Joan Roma

QUANTA RÀBIA I MESQUINESA !. De tot el que hem vist i veiem cada setmana, en relació als casos de corrupció, es desprèn una immensa ràbia i mesquinesa. Contemplem i escoltem lliçons d’un José Ma Aznar que va mentir descaradament a tots els espanyols, en moments clau de la nostra historia. I que vol donar exemple de gestió quan ha tingut ministres del seu govern, ja no imputats, sinó a la presó. Es increïble el grau de cinisme d’un personatge que no podrà ser perdonat mai per la història en majúscules. Però, està envoltat de gent que li riu les gràcies i no li recorda res del seu passat, de manera que considera s’ha esborrat i n’ha sortit indemne. Té tants mitjans o pseudo mitjans al seu entorn que li transcriuen els sermons, que al final ell mateix se’ls creu. Si no fos perquè tenim memòria i sobre tot lluitem per la veracitat, que moltes coses de les que diu, hi hauria qui se les creuria. Dit això, és cert que tenim un problema a nivell de memòria i de mitjans de comunicació. Hi ha massa diner públic, i algun de privat, destinat a la creació i manteniment de mitjans que no tenen cap respecte per la veracitat del que diuen. Ara, davant cada suposada noticia s’ha de comprovar de quin mitjà ve, per agafar-la amb un mínim de serietat o directament esborrar-la per no creïble. Aquesta situació, produeix danys profunds en el conjunt de la societat perquè els qui no estan alerta reben crítiques o invents, sense cap fonament. Si repassem tot el que s’ha dit i escrit sobre la dona del president Sánchez o sobre el seu germà, podem comprovar la toxicitat, la ràbia i la mesquina dels qui en son autors. I no es queda el tema aquí, sinó que PP y VOX, els fan servir com a base pels seus atacs, per terra, mar i aire. Es igual d’on surt la noticia o és igual si es trosseja i es falseja. En fan ús immediat, conscients de que en poques hores o dies pot quedar desmentida. Es igual, els ha servit per un moment concret i mai, mai, demanaran excuses ni desmentiran les seves afirmacions. I lògicament, per a fer aquesta feina bruta es busquen personatges com Ester Muñoz o Miquel Tellado, o d’altres que han estat promocionats per la seva manca total d’escrúpols. No es busquen bons oradors ni persones amb grans fonaments jurídics i legals, no, no, simplement algú que s’atreveixi a pontificar les més grans mentides i falsedats. Algú que s’embruti, sense por a fer-ho. I en tots els grups parlamentaris hi ha algú disposat a fer aquesta feina bruta. Sempre son els més mediocres i els menys formats, perquè no tenen por al més gran dels ridículs ni creuen poder fer una carrera política seriosa. Aprofiten el moment oportú i es llancen a la piscina sense comprovar si hi ha aigua o no. Es igual, els han promocionat i els donen estones de radio i televisió. Suficient per a justificar els seus pobres egos. La història els oblidarà, perquè son simples pals al servei dels seus amos temporals. Ni tant sols es donen compte del trist servei que els han encomanat.