Joan Roma

UNA PETICIÓ FETA REALITAT. Porto anys, molts anys, predicant en el desert, però al final, ha valgut la pena. Després de molt insistir, juntament amb altres, el Govern Illa, ha estat receptiu i ha aprovat una primera aportació de 20 milions d’euros per a rehabilitar pisos, cases, edificis, situats en els pobles petits, en els de menys de 2.000 habitants. Aquest acord, pot no semblar important, però ho és, i molt. No solament per obrir la porta a noves aportacions que estic segur vindran en els propers anys, sinó perquè permet que també els pobles petits puguin entrar en el món de la rehabilitació, recuperació de cases velles i abandonades, i lògicament en el salvament de patrimoni arquitectònic, a punt de desaparèixer, per desídia i abandonament. Si anem per qualsevol poble, petit o molt petit, veurem cases tancades, algunes de les quals des de fa anys. Molts anys. Hi ha un munt de propietats a Catalunya, de propietaris mig desconeguts o en plets entre ells, per herències mal repartides o mal rebudes. Molts d’aquests plets poden durar vides senceres, i mentrestant les propietats es van deteriorant, fins a posar en perill l’edifici i edificis propers. Aquesta imatge de cases velles i abandonades és molt perjudicial per a tothom, però molt especialment, pels ajuntaments més actius, que no troben la manera de canviar la imatge col•lectiva. Doncs bé, això s’ha acabat. No de cop ni en quatre dies, però s’ha obert la via per trobar diner i procedir a fer el que s’hauria hagut de fer molts anys enrere. Millor ara, que mai. De fet, la Diputació de Barcelona ja va obrir la porta a concedir ajuts per comprar pisos i/o cases, i a continuació noves aportacions per rehabilitar-les. La feina feta, deixa clar l’interès i els bons resultats. Ara, doncs, s’hi afegeix la Generalitat com per poder concedir ajuts, per a 400 actuacions, en els més petits del país. Estic segur que la demanda esgotarà la disponibilitat dels fons, i que impulsarà a fer una nova convocatòria, en similars condicions. I veurem finalment, bastides i grues en aquests indrets, com a símbol que el país ha pres consciència de la contradicció de necessitar habitatge, i tenir-ne desenes de milers, sense poder-los fer servir perquè estan en situació desastrosa. També veurem com nuclis antics, vells i atrotinats, comencen a canviar de fesomia i atreuen nous habitants, no solament cap aquests habitatges municipals, sinó també cap a d’altres de particulars que s’animaran també a fer-ho. Alguns pensaran que és una gota en un vas d’aigua. No, no. En el conjunt de Catalunya estem parlant d’un bon nombre de milers d’ habitatges que incrementaran el patrimoni municipal per una banda, permetran atreure persones, mitjançant lloguer assequible, i canviaran l’estètica i la dinàmica d’aquests pobles. Es un guany per a tots, després de molts anys de demanar-ho sense èxit. Ja era hora !