Joan Roma: PAU I TREVA - art. Regió 7PAU I TREVA El nostre país, necessita de forma urgent, un període de Pau i Treva, per a curar ferides, recuperar el seny perdut, i posar ordre a tota la cosa pública i privada. Sinó ho fem, estem perduts, a nivell individual i col•lectiu. La situació és molt més greu del que alguns volen fer creure. I com les desgràcies no solen venir soles, l’arribada de la pandèmia, ha ampliat de manera brutal el dany produït pel procés independentista, fins el punt de perdre la situació preeminent que havíem tingut , a nivell econòmic - financer i industrial. Podríem parlar també del cultural , l’esportiu i el turístic. Catalunya, ha deixat de ser la capdavantera en amplis sectors, model a seguir, per a d’altres comunitats autònomes, en el passat. Alguns ho volen imputar tot, a manies persecutòries, conxorxes polítiques, o aliances financeres, la realitat, però no cal anar- la a buscar gaire lluny, la tenim a casa nostra mateix. Trencar la convivència que laboriosament s’havia teixit durant generacions, porta conseqüències greus, però crear inseguretat jurídica a tots els nivells, suposa convertir-se en territori inadequat per a invertir. Si a tot plegat hi afegim mediocritat total en tots els estaments del govern , tenim les raons objectives, per les quals el país ha deixat de ser centre d’atracció intern i extern. Millor anar a territoris amics, que no pas, a territoris caòtics, o sectaris, a la recerca de somnis impossibles. Les xifres son irrefutables, si es volen veure, i si es volen creure. D’ençà les dates fatídiques del 6 i 7 de setembre de 2017, amb el trencament de la legalitat catalana i espanyola, en el Parlament de Catalunya, han marxat del país 5.567 empreses, segons dades recollides fins a principis d’aquest any 2020. Es una xifra immensa, però no única a nivell de pèrdua de pes econòmic – financer, perquè n’hi ha d’altres de tant o més preocupants. Hem comptat les que han marxat perquè son les més fàcils de conèixer, però mai sabrem les que no han vingut, per por a trobar-se en territori inestable. Com tampoc sabrem altres conseqüències que s’estan produint, de manera més callada i soterrada com la lenta però inexorable pèrdua de pes de les empreses catalanes, en el conjunt d’Espanya, i el trasllat dels centres de decisió d’empreses, ubicades aquí, però que han perdut el poder de decisió. Aquest preocupant panorama ve agreujat per les perspectives de futur. La batalla constant, i ja a la descarada dels dos partits de govern, impedeix prendre decisions estratègiques, i posicionar- se respecte grans projectes de futur. Es pensa en el dia a dia, oblidant el demà, i encara més, els anys futurs. Tot el contrari d’un govern eficient. Aquesta guerra interna no té aturador, ni passades les eleccions, a no ser que es produeixi un terratrèmol polític que suposi un canvi radical en la composició del Parlament. Aquesta és la única via per a aconseguir el període de Pau i Treva que deia al principi. Qui no vegi que repetir resultats porta al desastre, és que no és conscient de la gravetat de la situació en la que ens trobem. Un govern amb un deute de vuitanta mil milions d’euros, amb una estructura ineficient i una complerta imperícia per entendre’s i governar, fa impossible un nou mandat . Es més, una repetició de resultats, amb els rols intercanviats ( de Junts x Cat i ERC) encara faria més virulenta la relació. El país, ara i aquí, necessita una nova etapa amb altres actors en el govern, que donin estabilitat, serietat, eficàcia i tranquil•litat a tots els sectors, de manera que retorni la confiança i el prestigi a un territori que l’havia tingut, tot i algunes deficiències, però el futur pot ser prometedor i profitós si canviem de protagonistes. La situació obliga.