Joan Roma

RESISTIR PER RESPONSABILITAT. Es curiosa la insistència d’alguns partits, en exigir pressupostos, o sinó dissoldre les Corts i anar a eleccions. Es ben cert que la normalitat política exigeix disposar de pressupostos perquè és l’adequada manera de poder governar. Però , no menys cert és que els temps canvien i el que era impensable, vuit o deu anys enrere, ara ha esdevingut habitual. Els sistemes democràtics es basen en el dret a l’alternança, en funció dels resultats electorals, tot acceptant que son els grups parlamentaris els que acorden i decideixen a qui atorgar la presidència. Sense majoria absoluta, son les aliances i pactes, els qui resolen la situació. Això, tant senzill i tant clarament exposat en la nostra Constitució, no ha estat fàcilment digerit pel PP, en cap de les ocasions en que els resultats no li han agradat. Queden clares les deficiències i carències democràtiques del PP, perquè la reacció a les darreres eleccions generals, ha estat paradigma de mal perdedor. I com que tenien preparada la gran festa, el no poder-la celebrar els ha portat a uns posicionaments fora de tota lògica parlamentària i per tant, política. Han decidit tombar el govern, en comptes d’esperar a una nova contesa electoral en la qual tinguessin millor resultat. Estem, doncs, en uns moments d’una gran irresponsabilitat, en la qual, contra el Govern central tot s’hi val, fins i tot els atacs personals, el joc brut, les acusacions sense fonament, les falsedats i mentides. I en aquesta deriva antidemocràtica, han cridat a participar-hi tothom qui pugui aportar-hi el seu gra de sorra. Què fer ? O plegar-se a aquesta situació i plegar, o plantar cara. Evidentment, per un partit valent i profundament democràtic com és el Partit Socialista, és impensable acovardir-se i tirar la tovallola. Només queda l’opció de resistir i plantar cara, a l’espera de que tots els espanyols comprovin qui té raó, i qui la vol imposar. En aquesta situació, sincerament, tenir o no tenir pressupostos, és el de menys. Es evident que tothom hi perd, però és que tirar la tovallola, significaria donar la raó a qui no la té i mostrar debilitats davant una dreta i extrema dreta que encara es creixerien més en les seves maneres de fer i actuar. Tenim a l’altra banda gent autoritària, que només se sotmeten a les lleis vigents, sinó queda altre remei, però que poden buscar dreceres o vies per fer-les inoperants. Si mirem cap els EUA, podem veure com en un país democràtic, un president autoritari pot trencar regles i normes, amb una facilitat increïble. I aquest model d’actuació és la que tenen en ment, tant els dirigents del PP com els de VOX. Ja ben poc es distingeixen entre ells, i si un dia arribessin a governar, no sabríem distingir si unes decisions venen d’uns o dels altres. Contra aquesta opció, toca resistir. Fins quan ? Sincerament crec que en algun moment les mentides i falsedats, donaran pas a la veritat i la realitat com per recuperar confiances perdudes i el retorn al seny. Ens hi juguem massa com per deixar que les coses facin el seu curs sense posar-hi remei. Pedro Sánchez, resisteix, i ho fa malgrat la major part dels cops van contra ell, perquè creuen que si el tomben a ell, tomben tot el projecte que encapçala. I en bona part és cert, d’aquí la valentia d’ell, i la necessitat d’estar al seu costat. Un edifici aguanta si els fonaments son forts i resistents. Fins ara hem demostrat, tots plegats que conformem un sòlid projecte. Toca, mantenir-lo i resistir, mentrestant demostrem la validesa dels principis que defensem. En algun moment, la resistència tindrà el reconeixement i els vots per continuar. No en tinc cap dubte.