Joan Roma

BADALONA, COM MAL EXEMPLE. A tots els alcaldes ens ha tocat dur a terme accions i actuacions, obligats per llei, que ens ha costat pair. La llei no sempre té ànima i cor, però quan no queda altre remei, es poden buscar mesures per reduir els efectes, sobretot quan es tracta d’afectacions a persones vulnerables. Haver de contemplar desnonaments, declarar en ruïna algun edifici habitat, o desplaçar persones per raons d’obres, ets, es pot fer amb el cor fred i l’ànima absent, o buscant sortides ni que siguin provisionals, a l’espera d’altres de més definitives. Badalona, és el pitjor exemple que podem posar, quan escoltem dies abans, proclames per desallotjar un antic institut, refugi de centenars de persones. Un petit poble sencer, ficat en un edifici vell, abandonat a la seva sort, des de feia anys, en condicions realment inadequades per allotjar persones. No entro en si tocava, per raons de seguretat, parlo de l’edifici, procedir al seu enderroc. Tampoc, del compliment de la legalitat urbanística. Encara que tot justifiqués l’ordre d’enderroc, un alcalde amb un mínim de sensibilitat i respecte per les persones, vinguin d’on vinguin, tocava actuar d’una manera radicalment diferent. Mostrar satisfacció per foragitar tots els habitants, reduir-los tots a delinqüents, traficants i perillosos per al barri i la ciutat, és d’una misèria infinita. Només una mala persona pot actuar amb aquests fonaments i criteris. Aparèixer com el salvador de la llei i ordre, amb ànims de ser “el més dur de tots els alcaldes” i exemple a seguir, produeix vergonya aliena i convé, guardar declaracions i imatges, com exemple d’indignitat i populisme de la pitjor espècie. I encara més greu, animar a veïns propers o llunyans a convertir-se en flagell dels abandonats a la seva sort perquè ni tant sols podessin rebre ajuda d’entitats religioses i/o privades, mobilitzades davant aquesta actuació. Al costat d’una actuació tant inhumana, per sort apareixen les bones persones, les que tenen cor i ànima, i s’apiaden de tanta injustícia, aportant aliments i abric, per passar les pitjors nits i dies de l’any. I orgull de veure com el nostre Govern es mobilitza, al costat de diverses ONG’s per buscar refugi i protecció, als més desvalguts, entre els desvalguts. Espero i desitjo que aquesta exhibició de força de l’alcalde Garcia Albiol, contra els més febles del seu municipi, tingui l’efecte contrari al que buscava. Ell pensava en vots, en l´ús i abús de l’autoritat, per vendre populisme de la pitjor espècie, però ha tingut pocs seguidors. Hem estat molts més els qui l’hem posat com exemple del que no ha de ser un alcalde. Els alcaldes, hem de tenir cor i ànima, sobretot vers els més febles. Hem de complir i fer complir les lleis, però mitigant els seus efectes quan afecten persones en dificultats. I sempre hi ha sortides diverses, dintre i fora del municipi, com per ajudar a pal·liar efectes no desitjats. En ple hivern, enderrocar el refugi de centenars de persones desvalgudes, i alhora voler-les convertir en indesitjables, no té nom. Ho sento, un bon alcalde, no ha d’actuar mai com s’ha fet a Badalona.

