Joan Roma: HE ESTAT EN UN ALTRE PAÍS - art. Endavant Digital HE ESTAT EN UN ALTRE PAÍS. Suspès ja abans de preparar-lo ,un viatge a Rússia, degut a la pandèmia, m’havia fet a la idea de poder preservar el viatge a Berna ( Suïssa) per a recordar la meva llarga estada a la capital. Tampoc ha estat possible per la maleïda pandèmia. Solució ? Buscar una alternativa, el més propera possible, a la de Suïssa. Solució: la Vall d’Aran. Feia anys, molts anys de la meva única visita a la Vall, que pràcticament ja no recordava si no fos per la barreja amb imatges procedents de múltiples documentals que he visionat en els darrers anys. Res a veure, o vaja, res com palpar la realitat. Val la pena anar-hi i passar-hi uns quants dies. Es com anar a un altre país. En molts moments, m’he traslladat mentalment a Suïssa, pels paisatges, però no solament per això sinó per altres temes, més profunds, més identitaris. En primer lloc, ens trobem amb un país ordenat, net, ben coordinat, amb obres i serveis de qualitat, amb plantejaments moderns a l’hora d’encarar la pandèmia, i compatibilitzar-la amb el funcionament del país. I parlo de país, perquè es traspua la sensació d’un territori clarament diferenciat, respecte territoris veïns, i sobretot llunyans. Una defensa i estimació per la llengua pròpia, l’aranès que es veu en tots els racons. Un compliment generalitzat, de la legalitat, en tots i cadascun dels municipis que conformen el territori. Banderes oficials, en tots els edificis oficials, siguin ajuntaments, consell general, parcs de bombers, etc, etc. Cap incompliment de la legalitat en cap lloc. Respecte total pel que estableixen les normes vigents. Netedat absoluta, gràcies al clima, amb generoses pluges , però també al civisme de la gent, com he pogut comprovar. Cosa que s’evidencia en la inexistència de pintades i guixades, arreu del país. En definitiva, un país net i polit, dedicat a acollir una generació de visitants , àvids de natura i tranquil·litat. I també amb un important llegat cultural, a nivell patrimonial. Es increïble com cada poble, cada nucli, té la seva església , des de temps immemorials. Esglésies d’una bellesa sorprenent, enfilades en els llocs més inversemblants de les muntanyes, on sobresurten per damunt les teulades de cases històriques, o acabades de construir. Es pot fer un llarg recorregut de visites de gran interès, barrejades amb les estrictament paisatgístiques. I de Viella, a la Vall de Boí, hi ha una simple passejada en cotxe. Es un destí obligat si disposes d’uns quants dies, perquè és anar a veure unes quantes esglésies d’autèntica primera divisió artística. El conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat, l’any 2000, bé mereix aquesta qualificació. I a diferència d’altres indrets, aquí n’estan traient tot el suc possible, sense espatllar l’entorn. En resum, no he pogut anar a Suïssa, però l’alternativa, ha compensat en bona part el que volia recordar. Ha valgut la pena, i m’ha donat a conèixer espais del nostre propi país, que suposen una realitat molt diferent, a la d’altres territoris. Es una mena de país, dintre d’un país més gran, amb ànims i voluntat de preservar la seva idiosincràsia i realitat.