Joan Roma

HABITATGE: LLUITA CONTRA RELLOTGE. Curiosa paradoxa que ara siguin els partits que van estar en el govern els que reclamin com per art de màgia, solucions al problema de l’habitatge, sigui de compra o de lloguer. Vull recordar que quan els deures no es fan a temps, les solucions es fan molt més difícils. Però, dit això, veig multitud d’actuacions que van per molt bon camí. No hi ha solucions immediates, però arreu del país es noten canvis profunds en les prioritzacions de les institucions, començant pels ajuntaments, continuant per les diputacions, i finalitzant en el Govern de la Generalitat. Bé, aquí i tot, caldria afegir-hi el govern central que també s’ha posat les piles, per actuar de forma directa, o indirecta. Es evident que la principal responsabilitat recau sobre les CCAA, una vegada el govern central ha posat mesures legals i financeres per actuar amb rapidesa i eficàcia. Les que no ho fan no és per manca de mitjans sinó per manca d’interès. Allà ells, però se’ls hi haurà de recordar quan arribin conteses electorals. Pel que fa Catalunya, queda clar que el Govern Illa té clares les prioritats i ha posat en marxa un munt de mesures per fer-les realitat. No hi ha setmana que no aparegui alguna informació sobre accions i actuacions en el camp de l’habitatge, de manera que el compromís d’ assolir la xifra de 50.000 nous habitatges, d’aquí a l’any 2030, el veig factible. Però igualment cert és la carrera que han emprès tots els ajuntaments per ajudar a resoldre el principal problema. Animo tothom a mirar en els mitjans de comunicació el gran nombre d’iniciatives municipals, destinades a resoldre el dèficit d’habitatges. S’han mobilitzat recursos per a rehabilitar pisos, cases i edificis que portaven anys tancats i abandonats. Les Diputacions s’han afegit a la carrera i faciliten finançament als municipis de la seva província perquè puguin comprar i rehabilitar. Es així com multitud de cases velles, moltes situades en nuclis antics, son comprades i arreglades com per ser posades en el mercat. Suposa una doble bona feina de renovar barris i alhora atreure nous habitants. Es evident que a tots ens agradaria més rapidesa, però no és fàcil negociar les compres, moltes d’elles en mans de diversos membres d’una mateixa família que no sempre es posen d’acord en el valor i les condicions. Ja no parlo de si cal tirar endavant expropiacions que poden suposar anys de tràmits. Sempre és aconsellable arribar a acords per facilitar i agilitzar les gestions. Però, si en la major part dels 947 municipis que té Catalunya, es duen a terme aquestes actuacions, vol dir que en ben pocs anys, els habitatges posats a lloguer seran comptats per milers. I aquests milers s’afegiran als que disposi la Generalitat, per així tots plegats facilitar el descens de preus de lloguer i alhora el creixement de municipis amb baixa demografia. Tot va en la bona direcció, cosa que contradiu als més pessimistes o als que directament voldrien fracassessin aquestes iniciatives. La batalla és lenta, però s’està guanyant.