DEIXAR EL PARTIT EN BONES MANS. Quan es guanyen unes eleccions, s’ha de fer molta atenció al trasllat de persones del partit cap al govern, per evitar que aquest quedi desmantellat o en mans poc adequades. Sigui per incapacitat, sigui per poca honestedat. Els errors es paguen, i si es tracta del partit socialista encara més. Molts poden pensar que parlo del govern central, però aquest principi val per a qualsevol nivell, sigui municipal, autonòmic o general. Es lògic que molts vulguin ocupar càrrecs i demostrar amb fets, el que han predicat de paraula durant mesos o anys, però algú ha de quedar al timó i es sacrifiqui, pel bé del partit i els seus votants. Entenc la duresa d’haver de triar, però toca fer-ho si no volem caure en situacions com les que hem viscut a nivell del PSOE, aquests darrers anys. El mal que uns pocs han infligit al partit, és immens i costarà reparar-lo. Ja no parlo només dels grans noms, amb càrrec orgànic que estan en els tribunals, també em refereixo a d’altres que vulneren l’ADN feminista que portem en el frontispici dels nostres ideals. Al capdavant de totes les executives ha d’haver-hi persones amb autoritat, amb molt rigor com per poder supervisar, controlar i, si s’escau, resoldre situacions no acceptables. Tots sabem que no existeix la corrupció zero, però si tothom està atent, pot evitar conductes inadequades i actuar, abans no sigui massa tard. En quan a conductes masclistes, toca ser radical, des del principi fins el final. Res de bromes ni conductes, suposadament lleugeres. No. Ara, ni això, perquè poden donar peu a anar més lluny i a minimitzar situacions que no son tolerables. I ja està. Es un canvi de xip, per a tots aquells que encara no han entès de què va el partit socialista. S’ha de ser honest, en tot i tot moment, i respectuós, en tot lloc i moment. Torno al principi. El mal causat per uns pocs, ha de servir per prendre mesures molt radicals i tenir clar que al timó de la nau, ha d’haver-hi una persona de primer nivell. Puc entendre el que va passar en els anys convulsos de les primàries, de la moció de censura i l’accés al govern central. Moltes turbulències i molta feina, amb controvèrsies i batalles territorials que al final reduïen el personal format i preparat disponible, i al final, es deixen les regnes del partit, en les persones més interessades en estar-hi i no, en les més adequades. D’aquí, tots sabem de l’estructura piramidal, en la qual els de dalt manen als de baix, i si en molts llocs hi ha càrrecs de similars condicions, el resultat és un desastre. Doncs bé, queda clara la necessitat de prendre’n nota, i evitar repeticions de coses mai imaginades. El càstig que estem patint, dona compte dels errors comesos. Que tothom faci els deures i mai més es repeteixin, en matèria d’honestedat, sí, però també de masclisme, per descomptat.

OTRA LECTURA DE RESULTADOS, EN EXTREMADURA. Todos, demasiado contentos, con unos resultados muy preocupantes para casi todos. Convocar elecciones para quedar prácticamente igual, y ver crecer a los adversarios, no parece un buen resultado. Si a todo ello se añaden mayores dificultades para ser investida presidenta, formar gobierno, y sobre todo poder gobernar, con un mínimo de coherencia y tranquilidad, las cosas no parecen ir por buen camino. En principio, mal resultado para el PP, muy mal resultado para el PSOE, y escaso resultado para Unidas por Extremadura que sube, sí, pero conseguir 7 de 65, no es para echar las campanas al vuelo. Para Vox, visto que quiere seguir mirando las cosas des de la barrera, le ha ido bien. Busca candidatos, realmente grises, para garantizar que quien manda, manda, aunque sea desde centenares de quilómetros de distancia. Vuelvo al titular. Escuchadas declaraciones, ruedas de prensa, tertulias y leído todo tipo de informes sobre resultados, me quedo con que el supuesto camino triunfal del PP hacia La Moncloa, ha vuelto a tropezar de forma flagrante. Que después de gobernar dos años, la presidenta obtenga un solo diputado más, me parece digno de ser estudiado. Pero que dependa, mucho más de Vox, ahora que antes, todavía hace más complicado su futuro. Y si el PP quería demostrar en Extremadura fortaleza y paseo militar, en su juego particular de la oca, pasando por Aragón, Andalucía…y finalmente en las generales, el tiro le puede salir por la culata. ¿Por qué? Porque ahora veremos una negociación a cara de perro entre PP y Vox, con sometimiento total de los unos a los otros. Lo vimos en la Comunidad Valenciana, y lo volveremos a ver, acrecentado en Extremadura. Las condiciones para cargos institucionales, empezando por la presidencia de la Junta, continuando con presidencias de comisiones y otros cargos