Joan Roma

TREMENDISTA BALANCE DE FIN DE AÑO, DEL PP. Agotados todos los calificativos y adjetivos, utilizados por el líder del PP, Núñez Feijóo, era esperable terminar el año con la “traca final”: España se hunde, de la mano de un terrible presidente, que ha llevado el país a sus cotas más bajas, en todos los ámbitos y sectores. Solo faltaba anunciar el segundo diluvio universal o el fin del mundo… a la espera de la llegada de un triunfante PP, gracias a la labor incansable de su presidente nacional. Como “profeta”, le auguro un recorrido muy corto, y como estudioso y conocedor de la realidad del país, ha hecho novillos en los últimos años. No sé a quién tiene en su consejo asesor, pero deben ser becarios, aprendiendo el oficio porque en cincuenta años de actividad política, no he visto nunca, tanta improvisación ni tanto ridículo a la hora de exponer el balance de todo un año, a nivel nacional. No se entiende cómo se puede llegar a caricaturizar la figura y obra del presidente del gobierno cuando ha situado España, en la cumbre de países a nivel económico, modelo para la mayoría de países de la UE, y a nivel mundial. Todos los políticos sabemos, desde el ciclo infantil, que exagerar, ridiculizar, mentir y falsear la realidad, destroza la credibilidad propia. No hay peor mensaje que aquel en que todo se modifica y nada es lo que parece. Al cabo de pocos minutos, muy pocos, la gente desconecta y se va a otro espacio, ni que sea para escuchar villancicos o la previsión meteorológica. Hay que ser auténticos fanáticos, para seguir un discurso leído, mal leído, y mal expuesto para los que lo miran. porque no hay ni un atisbo de entusiasmo ni credibilidad, en quien lo pronuncia. Pero, es que tampoco escucha o no tiene quién se lo diga, que tan importante es el contenido como el continente. Y el momento elegido para darlo a conocer. Se puede entender el interés en ser el último en hacer balance y hacerlo después del presidente del gobierno, pero elegir el día en que hemos conocido los mensajes, o el mensaje único, entre el presidente Mazón y Núñez Feijóo, el funesto día de la Dana, es para enmarcar en todas las facultades de Ciencias de la Información, de España y el mundo entero. Si pensábamos haberlo sabido y escuchado todo, en relación a la tragedia de la Dana, ahora hemos comprobado una nueva y extraordinaria mentira, ya no de Mazón que ha acumulado tantas que no caben en un libro, sino por parte del líder el PP. Todos habíamos escuchado que había estado “puntualmente” informado de los efectos de la Dana, el mismo día de la tragedia. Pues bien, ahora resulta que solo hubo una conversación, de noche, cuando ya todo era un desastre con la pérdida de centenares de vidas. Una mentira como ésta, ya no por parte de Mazón, sino de Feijóo, en cualquier país serio, conllevaría su renuncia al cargo. Si no aparecen nuevos mensajes, nuevas pruebas de hasta qué punto todo fue un desastre, en la gestión de la catástrofe, contradecir ahora, por exigencias del magnífico trabajo de la jueza de la Dana, que solo hubo un contacto a final del día, supone colocar el adjetivo de mentiroso a Feijóo. No es la primera vez, porque lleva ya muchas en su mochila, pero que sea en relación a la Dana, no puede quedar sin respuesta, al más alto nivel. Un candidato a presidente del gobierno que sea mentiroso habitual, no puede continuar en su puesto. Si mintió en una tragedia como la vivida, lo puede hacer en cualquier otro momento y lugar. Así que pronunciar un discurso desangelado y catastrófico sobre el balance anual del PP, cuando se ha conocido una mentira como la descrita, pierde la poca fiabilidad que algunos podían otorgarle. Francamente, no tiene ninguna opción de devenir presidente con un currículum como el que acumula.

