Joan Roma

SOLIDARITAT INTERNA I EXTERNA
En moments difícils com els que estem passant és indispensable garantir la solidaritat, tant a nivell intern com extern. En tenim bones mostres en moltes entitats privades, i també en la majoria d’ajuntaments.
Uns anys de bonança ens havien fet oblidar velles campanyes de recollida d’aliments, o de roba i altres utensilis i materials. Semblava que aquestes campanyes ja només caldria fer-les per enviar diners i materials a països del tercer i quart món. Ens crèiem rics i ben acomodats per sempre. Estàvem equivocats, i com sempre, la topada amb la crua realitat ha estat dura i contundent.
Veure persones properes, anant a menjadors socials, o reutilitzant roba d’amics i parents, ens fa tocar de peus a terra, i ens impulsa a canviar d’hàbits i col•laborar en aquestes campanyes a nivell econòmic, o amb espècies o participant-hi com a voluntaris.
En qualsevol cas, és hora de solidaritat a nivell personal i canvi de prioritats a nivell institucional. A nivell personal cadascú sap el què pot fer i fins on pot arribar, però tenint clar que no es pot demanar a les entitats públiques i privades o mixtes que ajuden als més necessitats, de fer-ho com sempre, sense aportacions addicionals. Això és impossible. Per tant, toca demostrar la sensibilitat amb gestos concrets i eficaços.
En quan a les institucions, les prioritats han de variar a la vista del panorama que tenim i s’ha d’explicar a la gent que els programes electorals, en molts apartats s’han d’aparcar per donar pas a actuacions de caràcter urgent. Ho estem veient a Manresa capital, amb la mobilització d’importants partides per assistència social, i aquest ha de ser el model per altres pobles i ciutats.
I no passa res perquè algunes obres es retardin, i alguns equipaments quedin per millors temps. Les emergències no poden esperar, i les atencions personals, han de tenir absoluta prioritat, sobretot per aquells col•lectius que ja no tenen altres aportacions que les vies socials.
Tot apunta també que els canvis en les altres administracions van pel mateix camí i que la llei de dependència tindrà una acceleració indispensable, i que es mobilitzaran recursos destinats a les persones, en imports i actuacions innovadores, com les acordades entre el Departament de Treball i la Diputació de Barcelona, o entre altres administracions.
Ningú té clar quant de temps durarà la present situació, però duri el que duri, queda clar que la economia està en una fase de lluita per la supervivència. Es lògic, doncs, preparar-se per un període llarg, i si s’escurça millor per a tots. En aquest sentit, és grat veure campanyes àmplies, innovadores i rigoroses de la mà d’entitats com Càrites, Creu Roja, Ajuda al Tercer Món, etc. Pensades per la gent d’aquí, però sense oblidar la gent d’allà. Entenent per “allà” llocs tant distants com Burkina Fasso, Senegal, o la India.
I en aquesta entesa a favor de la solidaritat, les administracions públiques figuren al capdavant amb accions i actuacions diàries d’ajuda a persones individuals i col•lectives, fent ús d’uns recursos municipals ben pobres que comencen a posar en perill alguns serveis bàsics que han costat molt d’aconseguir. Pensem-hi entre tots i acceptem l’excepcionalitat del moment, per modificar les previsions fetes.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.