estratégicos, terminando por imponer ideales y relatos claramente contrarios a directrices europeas, por un lado, y a acuerdos estatales, por otro, de forma que el PP quedará enclavado en todo lo que define la extrema derecha. Con estas negociaciones en curso, con todo tipo de filtraciones y exigencias, se desarrollará la campaña electoral en Aragón, donde el PP encontrará a una candidata del PSOE, muy formada y preparada para combatir en todos los frentes, y uno de muy relevante será comparecer en todos los mítines con acuerdos y propuestas, procedentes del gobierno valenciano, por un lado, y los avances en las negociaciones, en Extremadura. Con estos mimbres, se pueden construir relatos realmente muy potentes, hacia los votantes socialistas. Si en Extremadura, la mayoría se quedaron en casa, se puede conseguir en Aragón que vayan a votar. Y si van a votar, el resultado puede ser radicalmente diferente al previsto por el presidente Azcón. No podrá alegar lejanía o desconocimiento de lo que se ha pactado en Valencia ni saber nada de lo que se va cocinando en Extremadura. No son teorías ni invenciones, sino la pura y dura realidad. Y claro, para desligarse de este posible futuro, tendría que batallar contra Vox, de forma clara y contundente, con el peligro de alejarlo de posibles pactos futuros. No vale repicar y estar en misa. Tendrá que definirse y aquí la candidata del PSOE puede conseguir grandes réditos porque quizás Vox no haga miedo, pero las políticas que impone, son claramente contrarias a las de los socialistas, y dudo que la gente quiera perder las garantías sociales, ganadas a lo largo de todos estos años. Así que esperemos unas semanas para ver como el resultado de Extremadura complicada el camino al PP, y favorece la campaña del PSOE. Tiempo al tiempo

BORREDÀ, UN MAJOR ESFORÇ PER RECICLAR BÉ. Des de l’1 de novembre, una quinzena de municipis de la comarca del Berguedà, han iniciat una nova etapa en la qual disposen de nous contenidors per a cada cosa. Les primeres impressions son contradictòries: uns ho fan molt bé, altres regular i alguns no participen adequadament, en una recollida selectiva que ens afecta a tots. Per motius evidents, algun dia s’havia d’acabar amb la recollida indiscriminada, per abocar-la en un gran espai a l’aire lliure, tapar-lo amb terra i imaginar que desapareixeria com per art de màgia. No, no, aquell vell sistema, ha donat pas a noves obligacions, lligades a la conscienciació medi ambiental. Tots som responsables del nostre entorn, i hem de col•laborar el millor possible a que el reciclatge tingui èxit. I l’èxit depèn de tots nosaltres. Toca reciclar i fer-ho bé, i és molt important posar cada cosa en el lloc que li pertoca. En aquestes setmanes de funcionament del nou sistema, he vist i comprovat com un bon nombre de persones del poble i dels que en formen part, en tant que segon residents, fan un bon ús dels contenidors, però com sempre, n’hi ha que creuen poder llençar coses, allà on no toca. I això hem d’aconseguir que no es faci. Ja no és només perquè com pitjor ho fem, més pagarem pel rebut d’escombraries, sinó que complicarem el procés de selecció i reciclatge. Que cada cosa vagi al seu lloc, suposa facilitar la feina, a l’empresa que ha de portar els materials per ser reciclats. Si arribats allà, han de fer una nova tria, el procés es complica i s’encareix enormement. D’aquí que a títol personal, però també en nom de moltes persones amb les que he parlat, faci una crida a triar bé, i llençar-ho bé, a cada contenidor. Podem també col•laborar-hi amb alguns petits esforços com portar guants a l’hora de llençar i si veiem un contenidor una mica ple, aconseguir més espai, posant millor el paper i cartró, o els envasos, que son els contenidors on sol haver-hi més necessitat d’espai. I si llencem cendres, assegurar-nos de que no queda cap element que encara cremi. I no costa gaire, en el cas de tenir algun contenidor totalment ple, d’emportar-nos a casa la bossa, i tornar l’endemà. No deixar-la al terra perquè segons quin sigui el material que contingui pot motivar que gats, gossos o algun altre animal hi busqui menjar, i escampi el contingut per tot l’espai proper. Quan tot es fa bé, el resultat és molt favorable per a tothom, i especialment per al poble. Tenir un poble net i polit, és essencial perquè fa més atractiu el viure-hi . A més, suposa contenir els augments de cost de la recollida perquè si cada dos per tres, l’empresa de recollida ha de destinar algun treballador a netejar, això incrementa el cost, que trobarem al cap de pocs mesos, en el nostre rebut. En fi, aquest nou sistema ha arribat per quedar-se. Fem que tingui els resultats esperats. De nosaltres en depèn totalment.