RECUPERAT ,EL PLA DE BARRIS. Tard o d’hora calia recuperar El Pla de barris, creat pel Govern Maragall, per atorgar ajuts a Ajuntaments, amb destinació a posar al dia, barris degradats, envellits o necessitats de reformes importants. El temps passa volant, i Catalunya té un munt d’infraestructures, equipaments i serveis que han superat, de llarg, els terminis de funcionament. Personalment, fa poques setmanes que el meu alcalde em va comunicar la redacció d’un projecte de renovació de diversos trams de xarxa de subministrament d’aigua potable, amb sorpresa meva perquè va ser una de les primeres inversions fetes a l’arribar a l’alcaldia. Davant la meva sorpresa, per dir-li que les havíem fet noves, em va demanar “quants anys feia” i aleshores em vaig donar compte que han passat ja prop de 30 anys, de manera que toca iniciar els tràmits de projecte, petició d’ajudes, per a tot seguit, fer les obres d’aquí dos o tres anys. Doncs bé, tenim tot el país amb necessitats de renovació i adaptacions de les obres, endegades, en els primers anys de democràcia municipal. Vull recordar que les primeres eleccions municipals foren a l’abril de 1979. Han passat ja prop de 47 anys. Totes aquelles actuacions. dutes a terme fa 25 o 30 anys, ja han de ser revisades, renovades o simplement adaptades a les noves normes. Si, a més, en alguns casos no es van fer quan tocava, queden encara vestigis que son impropis dels temps que corren, així que després de la bona acollida i bona feina feta pels Govern Maragall i Montilla, ara tocava recuperar aquella iniciativa i posar-la de nou en dansa. Es el que ha fet el Govern Illa, aprovant el primer nou pla, per un import total de 412 M, dels quals el Govern n’aporta 232,71, i la resta van a càrrec dels Ajuntaments beneficiats. Aquest Pla 2025, ha contemplat 20 municipis, corresponents a les diferents delegacions territorials de Catalunya: Olot, Sta. Coloma de Gramenet, Tortosa, Amposta, Figueres, Vic, Barcelona, Sta. Perpetua de la Moguda, La Seu d’Urgell, Mataró, Sant Joan Despí, Calafell, Reus, Manresa, Tarragona, Solsona, Girona, Lleida, La Pobla de Segur, Torrelameu. En aquesta primera convocatòria s’hi havien presentat 83 municipis. Han quedat, doncs, 63 pendents de rebre ajut, tot i haver-hi treballat molt. Em consta, la decepció i la crítica al repartiment, perquè costa d’acceptar quedar fora quan la necessitat hi és. Hi ha bons, molt bons projectes que no han pogut entrar perquè l’aportació del Govern, tot i ser alta, hauria de ser-ho molt més, per a poder-hi encabir més peticions. I aquí és on volia arribar. El Pla de Barris, és una inversió potent i ambiciosa, de 1.000 M en cinc anys. Doncs bé, a la vista de les peticions presentades, caldrà ampliar la previsió inicial i potser arribar-la a doblar si realment es volen donar sortida a les grans necessitats observades. Des del primer Pla, a l’actual, han passat 20 anys, i en aquest temps, Catalunya ha passat de 6,3 milions d’habitants a més de 8 milions. Moltes costures s’han trencat, i molts d’aquells barris, han crescut sense els equipaments i serveis indispensables. Toca, doncs, fer-hi front, i res millor que aquests projectes “globals” per renovar barris sencers. D’aquí la importància de poder disposar de pressupost 2026, perquè permetria injectar més diner al Pla per cinc anys, de manera que tots els projectes sòlids, tinguin l’ajut necessari. Es el que esperen els ajuntaments i tots els ciutadans afectats.

