Joan Roma

ELS JUTGES, ÉSSERS ESPECIALS ? Ja no dic sobrenaturals, simplement especials !!! Ho dic a la vista de les dures reaccions de tots ells, davant qualsevol crítica , sospita de parcialitat o simple error comés o buscat. Francament, no serien d’aquest món si fossin perfectes. No existeix cap persona, i encara menys cap col·lectiu, sense taca. Va en la condició humana, i ningú dubtarà que son tant humans com qualssevol de nosaltres. Només faltaria !!! Dic això, en un moment en que veiem coses curioses, dubtoses o directament indignants. Fa ben poc es va condemnar a tot un Fiscal General de l’Estat per suposades filtracions que ningú va determinar la seva procedència. Amb tot, va ser condemnat, en un dels judicis més vergonyants de la nostra història. Però veus aquí, que en tots o gairebé tots els sumaris es produeixen filtracions constants i immediates que ajuden o castiguen a un bàndol o altre segons conveniències del guió. Es increïble que es digui que un jutge fa la seva feina, quan dia sí, dia també se li escapen filtracions per totes bandes. Son realment filtracions ? Hi ha qui les té previstes i planificades ? Hi ha qui treu bons rendiments econòmics de totes elles ? I no passa res. Es a dir, el jutge instructor no pren cap mesura especial ni investiga qui del seu equip ha trencat la cadena de custodia i silenci. Simplement passa, i tothom espera que a pocs minuts de qualsevol actuació apareguin les primeres notes o impressions. Ho hem vist en tots els sumaris que afecten l’entorn de Pedro Sánchez i al PSOE. Surten les fotos de les joies de Zapatero, les llibretes de Leire Díez, contractes de lloguers, de compres, despeses, viatges, dinars, ...de tots els implicats, com si fos el més normal del món. A la vista d’aquestes filtracions tothom es va fent una idea del tema, encara que sigui en direcció contrària a la veritat. Les condemnes socials, passen molt per davant de les jurídiques i si et toca a tu, ho sento, mala sort. Ho havíem vist força vegades en el passat, però és que ara ho veiem gairebé cada dia o cada setmana. Si algú com el PP o VOX vol actuar contra persona o institució, ho pot fer de manera ràpida i segura. Només ha d’esperar que determinats jutges estiguin de guàrdia en algun lloc determinat, per entrar-hi denúncies, amb la seguretat que faran el seu efecte. Que al final acabin en res, és igual. Feina feta, mal produït. Per això, torno al principi. Es evident que en la carrera judicial hi ha similars proporcions de males praxis, com es produeixen en altres àmbits i col·lectius del país. Jo diria que fins i tot més, perquè se saben intocables. Malament quan un àmbit no està sotmès a vigilància, supervisió i controls estrictes. Els fons i les formes es van relaxant fins arribar a extrems inacceptables. Ara hi som. Les cúpules judicials saben que tenen el temps comptat. En pocs anys estaran tots jubilats, de manera que hi ha pressa. Toca fer grans esforços per mirar amb lupa tot el que arriba, i si convé accelerar terminis i exprimir interpretacions agosarades. Ningú s’atrevirà a esmenar-les. Tenim un problema des de fa molts anys, però ara és més greu perquè s’han descarat i veuen que el temps passa i no acaben de reeixir en les seves actuacions. Doncs bé, toca resistir, i deixar clar que mai, mai, es pot consentir que els jutges nomenin els jutges. Només faltaria. El canvi de cromos seria inacceptable. Estem a la recta final d’una actuació ben planificada i executada. Toca resistir, perquè el temps juga al nostre favor. Queden molts pocs anys per un canvi radical en les generacions de jutges. Les portes s’han obert i aviat entraran les noves generacions, influïdes però no sotmeses a les normes dels que ara dominen els llocs estratègics. I davant les crítiques, que s’aguantin perquè son de carn i óssos com tothom.