TOT UN POBLE GRAN, VIU AL CARRER. En el darrer recompte, fet fa un parell de setmanes, per diverses entitats i ajuntaments, tenim a Catalunya un total de 6.700 persones sense llar que viuen en carrers, places, caixers automàtics, parades de bus, estacions , parcs, jardins,.... L’equivalent a un poble gran, està en unes condicions inacceptables per a una persona, d’aquí o de fora, ni l’origen ni la nacionalitat, té cap rellevància. Simplement, no pot ser i no podem mirar cap un altre lloc, ni esperar que per art de màgia, el problema desaparegui. I si en un moment és especialment dolorós, és en ple hivern, quan les condicions climàtiques, encara fan més dura aquesta vida, en indignes condicions. Què fer ? Per tractar el tema i estudiar solucions ràpides i eficients, la Síndica de Greuges, Esther Giménez – Salinas , va convocar la setmana passada una reunió amb la Consellera de Drets Socials de la Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, la presidenta de la Diputació de Barcelona i un bon nombre d’altres alcaldies on el problema és més present. En primer lloc, queda clara la constatació de que el problema, lluny de rebaixar xifres, les incrementa, cada any que passa. Toca, doncs, buscar sortides de manera conjunta, encara que algunes solucions siguin locals. Alguns diran que s’ha d’atacar el problema des de l’origen, però mentrestant, ha d’haver-hi solucions, ni que siguin molt provisionals per treure del carrer aquests milers de persones. El fet d’haver aconseguit reunir totes les parts implicades, és un primer èxit que ha d’anar acompanyat de mesures conjuntes, buscant aixopluc en tota mena d’instal•lacions. Fàcil de dir, complicat d’aconseguir, en sóc ben conscient. En ciutats, atapeïdes de veïns, trobar espais adequats i mínimament equipats, és difícil. El compromís assumit és de trobar solucions, entre tots, posant recursos de totes les administracions afectades, ajudades per les ONG que millor coneixen l’entorn i treballen per als més desfavorits. Elles mateixes disposen d’alguns espais, però clarament insuficients, i trobar-ne i adaptar-ne de nous, requereix d’ajudes i col•laboracions indispensables per fer-ho possible. Queda clar també que tots els ajuntaments i amb ells les entitats col•laboradores, han de disposar d’un bon nombre d’habitatges, adequats per acollir persones sense llar. I aconseguir el recolzament i comprensió de la població en general, com per facilitar aquests equipaments. No pot ser que alguns posin traves a habitatges d’acollida, indispensables per resoldre aquestes situacions. Parlem de 6.700 persones, en aquest 2025, que poden ser més, en els propers dies i mesos. En algun moment s’ha de parar aquest increment i procedir a frenar-lo, per a tot seguit, reduir-lo a la mínima expressió. Aquest és el repte que va sortir de la reunió tinguda. Suposo que tots estarem d’acord en que ja era hora d’una iniciativa i un propòsit lloable, i alhora exigible per totes les parts.

MOBILITZACIÓ POC JUSTIFICADA. Unió de Pagesos ( UP ), ha anunciat una mena de concentració de tractors, al llarg de la C-25 ( Eix Transversal) pel dilluns 29 de desembre. L’excusa, que no justificació, és contra la política cinegètica de l’actual Govern. Ara resulta que després d’anys d’inacció, s’ha de protestar perquè el Govern Illa, posa en marxa un bon nombre d’iniciatives per reduir la població de porcs senglars, i a continuació per actuar sobre altres poblacions. Dona la sensació que UP vulgui aparèixer com el gran defensor del món pagès, per evitar que altres moviments i sindicats, li robin el protagonisme, i ha decidit en plenes festes nadalenques i d’any nou, fer aquesta mobilització. Sortiran de quatre punts principals, amb la idea de fer marxa lenta, i així entorpir el trànsit de la resta de vehicles. Entremig, suposo tindran temps per organitzar alguna paella o fideuada col•lectiva, com hem vist en altres mobilitzacions. En fi, cada organització és lliure de mobilitzar els seus afiliats, però en aquesta del dia 29 se’ls veu el llautó. Si realment estaven en contra de la política cinegètica dels governs anteriors, tocava fer les manifestacions i queixes en aquell moment, no ara, que finalment se n’ha pres nota i s’han