BADALONA, COM MAL EXEMPLE. A tots els alcaldes ens ha tocat dur a terme accions i actuacions, obligats per llei, que ens ha costat pair. La llei no sempre té ànima i cor, però quan no queda altre remei, es poden buscar mesures per reduir els efectes, sobretot quan es tracta d’afectacions a persones vulnerables. Haver de contemplar desnonaments, declarar en ruïna algun edifici habitat, o desplaçar persones per raons d’obres, ets, es pot fer amb el cor fred i l’ànima absent, o buscant sortides ni que siguin provisionals, a l’espera d’altres de més definitives. Badalona, és el pitjor exemple que podem posar, quan escoltem dies abans, proclames per desallotjar un antic institut, refugi de centenars de persones. Un petit poble sencer, ficat en un edifici vell, abandonat a la seva sort, des de feia anys, en condicions realment inadequades per allotjar persones. No entro en si tocava, per raons de seguretat, parlo de l’edifici, procedir al seu enderroc. Tampoc, del compliment de la legalitat urbanística. Encara que tot justifiqués l’ordre d’enderroc, un alcalde amb un mínim de sensibilitat i respecte per les persones, vinguin d’on vinguin, tocava actuar d’una manera radicalment diferent. Mostrar satisfacció per foragitar tots els habitants, reduir-los tots a delinqüents, traficants i perillosos per al barri i la ciutat, és d’una misèria infinita. Només una mala persona pot actuar amb aquests fonaments i criteris. Aparèixer com el salvador de la llei i ordre, amb ànims de ser “el més dur de tots els alcaldes” i exemple a seguir, produeix vergonya aliena i convé, guardar declaracions i imatges, com exemple d’indignitat i populisme de la pitjor espècie. I encara més greu, animar a veïns propers o llunyans a convertir-se en flagell dels abandonats a la seva sort perquè ni tant sols podessin rebre ajuda d’entitats religioses i/o privades, mobilitzades davant aquesta actuació. Al costat d’una actuació tant inhumana, per sort apareixen les bones persones, les que tenen cor i ànima, i s’apiaden de tanta injustícia, aportant aliments i abric, per passar les pitjors nits i dies de l’any. I orgull de veure com el nostre Govern es mobilitza, al costat de diverses ONG’s per buscar refugi i protecció, als més desvalguts, entre els desvalguts. Espero i desitjo que aquesta exhibició de força de l’alcalde Garcia Albiol, contra els més febles del seu municipi, tingui l’efecte contrari al que buscava. Ell pensava en vots, en l´ús i abús de l’autoritat, per vendre populisme de la pitjor espècie, però ha tingut pocs seguidors. Hem estat molts més els qui l’hem posat com exemple del que no ha de ser un alcalde. Els alcaldes, hem de tenir cor i ànima, sobretot vers els més febles. Hem de complir i fer complir les lleis, però mitigant els seus efectes quan afecten persones en dificultats. I sempre hi ha sortides diverses, dintre i fora del municipi, com per ajudar a pal·liar efectes no desitjats. En ple hivern, enderrocar el refugi de centenars de persones desvalgudes, i alhora voler-les convertir en indesitjables, no té nom. Ho sento, un bon alcalde, no ha d’actuar mai com s’ha fet a Badalona.

DEIXAR EL PARTIT EN BONES MANS. Quan es guanyen unes eleccions, s’ha de fer molta atenció al trasllat de persones del partit cap al govern, per evitar que aquest quedi desmantellat o en mans poc adequades. Sigui per incapacitat, sigui per poca honestedat. Els errors es paguen, i si es tracta del partit socialista encara més. Molts poden pensar que parlo del govern central, però aquest principi val per a qualsevol nivell, sigui municipal, autonòmic o general. Es lògic que molts vulguin ocupar càrrecs i demostrar amb fets, el que han predicat de paraula durant mesos o anys, però algú ha de quedar al timó i es sacrifiqui, pel bé del partit i els seus votants. Entenc la duresa d’haver de triar, però toca fer-ho si no volem caure en situacions com les que hem viscut a nivell del PSOE, aquests darrers anys. El mal que uns pocs han infligit al partit, és immens i costarà reparar-lo. Ja no parlo només dels grans noms, amb càrrec orgànic que estan en els tribunals, també em refereixo a d’altres que vulneren l’ADN feminista que portem en el frontispici dels nostres ideals. Al capdavant de totes les executives ha d’haver-hi persones amb autoritat, amb molt rigor com per poder supervisar, controlar i, si s’escau, resoldre situacions no acceptables. Tots sabem que no existeix la corrupció zero, però si tothom està atent, pot evitar conductes inadequades i actuar, abans no sigui massa tard. En quan a conductes masclistes, toca ser radical, des del principi fins el final. Res de bromes ni conductes, suposadament lleugeres. No. Ara, ni això, perquè poden donar peu a anar més lluny i a minimitzar situacions que no son tolerables. I ja està. Es un canvi de xip, per a tots aquells que encara no han entès de què va el partit socialista. S’ha de ser honest, en tot i tot moment, i respectuós, en tot lloc i moment. Torno al principi. El mal causat per uns pocs, ha de servir per prendre mesures molt radicals i tenir clar que al timó de la nau, ha d’haver-hi una persona de primer nivell. Puc entendre el que va passar en els anys convulsos de les primàries, de la moció de censura i l’accés al govern central. Moltes turbulències i molta feina, amb controvèrsies i batalles territorials que al final reduïen el personal format i preparat disponible, i al final, es deixen les regnes del partit, en les persones més interessades en estar-hi i no, en les més adequades. D’aquí, tots sabem de l’estructura piramidal, en la qual els de dalt manen als de baix, i si en molts llocs hi ha càrrecs de similars condicions, el resultat és un desastre. Doncs bé, queda clara la necessitat de prendre’n nota, i evitar repeticions de coses mai imaginades. El càstig que estem patint, dona compte dels errors comesos. Que tothom faci els deures i mai més es repeteixin, en matèria d’honestedat, sí, però també de masclisme, per descomptat.

