGMENTAR EL DESCRÈDIT, AUGMENTAR LA CRISPACIÓ

Si un deure ha quedat per fer al llarg de tota l’etapa democràtica ha estat la reforma de la justícia. Son ben pocs els ciutadans que creuen tenir iguals drets i deures davant la justícia, i acords com els d’ahir, en l’afer Pallerols, ajuden a consolidar aquests pensaments.

D’entrada ja és increïble que un expedient judicial, ben poc complicat, pugui allargar-se 14 anys en els jutjats. I que, arribats al punt de judici, es pugui pactar un acord, per quedar lliures, pagant una misèria, és encara més increïble.

Es cert que aquest és el tema estrella de totes les portades dels mitjans de comunicació, de les tertúlies, i altres fòrums de debat, però això durarà quatre dies. L’estratègia d’Unió és fer sortir Marta Llorens, a donar explicacions, posant-hi bona cara i llençant pilotes enfora, segurs que en molt poc de temps , ja sortiran altres noticies com per “matar” aquesta. Es qüestió d’aguantar el xàfec, i prou. Tornarà a sortir el sol.

Aquesta és la via habitual de CiU. Hem de recordar la greu situació de Convergència, en temes similars, en aquest cas relacionats amb el cas Palau. Però, continuen governant, i ningú ha presentat la dimissió. Amb quatre explicacions mal donades, consideren complert el deure d’aguantar la tempesta. I ja està. El nostre país és arrauxat, i quan li ha passat la rauxa, torna a les tranquil•les aigües, d’un oasi que no està per grans batalles ni grans escàndols.

Mentrestant, els ciutadans van observant, i es van allunyant de nosaltres, els polítics. Aquest acord d’Unió, l’estarem pagant tots nosaltres durant anys. Que ningú pensi en la discriminació dels ciutadans respecte uns partits i uns altres. Ens fiquen a tots en el mateix sac, i això augmentar el descrèdit, i en temps de greu crisis com la que patim, augmenta la crispació. Veure com milions de persones tenen dificultats per arribar a finals de mes, i altres es varen apropiar de diners públics, sense cap punició, comporta dividir el país en una mena de “castes”.

I molts tertulians demanen una molt més dura llei de finançament de partits polítics, i crec que les coses no han d’anar per aquí. La llei ja és prou clara, i pot ser contundent, si s’aplica adequadament.

El que considero hauria de fer la llei, és exigir una major rapidesa, als afers de possible corrupció política. Es a dir, en tots els expedients on hi figurés algun polític, haurien de tenir prioritat respecte els altres, i poder ser investigats i jutjats en un mínim de temps possible, lògicament salvaguardant la rigorositat del procediment. No té cap lògica que el cas Pallerols hagi estat 14 anys en tramitació.

O ara mateix n’hi ha que dormen el somni dels justos. Qui sap com està el cas Pretòria ? I com aquest, un centenar més, que no se sap perquè no avancen. Aleshores molta gent ja pensa en retards voluntaris, intromissions interessades, ànim de que els possibles delictes prescriguin, ... Tot menys fer pagar pels delictes comesos.

Es hora de netejar la vida política i ser conseqüents. Ens interessa a tots els que ens dediquem a la vida pública. Exigim celeritat i transparència en les actuacions judicials, i fem que els delictes siguin degudament castigats, independentment del partit afectat.

Joan Roma, President Consell Fed.XI del PSC