iniciat les actuacions per a regular-la degudament. N’he sigut testimoni en el passat, i ho sóc ara en el present que aquest tema s’ha pres molt seriosament. Però bé, ja m’imagino que res farà canviar els promotors, perquè s’han guardat aquesta data del calendari per anar d’excursió per les carreteres del país, sense valorar gaire, o ben poc l’acollida que els afectats tindran, respecte els arguments de la mobilització. No veig la ciutadania, en general, queixosa per la decisió del Govern de reduir a la meitat la població de porcs senglars. Ben explicat, crec que s’ha entès. I el mateix passa i passarà quan s’hagi informat de similars actuacions per reduir les poblacions de cabirols, cérvols o conills, per posar les principals poblacions que han superat els límits de caps que pot tenir un territori determinat. Tots els que vivim a pagès, hem comprovat els danys que causen i els perills que suposen, per altres animals, però també per a ells mateixos. Així, doncs, seria aconsellable buscar altres excuses per mobilitzar-se. Crec que hi ha un munt de causes per reclamar atenció al món pagès i no fa falta fer-ho complicant la vida a la mobilitat. Es pot fer, per múltiples vies, i al llarg de tot l’any. I no diguin no tenir interlocutors perquè conec bé l’actual estructura del govern i els seus principals càrrecs institucionals, de manera que mai havien tingut tant fàcil l’accés per ser escoltats i recolzats. S’ha de fer molta atenció a les mobilitzacions, poc o gens justificades, perquè aparta la ciutadania dels manifestants, i els allunya de futures reivindicacions que sí seran justificades. En fi, allà UP amb la seva política. No crec sigui ben plantejada ni estudiada. El futur ens ho dirà.

BORREDÀ, APROVA PRESSUPOST 2026. El passat dia 17, l’ajuntament de Borredà va aprovar el pressupost municipal, per a 2026. Un pressupost equilibrat, amb un total de: 1.223.147,73 euros. El capítol d’inversions contempla, en primer lloc, donar continuïtat al PROJECTE DE MILLORA DEL NUCLI ANTIC, iniciat 10 anys enrere, i que consta de 6 fases en total. Per a 2026, es durà a terme la QUARTA FASE: Finalització tram CARRER MANRESA. Carrer que fa les funcions de Carrer Major. El pressupost d’aquesta obra puja 402.441,19 euros, finançada de manera conjunta per Diputació de Barcelona amb 238.520,90 euros i Generalitat (PUOSC) amb 114.223,22. Aquesta obra consisteix en: renovació de serveis ( xarxa d’aigua, xarxa clavegueram, xarxa pluvials) i pavimentació en plataforma única, seguint el model de l’anterior fase ( Plaça Major), fins enllaçar en el tram executat en la primera fase. L’estretor en algun dels trams, motiva aquesta plataforma única que dona continuïtat a la formalització de la “illa de vianants” que té tot el nucli antic. A la cruïlla del Carrer Manresa, amb el Carrer Queralt, s’avisa a tots els conductors de fer servir l’aparcament municipal que disposa de 160 places, gratuïtes. Executada aquesta 4a fase, es preveu per a 2027, la 5a destinada a La Placeta, Carrer de Dalt i Tram pendent del Camí de Frontanyà. I finalment, ja per 2028/9, la finalització del que restarà del nucli antic. Serà la fase de menor superfície i quantia econòmica. Aquest gran projecte, que contemplava tot el nucli antic, s’havia de repartir en diverses fases, per fer possible el seu finançament i no entorpir la vida quotidiana dels ciutadans afectats. La justificació principal, era la renovació dels serveis bàsics, antics i insuficients, i alhora adaptar el paviment, a les normes actuals de mobilitat. Pla de Camins 2026. Aquesta inversió per un import de: 57.392,00 euros, procedents de Diputació de Barcelona, va destinada al Condicionament de diversos camins, seguint el projecte d’arranjament de camins, aprovat anys enrere, consistent en cada any, fer ús dels ajuts de Diputació i Generalitat, per deixar en bones condicions de mobilitat, tots els camins que porten a cases habitades. La llista era llarga i en queden encara uns quants de pendents, de cara els propers anys. Nou vehicle per a la brigada de manteniment. La brigada disposa de dos vehicles tot terreny, un dels quals ja força envellit, i que necessita ser canviat per un de nou. D’aquí els 33.000,00 euros aprovats. Pla de