Joan Roma

FELICITATS PEL NOU SERVEI MÈDIC.
Avui he cregut necessari felicitar de tot cor, l’haver aconseguit pel Solsonès la primera unitat pública d’atenció a la fibromiàlgia de la Catalunya Central. Millor dit, una unitat destinada a diagnosticar, estudiar i tractar la fibromiàlgia , la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química.
Pels qui entenen d’aquestes malalties, no volen posar tot en el sol nom de fibromiàlgia perquè tenen especificitats clares i diferents. Cadascuna té la seva pròpia història, els seus propis síntomes i les seves pròpies conseqüències. I son malalties realment complicades i encara poc conegudes, tot i que afecten a milers de persones, majoritàriament dones.
De ben segur que qui més qui menys en coneix alguna en el seu entorn. M’ha passat a mi, des que vaig saber que la dirigent del PSC, Manuela de Madre, tenia síndrome de fatiga crònica, en un grau força elevat. He pogut seguir la seva evolució , en directe, durant anys i he de dir que és dur de comprovar el grau d’incapacitat que provoca. I aparentment no semblen afectades per cap malaltia greu. Físicament la apariència pot ser normal, però el dolor va per dintre.
Un dolor, constant, permanent, amb etapes més dures o menys en funció del temps, de les preocupacions, de factors encara inexplicables.
Era lògic, davant aquesta situació i la xifra d’afectats que les associacions s’organitzessin i aconseguissin portar al Parlament de Catalunya una iniciativa per crear unitats especialitzades en diferents territoris del país. Hi ha molt pocs especialistes, i molt poques unitats, que han d’atendre els malalts d’aquí i els vinguts d’altres territoris d’Espanya perquè allà no tenen cap unitat. No era de rebut, donar visites a un any vista.
Finalment es va aconseguir el consens necessari per aprovar una proposició en el Parlament que fixés la creació d’aquestes unitats especialitzades. El pas del temps, els problemes de finançament i la manca d’especialistes ha retrasat la posta en marxa d’aquest servei, però avui veiem com ja ha arribat al Solsonès. I properament se n’obriran en altres territoris.
I aquestes unitats, no solament seran importants pels afectats, sinó per les tasques d’investigació que comportaran. Estic segur que dintre d’un cert temps es podran conèixer les causes de la malaltia, i si se saben les causes, es trobarà el remei. Hi ha fundacions encarregades de recaptar diners per investigació. Fins ara, eren pocs els científics destinats a aquestes malalties, però de ben segur s’incrementaran i permetran completar una macroenquesta sobre les persones afectades, el seu historial mèdic, i els efectes de la medicació.
D’aquí n’han de sortir noves generacions de medicaments més adequats, més especialitzats que permetin fer vida normal a les afectades. De ben segur és el somni de totes elles. Fins ara, sovint, eren tractades per altres malalties, per desconeixement dels síntomes, i la inexistència de tractaments eficaços. Poc a poc, les coses canvien, i en la proposició del Parlament també hi figuraven cursos pels metges de capçalera, perquè puguin saber més sobre aquestes malalties i puguin derivar els afectats cap a les unitats especialitzades.
En definitiva, ha costat arribar fins aquí, però la més sincera felicitació per les persones i associacions que han batallat durament per aconseguir-ho. En aquest cas la comarca del Solsonès no ha d’esperar a les altres, sinó que passa primera. Ja era hora.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC