Joan Roma: PATRIMONI D'UNS O DE TOTS ? - art. El 9 Nou PATRIMONI D’UNS O DE TOTS ? Si voltem una mica pel país, anirem trobant un bon nombre de monuments, edificis singulars, espais naturals, punts d’interès, etc, parcialment tapats, o espatllats, per la presència de símbols independentistes. En els darrers anys, fruit d’unes directives d’ocupació d’espais públics, es desplegaren tota mena de símbols, en els llocs més inversemblants. Els impulsors creien que cada símbol, cada bandera, cada tros de cinta groga, posada en un lloc emblemàtic, produiria un efecte miraculós sobre la consciència col·lectiva. La realitat, la podem veure a dia d’avui, en que molts d’aquests símbols mostren una decrepitud evident, per la vellesa, el pas del temps, o l’acció climàtica. Son restes sobre el territori urbà o rural que espatllen imatges emblemàtiques, patrimoni de tots, que han estat apropiades per uns pocs. I res ha aturat l’acció d’aquests col·locadors de símbols. Els és igual si un monument té la qualificació de Bé d’Interès Nacional ( Pont Nou de Camprodon ), o és un pont emblemàtic d’un poble ( Pont de La Pobla de Lillet), o una magnífica Plaça Major ( Vic ). Els visitants, del país o de fora, hauran de prendre imatges parcials, de monuments excepcionals. Si algú creu que una iniciativa com aquesta produeix simpaties o adhesions, és que viu en un altre món. El mateix passa, amb la multitud de pals, col·locats arreu del territori per a sostenir banderes inexistents, o esfilarguerssades perquè ja ningú s’ocupa ni es preocupa per substituir-les per banderes noves. El nostre país és molt donat, a arrencades de cavall i parades d’ase. Conec uns quants casos de baralles per pagar la primera bandera, i no trobar ningú que pagui la segona, i encara menys la tercera. En fi, així tenim el territori de mostres d’unes campanyes passades que segurament rebrotaran en qualsevol moment, o que deixaran d’existir, quan algú s’hagi donat compte que no serveixen per a res, realment útil. També ho podem veure dintre de pobles i ciutats, amb un carregament de cintes a baranes, arbres i senyals, totes elles amb mostres d’abandonament, espatllant la bellesa que podrien tenir, sense aquesta simbologia. El mateix passava en altres llocs emblemàtics, seu oficial de la representació popular, com son les cases consistorials. Per sentència del Suprem, ha quedat clar que no pot haver-hi en els edificis oficials, cap altra simbologia que la oficialment establerta. Alguns ajuntaments encara no s’han donat per assabentats d’aquesta sentència, cosa que ben aviat alguns alcaldes /alcaldesses, ho comprovaran amb les corresponents resolucions de sancions patrimonials, seguides d’inhabilitació al càrrec. Estimar un país, exigeix protegir-lo i evitar sigui apropiat per uns , en detriment d’altres. Uns pocs, han cregut poder-se fer amos del país, i decidir què es posa o més ben dit, que s’imposa en espais emblemàtics. Creuen estar posseïts dels drets d’ús i abús, i actuen amb la prepotència dels que son amos, sense entendre que tots tenim el dret de gaudir de les obres dels nostres avantpassats, oimés si han estat declarades d’interès local, o nacional. Totes elles han de tenir el respecte i la plenitud de la seva existència sense afegits, ni tapaments que les espatlla, parcial o totalment. La protecció i el respecte han de ser virtuts, a tenir en compte, i quan algú se les apropia, perd les raons que creu tenir. Aviat ho comprovarem en les properes eleccions al Parlament.