xoc Generalitat, en instal•lacions esportives. Els 20.324,00 euros obtinguts de l’ajut de la Generalitat, aniran destinats a la renovació de les instal•lacions elèctriques i d’enllumenat de la zona esportiva per fer-la més eficient i reduir despesa. Ajut Diputació per esports. Aquest ajut de 11.190,35 euros anirà destinat a la renovació del terra de la pista de tennis que ha superat ja la seva vida útil. Es dona la circumstància de la nova etapa en la pràctica d’aquest esport que alterna amb la que té, des de la seva inauguració, la pista de pàdel. D’aquesta manera amb les dues subvencions, la zona esportiva estarà en plenes condicions d’operativitat. Borredà, 22 de desembre de 2025

LES EMPRESES BUSQUEN BENEFICIS, O NO ? Es curiosa, la forçada sorpresa d’alguns, a la vista de les informacions sobre els escàndols sanitaris, a la Comunitat de Madrid i a la Junta d’Andalusia. Mirem les dades que hem conegut, abans però, informem-nos del perquè de la situació. I la situació prové d’una dinàmica típica i tòpica del PP, i de tots els partits de dreta, de privatitzar serveis públics. Es evident que si estàs en política per fer negoci i no tenir grans ocupacions ni preocupacions, el més pràctic és traspassar serveis a empreses privades, i així aconseguir un doble objectiu: tenir menys maldecaps directes i donar benefici a empreses privades, moltes de les quals han finançat el partit, i col•locat amics i parents, en els seus òrgans de direcció. Què ens pensàvem que faria aquesta gent ? Doncs sí, pel que coneixem de les pràctiques sanitàries a l’Hospital de Torrejón, son calcades a les que es van iniciar molts anys enrere, a l’hospital d’Alzira ( València). Concessió a empreses privades de la gestió pública d’un hospital o de molts hospitals. Així s’ha fet a la Comunitat de Madrid, a l’empresa Rivera i alhora es deriven multitud de pacients cap a les instal•lacions de Quirón – salut. A la resta de CCAA ,governades pel PP, es copia la formula i tots contents. Tots, fins que esclaten els escàndols. En un lloc per filtracions de les directius del CEO de l’hospital, en altres llocs per desgavell en els cribats per detectar càncer ( Andalusia). Sortiran més casos perquè un conjunt de periodistes d’investigació estan fent la seva feina i ben aviat veurem que aquestes pràctiques son generalitzades, a nivell de país. I em pregunto jo, què esperaven que fessin aquestes empreses ? Es evident que si una empresa privada assumeix la gestió de qualsevol servei, per bàsic que sigui, pretén fer negoci. I fer negoci vol dir repartir dividends. I per repartir-ne cal tenir beneficis, i quants més, millor per als socis, en conjunt. Es que creure que aquestes empreses, pel fet d’ocupar-se de la sanitat, esdevenen sucursals de les Germanetes de la Caritat, és viure en un altre món. Aleshores, què falla? Doncs, l’essencial. No es pot posar en mans privades el que ha d’estar en mans públiques. Una cosa i altra son incompatibles. I ho son en la gestió de centres sanitaris com ho son en altres sectors i àmbits. Les empreses han de generar beneficis i per fer-ho han de retallar despeses al màxim, de manera que els sentimentalismes i l’estimació pels pacients, passen a segon o tercer terme. No hi ha pacients, no hi ha usuaris, son simples clients. Així que, aconseguida la concessió, s’han de fer comptes i veure on es pot retallar i rebaixar serveis com per garantir que a finals d’any , els beneficis siguin els previstos. Es a dir, la gestió es compta al revés. Primer mirem beneficis a tenir, i després gastem la resta, en proporcionar serveis limitats. Molt limitats com per no fer variar el compte de resultats. Res de nou a l’horitzó. Res de nou que no fos previsible i esperat. Així que des del PP no es vulgui tornar enganyar a la gent, fent creure que no preveien el que ha passat. I és aquí on des de les esquerres s’ha d’obrir batalla fins les darreres conseqüències. S’ha de ser dur i implacable en saber les males pràctiques, demanar responsabilitats, condemnar els inductors i dirigents, i exigir canvi de sistema. En Sanitat, no es pot jugar, perquè ens hi juguem la salut i la vida. Queda clar, doncs, que aquest ha de ser un dels grans objectius electorals i programàtics.