OTRA LECTURA DE RESULTADOS, EN EXTREMADURA. Todos, demasiado contentos, con unos resultados muy preocupantes para casi todos. Convocar elecciones para quedar prácticamente igual, y ver crecer a los adversarios, no parece un buen resultado. Si a todo ello se añaden mayores dificultades para ser investida presidenta, formar gobierno, y sobre todo poder gobernar, con un mínimo de coherencia y tranquilidad, las cosas no parecen ir por buen camino. En principio, mal resultado para el PP, muy mal resultado para el PSOE, y escaso resultado para Unidas por Extremadura que sube, sí, pero conseguir 7 de 65, no es para echar las campanas al vuelo. Para Vox, visto que quiere seguir mirando las cosas des de la barrera, le ha ido bien. Busca candidatos, realmente grises, para garantizar que quien manda, manda, aunque sea desde centenares de quilómetros de distancia. Vuelvo al titular. Escuchadas declaraciones, ruedas de prensa, tertulias y leído todo tipo de informes sobre resultados, me quedo con que el supuesto camino triunfal del PP hacia La Moncloa, ha vuelto a tropezar de forma flagrante. Que después de gobernar dos años, la presidenta obtenga un solo diputado más, me parece digno de ser estudiado. Pero que dependa, mucho más de Vox, ahora que antes, todavía hace más complicado su futuro. Y si el PP quería demostrar en Extremadura fortaleza y paseo militar, en su juego particular de la oca, pasando por Aragón, Andalucía…y finalmente en las generales, el tiro le puede salir por la culata. ¿Por qué? Porque ahora veremos una negociación a cara de perro entre PP y Vox, con sometimiento total de los unos a los otros. Lo vimos en la Comunidad Valenciana, y lo volveremos a ver, acrecentado en Extremadura. Las condiciones para cargos institucionales, empezando por la presidencia de la Junta, continuando con presidencias de comisiones y otros cargos estratégicos, terminando por imponer ideales y relatos claramente contrarios a directrices europeas, por un lado, y a acuerdos estatales, por otro, de forma que el PP quedará enclavado en todo lo que define la extrema derecha. Con estas negociaciones en curso, con todo tipo de filtraciones y exigencias, se desarrollará la campaña electoral en Aragón, donde el PP encontrará a una candidata del PSOE, muy formada y preparada para combatir en todos los frentes, y uno de muy relevante será comparecer en todos los mítines con acuerdos y propuestas, procedentes del gobierno valenciano, por un lado, y los avances en las negociaciones, en Extremadura. Con estos mimbres, se pueden construir relatos realmente muy potentes, hacia los votantes socialistas. Si en Extremadura, la mayoría se quedaron en casa, se puede conseguir en Aragón que vayan a votar. Y si van a votar, el resultado puede ser radicalmente diferente al previsto por el presidente Azcón. No podrá alegar lejanía o desconocimiento de lo que se ha pactado en Valencia ni saber nada de lo que se va cocinando en Extremadura. No son teorías ni invenciones, sino la pura y dura realidad. Y claro, para desligarse de este posible futuro, tendría que batallar contra Vox, de forma clara y contundente, con el peligro de alejarlo de posibles pactos futuros. No vale repicar y estar en misa. Tendrá que definirse y aquí la candidata del PSOE puede conseguir grandes réditos porque quizás Vox no haga miedo, pero las políticas que impone, son claramente contrarias a las de los socialistas, y dudo que la gente quiera perder las garantías sociales, ganadas a lo largo de todos estos años. Así que esperemos unas semanas para ver como el resultado de Extremadura complicada el camino al PP, y favorece la campaña del PSOE. Tiempo al tiempo

