Joan Roma

CAMPAMENTS A LA VISTA. Estem a juny, arriben els primers campaments. Aquest apunt, el teníem i el tenen, tots els alcaldes de municipis, acollidors de campaments infantils i juvenils. A Catalunya, hi ha una àmplia i llarga tradició en aquest àmbit que porta desenes de milers de nens i joves, cap a les comarques rurals del país. Des d’agrupaments escoltes, fins casals parroquials, passant per grups d’esplais o escoles, busquen llocs adequats per anar a parar tendes i gaudir d’activitats, en contacte directe amb la natura. Son experiències que transformaran la vida de tots els que hi participen. Toca, doncs, fer-ho en les degudes condicions. En els temps passats, l’arribada d’aquestes dates, eren motiu d’alegria i preocupació, alhora. Per què ? Doncs, perquè sabíem que tot l’estiu havíem d’estar atents a que tots els grups arribessin i es plantessin en els llocs previstos, amb el material necessari i amb les degudes mesures de seguretat. Fàcil de dir, complicat de resoldre, si els organitzadors no venien amb els deures fets. Cada any, teníem conflictes per fer complir les normes, quan alguns dels grups no tenien el material adequat o no estaven preparats per atendre els joves que portaven. Diferents accions i actuacions van motivar una major implicació de la Generalitat per posar ordre i concert, en aquestes activitats. La realitat d’avui dia és que alguns grups que creien poder organitzar un campament amb quatre coses, han comprovat que no és possible ni se’ls deixarà fer. Queden alguns pocs casos, però la majoria de pares i mares, apunten els fills en organitzacions ben formades i preparades amb prou seny i experiència com per anar a llocs habituals, degudament preparats i adaptats. Si abans no es podia improvisar, ara molt menys. El canvi climàtic ha complicat la vida i activitats que es poden fer a l’aire lliure, de manera que s’han de buscar espais protegits, adaptats per parar tendes, amb aigua potable per beure i per dutxar-se. També, on sigui fàcil de posar-hi els WC o servei similar. S’ha acabat, o està a punt de finalitzar, la instal•lació de campaments, en llocs nous o improvisats. Ja no es pot permetre. Tothom ha d’estar ben ubicat, ben senyalitzat, i ben comunicat com perquè qualsevol eventualitat pugui ser atesa, de manera ràpida i eficient. Fa anys, van quedar clares les distàncies a torrents, rius i rieres. Si algú en tenia algun dubte, fa pocs dies, van caure pluges que van superar els 180 litres, en poc més de 5 hores... I el perill d’incendis sempre està present, de manera que els campaments, fora dels boscos.... En resum, tornarem a veure fulards de tots colors, activitats de tota mena, anades i tornades al poble, a la recerca d’avituallament, però amb major atenció a l’entorn, per evitar perills possibles. Acabat l’estiu, hauran passat uns quants milers que guardaran per sempre, experiències en un món rural que acaben de descobrir. Serà més fàcil que anys després, lluitin per protegir-lo.