Joan Roma

MOLTES QUEIXES I POQUES DENÚNCIES.
Durant la darrera nevada hem vist tot un grapat de serveis bàsics que s’han vist afectats de manera contundent per aquesta qüestió. En cas de ventades, la situació esdevé similar i amb pluges intenses, si fa o no fa. Estem, doncs, en un país no prou preparat per fer front a determinades inclemències meteorològiques. Dit això, no he descobert cap fenomen que no coneguem. Ara bé, el que segurament molta gent no sap és que ens queixem molt, però denunciem poc.
Com alcalde de Borredà, constato que 3 o 4 vegades a l’any, i durant 2,3 o 4 dies tot el poble es queda sense cobertura de mòbil , degut al mal funcionament del repetidor de Serrallonga situat en el terme municipal d’Alpens. I com nosaltres, queden sense cobertura Alpens, per descomptat, i Les Llosses.
El primer dels alcaldes que se’n dona compte, truca als serveis de Telefònica, i comença el peregrinatge d’explicar que el repetidor de Serrallonga segurament s’ha quedat sense gasoli, i el generador ha deixat de funcionar. El més habitual és que ens diguin que no tenen coneixement de l’existència d’aquest repetidor. Tampoc accepten que funcioni tant precàriament, i quan ja la paciència se’ns acaba i comencem amenaçar a denunciar i parlar amb Madrid, al final diuen que ja donaran avís als tècnics. I el servei retorna quan han passat 2 , 3 o 4 dies.
Poso aquest exemple per explicar com situacions inverosímils estan succeint en el nostre país des de fa anys. En el nostre cas, portem uns 8 o 10 anys, i no sabem quants ens en queden perquè el famós repetidor estigui connectat a la xarxa elèctrica. Ara Alpens en fa un tram per acostar-la, veurem quan arriba a dalt de tot.
Bé, després de cada incidència, poso la denúncia pertinent per medi de la Oficina de Protecció del Consumidor de la Diputació de Barcelona. Els resultats son encara decebedors, però espero que sumats a molts d’altres aconseguim la solució definitiva.
Però, el títol de l’article és per descriure que a nivell general ens queixem i protestem molt, però després aquestes queixes no queden reflectides en denúncies que puguin servir per demostrar les deficiències dels serveis. I els alcaldes quedem desarmats quan anem a parlar amb les elèctriques, amb les d’Internet, telefonia fixa, o mòbil, TDT, etc, i exigim millores en el servei i inversions en infraestructures ,etc, i ens mostren un quadre de queixes en el qual n’hi apareixen sis o set en un any.
Per aquestes empreses, la no presentació de denúncies, equival a demostrar que donen un bon servei. Es el mateix que passa quan es produeixen robatoris en un poble, i la gent no els denuncia per mandra, o per falta de fe en recuperar els bens robats, o per qualsevol altra causa, fa difícil demanar reforçar la vigilància policial, davant xifres molt baixes de delinqüència. I els alcaldes que hem de negociar el reforçament de plantilles o increments de serveis nocturns, ens veiem desautoritzats quan expliquem fets que no han estat denunciats. I el que no està en un paper, no existeix.
D’aquí que animi , no solament a ser crítics per exigir serveis de qualitat, eficients i universals, sinó a presentar queixes oficials sinó compleixen amb els paràmetres establerts en els contractes. I massa sovint la lletra petita o la mala organització de les grans companyies provoquen incompliments massa generalitzats. I els serveis d’atenció al client, sovint fan riure, per no dir plorar . Moltes vegades no resolen el problema i poden provocar una lògica indignació quan expliques des d’on truques, i comencen per demanar si Borredà, és un disseminat, un nucli urbà, o una urbanització . I podem canviar el nom del poble per qualsevol altre del Lluçanès. El coneixement del territori és similar en la majoria de casos.
En resum, doncs, sinó ens queixem oficialment difícilment podrem justificar la repetició de mals serveis rebuts.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.