BORREDÀ, UN MAJOR ESFORÇ PER RECICLAR BÉ. Des de l’1 de novembre, una quinzena de municipis de la comarca del Berguedà, han iniciat una nova etapa en la qual disposen de nous contenidors per a cada cosa. Les primeres impressions son contradictòries: uns ho fan molt bé, altres regular i alguns no participen adequadament, en una recollida selectiva que ens afecta a tots. Per motius evidents, algun dia s’havia d’acabar amb la recollida indiscriminada, per abocar-la en un gran espai a l’aire lliure, tapar-lo amb terra i imaginar que desapareixeria com per art de màgia. No, no, aquell vell sistema, ha donat pas a noves obligacions, lligades a la conscienciació medi ambiental. Tots som responsables del nostre entorn, i hem de col•laborar el millor possible a que el reciclatge tingui èxit. I l’èxit depèn de tots nosaltres. Toca reciclar i fer-ho bé, i és molt important posar cada cosa en el lloc que li pertoca. En aquestes setmanes de funcionament del nou sistema, he vist i comprovat com un bon nombre de persones del poble i dels que en formen part, en tant que segon residents, fan un bon ús dels contenidors, però com sempre, n’hi ha que creuen poder llençar coses, allà on no toca. I això hem d’aconseguir que no es faci. Ja no és només perquè com pitjor ho fem, més pagarem pel rebut d’escombraries, sinó que complicarem el procés de selecció i reciclatge. Que cada cosa vagi al seu lloc, suposa facilitar la feina, a l’empresa que ha de portar els materials per ser reciclats. Si arribats allà, han de fer una nova tria, el procés es complica i s’encareix enormement. D’aquí que a títol personal, però també en nom de moltes persones amb les que he parlat, faci una crida a triar bé, i llençar-ho bé, a cada contenidor. Podem també col•laborar-hi amb alguns petits esforços com portar guants a l’hora de llençar i si veiem un contenidor una mica ple, aconseguir més espai, posant millor el paper i cartró, o els envasos, que son els contenidors on sol haver-hi més necessitat d’espai. I si llencem cendres, assegurar-nos de que no queda cap element que encara cremi. I no costa gaire, en el cas de tenir algun contenidor totalment ple, d’emportar-nos a casa la bossa, i tornar l’endemà. No deixar-la al terra perquè segons quin sigui el material que contingui pot motivar que gats, gossos o algun altre animal hi busqui menjar, i escampi el contingut per tot l’espai proper. Quan tot es fa bé, el resultat és molt favorable per a tothom, i especialment per al poble. Tenir un poble net i polit, és essencial perquè fa més atractiu el viure-hi . A més, suposa contenir els augments de cost de la recollida perquè si cada dos per tres, l’empresa de recollida ha de destinar algun treballador a netejar, això incrementa el cost, que trobarem al cap de pocs mesos, en el nostre rebut. En fi, aquest nou sistema ha arribat per quedar-se. Fem que tingui els resultats esperats. De nosaltres en depèn totalment.

TOT UN POBLE GRAN, VIU AL CARRER. En el darrer recompte, fet fa un parell de setmanes, per diverses entitats i ajuntaments, tenim a Catalunya un total de 6.700 persones sense llar que viuen en carrers, places, caixers automàtics, parades de bus, estacions , parcs, jardins,.... L’equivalent a un poble gran, està en unes condicions inacceptables per a una persona, d’aquí o de fora, ni l’origen ni la nacionalitat, té cap rellevància. Simplement, no pot ser i no podem mirar cap un altre lloc, ni esperar que per art de màgia, el problema desaparegui. I si en un moment és especialment dolorós, és en ple hivern, quan les condicions climàtiques, encara fan més dura aquesta vida, en indignes condicions. Què fer ? Per tractar el tema i estudiar solucions ràpides i eficients, la Síndica de Greuges, Esther Giménez – Salinas , va convocar la setmana passada una reunió amb la Consellera de Drets Socials de la Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, la presidenta de la Diputació de Barcelona i un bon nombre d’altres alcaldies on el problema és més present. En primer lloc, queda clara la constatació de que el problema, lluny de rebaixar xifres, les incrementa, cada any que passa. Toca, doncs, buscar sortides de manera conjunta, encara que algunes solucions siguin locals. Alguns diran que s’ha d’atacar el problema des de l’origen, però mentrestant, ha d’haver-hi solucions, ni que siguin molt provisionals per treure del carrer aquests milers de persones. El fet d’haver aconseguit reunir totes les parts implicades, és un primer èxit que ha d’anar acompanyat de mesures conjuntes, buscant aixopluc en tota mena d’instal•lacions. Fàcil de dir, complicat d’aconseguir, en sóc ben conscient. En ciutats, atapeïdes de veïns, trobar espais