Joan Roma

QUAN ÈREM SUBSAHARIANS. Perdoneu l’ús d’aquesta adscripció geogràfica, però serveix per a exposar la situació en la que ens trobàvem els catalans i amb ells tots els espanyols, 50 o 60 anys enrere quan formàvem part de les onades d’immigrants a la recerca de treball, a nivell d’Europa i /o Llatinoamèrica. Es bo recordar als qui ara s’oposen , denigren i menystenen als qui venen de terres llunyanes a buscar treball, fugint de guerres, persecucions i misèria, que cosa semblant vam fer nosaltres mateixos en la llarga i dura postguerra. En progressives onades, van anar sortint d’Espanya, milers, desenes de milers, centenars de milers, fins arribar als prop de tres milions, d’homes i dones, buscant on trobar feina per viure i enviar diners cap a la pobra Espanya. Per alguns dels països on arribaven ( Alemanya, Suïssa, Àustria, Països Baixos, Bèlgica, ets)la procedència, era equivalent a molts dels que ara qualifiquem com subsaharians. En aquells anys, Espanya era considerat un país depauperat, poc culturitzat, molt poc industrialitzat, a la cua d’un continent que encara no havia decidit unir forces per a constituir la UE. Es feia difícil encaixar en aquelles societats, aprendre el seu idioma, costums i tradicions per aconseguir la desitjada integració. Molt pocs ho aconseguien perquè hi havia un abisme entre uns i altres. Fou així, com aquelles onades arribaven i s’organitzaven en una mena de guetos que perduraven anys, molts anys. Molts d’ells, durant tota una vida. S’ha de conèixer el nostre passat, per a poder jutjar i comprendre el present. Quan alguns partits i molts ciutadans critiquen els immigrants que arriben, haurien de recordar el nostre passat, fins i tot el de molts pares i avis que van fer el mateix. Molts d’ells, no van aprendre mai els idiomes dels països on treballaven i residien, ho puc explicar perquè ho vaig viure i n’he fet el seguiment, durant prop de cinquanta anys. Les dificultats son immenses i només si facilitem les coses, aconseguirem trencar l’aïllament i els guetos que els nostres predecessors van tenir. Aquells temps han passat, però és bo tenir-los en compte per no repetir els mateixos errors. I arribats aquí, mirem al nostre entorn i veurem fins a quin punt els necessitem. No hi ha àmbit ni sector essencial que no estigui necessitat de mà d’obra barata, adaptable i disponible a qualsevol hora i dia de la setmana. També els qui vam emigrar, teníem aquesta disponibilitat i vam ser els qui vam renovar pobles i ciutats, infraestructures, equipaments i serveis, d’un munt de països destrossats i retardats pels efectes de la segona guerra mundial. En resum, la vida és una roda i ara som nosaltres els receptors d’immigració de terres llunyanes. No vulguem reproduir els errors vistos i patits, i anem cap a facilitar l’arribada i integració, per les millors vies possibles.