Joan Roma: ANY TÒXIC. Els amics de les confabulacions, les prediccions i les reaccions de la mare Terra, tenen camp abonat per a explicar el què està passant. Uns consideren la pandèmia, fruit de secrets grups transversals, molt poderosos, decidits a empobrir i atacar determinats països del món, per a treure’n un profit concret. Quin ? Aquest és un dels secrets més ben guardats. Algun dia se sabrà, o no... Altres, segur trobaran alguna predicció, alguna profecia procedent de Nostradamus, o de l’imperi Maia o del Zapoteca, justificant una pandèmia com la que vivim, resultat de la mala gestió dels recursos naturals, i de l’experimentació artificial. Uns altres, veuran en la pandèmia , una reacció de la mare Terra, per alleugerir la sobre població i advertir dels perills de noves experimentacions en matèria d’aliments, genètica i creació de nova fauna i flora. En fi, a vegades no cal anar gaire lluny per a trobar l’origen d’una pandèmia com la que estem patint. Com tothom, he llegit, escoltat i mirat diferents informacions i documentals, sobre possibles orígens i no m’atreveixo a decantar-me per un en concret. No sé si ho sabrem mai, o si hi ha una sola via d’infecció perquè tant aviat s’ha condemnat al pobre “pangolin”, com a alguna espècie de rat penat, passant per la teoria d’un accident de laboratori. El cert, però, és que no haguéssim imaginat mai viure, en viu i en directe, una pandèmia com aquesta. Com historiador afeccionat, he llegit passades catàstrofes mundials, causades per malalties ja vençudes o que no fan cap por, perquè es té la vacuna corresponent, però imaginar que en ple segle XXI, no seríem capaços de fer front a una malaltia determinada, no estava dintre del meu imaginari. En els anys d’una vida humana, hem vist avenços tant increïbles, en tots els àmbits que no ens cap, en el cap, que aquesta pandèmia no sigui eliminada en un plis plas. Resulta sorprenent tenir milers de científics, estudiant el virus, sense haver trobat encara el remei. Si una cosa ens ha fet veure aquesta crisis, és la fragilitat de la vida humana, i la dependència de la ciència per evitar contagis i aparició de noves crisis, semblants a l’actual. Estem en un any tòxic. Aquest 2020 el recordarem tota la vida, per descomptat, però formarà part de la història mundial, de forma similar a com ho han estat altres pandèmies en el passat. I això ha de suposar un canvi permanent en determinades formes de vida. Creure’ns intocables i infal•libles, s’ha acabat. Som fràgils i dependents del nostre entorn que pot ser beneficiós o perjudicial, segons com el fem servir. I tampoc serveixen les improvisacions ni les presses de darrere hora, perquè sistemes com els de salut, investigació i ciència, han de tenir una preeminència que fins ara no se’ls ha donat. O la disponibilitat de seccions de l’exèrcit per a tasques de prevenció i assistència sanitària, han de formar part de la seva existència. Un any tòxic, que obliga a estudiar-lo, avaluar-lo i treure’n les oportunes conseqüències, múltiples i permanents. Res serà igual, sinó volem tornar a prendre mal, en qualsevol altre moment. ANY TÒXIC