adequats i mínimament equipats, és difícil. El compromís assumit és de trobar solucions, entre tots, posant recursos de totes les administracions afectades, ajudades per les ONG que millor coneixen l’entorn i treballen per als més desfavorits. Elles mateixes disposen d’alguns espais, però clarament insuficients, i trobar-ne i adaptar-ne de nous, requereix d’ajudes i col•laboracions indispensables per fer-ho possible. Queda clar també que tots els ajuntaments i amb ells les entitats col•laboradores, han de disposar d’un bon nombre d’habitatges, adequats per acollir persones sense llar. I aconseguir el recolzament i comprensió de la població en general, com per facilitar aquests equipaments. No pot ser que alguns posin traves a habitatges d’acollida, indispensables per resoldre aquestes situacions. Parlem de 6.700 persones, en aquest 2025, que poden ser més, en els propers dies i mesos. En algun moment s’ha de parar aquest increment i procedir a frenar-lo, per a tot seguit, reduir-lo a la mínima expressió. Aquest és el repte que va sortir de la reunió tinguda. Suposo que tots estarem d’acord en que ja era hora d’una iniciativa i un propòsit lloable, i alhora exigible per totes les parts.

MOBILITZACIÓ POC JUSTIFICADA. Unió de Pagesos ( UP ), ha anunciat una mena de concentració de tractors, al llarg de la C-25 ( Eix Transversal) pel dilluns 29 de desembre. L’excusa, que no justificació, és contra la política cinegètica de l’actual Govern. Ara resulta que després d’anys d’inacció, s’ha de protestar perquè el Govern Illa, posa en marxa un bon nombre d’iniciatives per reduir la població de porcs senglars, i a continuació per actuar sobre altres poblacions. Dona la sensació que UP vulgui aparèixer com el gran defensor del món pagès, per evitar que altres moviments i sindicats, li robin el protagonisme, i ha decidit en plenes festes nadalenques i d’any nou, fer aquesta mobilització. Sortiran de quatre punts principals, amb la idea de fer marxa lenta, i així entorpir el trànsit de la resta de vehicles. Entremig, suposo tindran temps per organitzar alguna paella o fideuada col•lectiva, com hem vist en altres mobilitzacions. En fi, cada organització és lliure de mobilitzar els seus afiliats, però en aquesta del dia 29 se’ls veu el llautó. Si realment estaven en contra de la política cinegètica dels governs anteriors, tocava fer les manifestacions i queixes en aquell moment, no ara, que finalment se n’ha pres nota i s’han iniciat les actuacions per a regular-la degudament. N’he sigut testimoni en el passat, i ho sóc ara en el present que aquest tema s’ha pres molt seriosament. Però bé, ja m’imagino que res farà canviar els promotors, perquè s’han guardat aquesta data del calendari per anar d’excursió per les carreteres del país, sense valorar gaire, o ben poc l’acollida que els afectats tindran, respecte els arguments de la mobilització. No veig la ciutadania, en general, queixosa per la decisió del Govern de reduir a la meitat la població de porcs senglars. Ben explicat, crec que s’ha entès. I el mateix passa i passarà quan s’hagi informat de similars actuacions per reduir les poblacions de cabirols, cérvols o conills, per posar les principals poblacions que han superat els límits de caps que pot tenir un territori determinat. Tots els que vivim a pagès, hem comprovat els danys que causen i els perills que suposen, per altres animals, però també per a ells mateixos. Així, doncs, seria aconsellable buscar altres excuses per mobilitzar-se. Crec que hi ha un munt de causes per reclamar atenció al món pagès i no fa falta fer-ho complicant la vida a la mobilitat. Es pot fer, per múltiples vies, i al llarg de tot l’any. I no diguin no tenir interlocutors perquè conec bé l’actual estructura del govern i els seus principals càrrecs institucionals, de manera que mai havien tingut tant fàcil l’accés per ser escoltats i recolzats. S’ha de fer molta atenció a les mobilitzacions, poc o gens justificades, perquè aparta la ciutadania dels manifestants, i els allunya de futures reivindicacions que sí seran justificades. En fi, allà UP amb la seva política. No crec sigui ben plantejada ni estudiada. El futur ens ho dirà.