Joan Roma

SENTENCIAR ABANS DE JUTJAR. Em poso a la pell de la dona del president Sánchez, a la del seu germà o ara mateix a la de Rodríguez Zapatero. Pel que fa la dona i el germà, portem dos anys de constants informacions, suposades revelacions, invents i falsedats, al més alt nivell, fins i tot s’han fet servir per atacar al president i al partit des de les més altes instàncies polítiques i per descomptat mediàtiques. En què quedaran? No ho sabem però s’ha fet molt de mal, i ja és irreparable. Que arribin a judici i del judici en surti una exculpació, gairebé ja no té rellevància perquè els dubtes, els interrogants, molts ja les han resolt, amb sentències dures i contundents. Es increïble com es va poder sentenciar a un Fiscal General, per suposades filtracions que ell no havia fet, i ara veiem filtracions de tota mena, sense que ningú persegueixi els autors. I queda per veure què passarà en el cas Zapatero. El dany causat és immens perquè hi ha un munt de suposats indicis i interrogants, barrejats amb afirmacions, registres i fotos obtingudes dels registres que han estat publicades en un munt de mitjans de comunicació, quan se suposa que corresponen a la intimitat dels seus propietaris. Com pot ser que ningú vetlli per fer complir la llei ? Es que la vida personal no ha de quedar protegida, en tot moment ? Mireu, la meva experiència, amb tota la distància que suposen els càrrecs que he ostentat, indica que ha d’haver-hi canvis notables en l’exercici de la Justícia en el nostre país. La meva primera compareixença davant un tribunal de Justícia, fou davant el de Primera Instància de Berga, acusat per un malalt mental, ben identificat i documentat, que m’acusava d’haver sortit de l’ajuntament amb un punxó, per ratllar-li el cotxe que tenia aparcat a la Plaça Major. Com a prova aportava una foto, en fosc, de l’entrada de l’ajuntament on no s’hi veia res més que la porta i l’entrada. Ell, aquí, hi veia la meva persona, i en base aquesta documentació, vaig haver d’anar a declarar i demostrar la innocència, simplement dient que no ho havia fet, que ni tant sols quedava clar el dia i hora, en que suposadament havia comés aquella acció.... Doncs bé, com pot ser que un jutge pugui actuar amb proves com aquesta ? Després vingueren altres denúncies i altres compareixences davant els Tribunals amb esperpèntiques acusacions. També es van filtrar dades i es van fer suposicions. Hi havia qui volia guanyar en els tribunals el que havia perdut a les urnes, i res millor que buscar algun desequilibrat per fer part de la feina bruta. Hi ha coses que han de canviar i tenim en la Justícia, moltes coses que no funcionen bé. I algunes que funcionen molt malament, perquè fan mal, obeint a interessos polítiques i que al final no tenen càstig. Quants casos han tingut recorreguts falsejats ? Molts, massa i massa negatius per als qui els han patit. Es urgent modificar estructures i sobretot airejar els llocs més destacats, perquè hi ha càrrecs que no mereixen estar on estan. I no hi ha reacció interna, de manera que s’ha d’actuar externament, modificant estructures. Es urgent.