Joan Roma

SORPRENENT PROPOSTA DE LA CUP D’OLVAN. Des de fa quatre o cinc anys, tots els municipis de la comarca del Berguedà, estan sotmesos a una reducció brutal de l’assistència mèdica, de primària. La que es dona en els consultoris municipals i en els CAP’s ( Centres d’Atenció Primària). De fet, no hem de limitar aquesta reducció a la nostra comarca, sinó que afecta a totes les comarques rurals de Catalunya, de manera que podem parlar d’uns 400 municipis, indegudament atesos. Son molts, i la situació és greu perquè precisament suposa una immensa dispersió territorial, i alhora un enorme envelliment de la població, deficientment atesa. Primer per la pandèmia, i després per una indeguda previsió i dedicació de recursos de la Generalitat, el país s’ha quedat sense metges suficients, per atendre com cal, a tota la població necessitada. Parlo de metges, però també l’escassetat afecta infermeres, llevadores, i per descomptat, metges especialistes, fins el punt que unes poques hores a la setmana, es considera un poble, degudament atès. On abans tenien consultes tres o quatre dies per setmana, ara en tenen un o dos, com a màxim. Ja no comptem per dies, sinó per hores, amb l’agreujant que si el professional adscrit té algun incident, difícilment podrà ser reemplaçat. Les visites hauran d’esperar una setmana més. Aquesta situació, genèrica, en els 400 municipis, abans esmentats, la vivim amb alta preocupació a tota la comarca del Berguedà. Son lògiques les mobilitzacions, concentracions o recollides de signatures, a diferents indrets, com acaben de fer a Olvan – Cal Rosal, amb més de 500, en un poble que no arriba als 900 habitants. Cal elogiar, i felicitar, aquesta iniciativa preventiva, per avisar la Generalitat de que els serveis essencials, han de ser coberts i garantits. Dit això, el motiu de la meva sorpresa és el pas donat per l’ajuntament, en el sentit d’anar més lluny del que son les obligacions i competències d’un ajuntament. Afirmar, proposar, o estar disposat “al cofinançament de sou o facilitant habitatge” al metge o al servei mèdic, en general, és sorprenent. Podria posar altres adjectius, però vull recordar que cada administració té uns drets i uns deures, i si no obliguem a complir-los, ens en fem còmplices. No crec que a cap ajuntament, li sobrin diners, però si això passa tenen un munt de competències i obligacions pròpies per destinar-los. La Generalitat, té competència total i absoluta, en matèria de sanitat. El que hem d’obligar és que la compleixi, en les condicions i qualitat adequades. Prou han fet els ajuntaments, en posar locals a disposició, com que ara haguessin de pagar sous i posar habitatge. A qui, al metge ? A la infermera? A l’administratiu? A la llevadora ? O és que a uns sí, i a d’altres, no ?. Però, és que si algú vol obrir aquesta via, canviem l’ordre natural de la política. Una administració inferior,finançarà a una superior. Què vindrà després ? Les escoles i els mestres ? Ho sento, cadascú s’ha d’ocupar de les seves coses i els ajuntaments tenen unes competències molt clares i específiques com té la Generalitat i el Govern Central. Cada nivell ha de complir i sinó se li ha d’exigir. Si no hi ha suficients metges i infermeres, que les paguin millor i els facilitin millors condicions laborals. Segur que molts que marxen es quedaran, i no se’ns digui que no hi ha prou diner, perquè puc donar una llarga llista de despeses inútils o ben poc justificades que fa la Generalitat. Acabo. Tot el reconeixement i suport a la magnífica feina feta pels impulsors de la recollida de signatures a Olvan – Cal Rosal perquè fa una crida al bon servei que reclamen i que és el mateix que volen tots els municipis de la comarca, i comarques enllà. Però, no puc compartir una predisposició a posar diner municipal per una competència de la Generalitat.