Joan Roma: LES CUP, POQUES NOVETATS. L’entrada de les Candidatures d’Unitat Popular ( CUP) a la política activa, semblava destinada a obrir un món d’innovacions, expectatives, novetats, i trencaments amb tot el que havíem vist fins aleshores. No en va es proclamaven deslligades de tota mena de prejudicis, interessos i compromisos. Tenien les mans lliures i el desinterès per les coses terrenals, per bandera, a diferència dels partits polítics tradicionals, als quals titllaven d’interessats, venuts a les grans empreses, i supeditats al domini electoral. S’obrien, doncs, unes grans expectatives que el temps s’ha encarregat de tirar per terra i convertir les grans proclames en simples anuncis de propaganda, buida de contingut. Ho dic, amb sentiment de desil•lusió, perquè va bé tenir grans idealistes en tots els nivells de les administracions. A vegades, poden fer aportacions, fora de lloc o molt poc realitzables, però en altres moments poden obrir debats que algun dia han de ser resolts. I així ha estat en alguns casos, però sense continuïtat. I sense coordinació ni globalització , de manera que en un lloc es proposava un tema, quan en un altre, s’anava en altres direccions. I no és que faltessin ànims de coordinació, però el que criticaven als partits tradicionals, els va passar a ells mateixos, en forma de trossejament , en grups i grupuscles, que es feien la guerra entre ells mateixos, fins arribar, en alguns casos a superar àmpliament el que criticaven dels partits tradicionals. Res de nou, doncs, a l’horitzó. Així s’arribà a un dels punts més rellevants i crítics de la seva estada en política, decidir si votaven a favor de la investidura d’Artur Mas o no. Convocada assemblea general, dirigida i gestionada de manera més que discutible, es produïren diverses votacions, fins arribar a la definitiva en que se’ns digué que s’havia produït un molt poc creïble empat a 1.515 vots, amb un munt d’interrogants sobre el procediment, recompte, i resultat, que ningú volgué explicar ni detallar. El que vingué després ja és de tots conegut, però comportà, poc a poc un cert alentiment del protagonisme i l’acció política, amb un perfil baix, fins a dia d’avui. Falten caps pensants, falten protagonistes i sobretot projectes engrescadors, o trencadors amb la realitat present. Ja ningú espera de la CUP cap mena de proposta innovadora, capaç de trencar la dinàmica actual en el Parlament de Catalunya, i encara menys, a nivell del Congrés de Diputats, on la seva presència, passa totalment desapercebuda. A nivell municipal, la realitat és tant o més crua, perquè no hi ha previsió de creixement ni d’impuls a noves candidatures que puguin aportar com a model, el que han fet en els governs municipals. Tampoc en els que han estat a l’oposició. A l’empenta inicial, ha seguit un diagrama pla, en el sentit de no trobar projectes experimentals, o especials, a problemes reals. He fet un seguiment de les candidatures de les CUP, en el govern i a l’oposició a les comarques de la Catalunya Central, i no puc dir que hi hagi hagut un abans i un després en un municipi determinat. La gestió ha estat habitual, tradicional, molt semblant a la de qualsevol altre partit històric o candidatura independent. I pel que fa els grups a l’oposició, cosa semblant, amb alguna novetat pel que fa la presentació de mocions que no tenen cap incidència especial, en el funcionament dels ajuntaments concernits, tant si son aprovades com si no, perquè en molts casos no suposen canvis ni modificacions notables, en el funcionament. Estem, doncs, on estàvem, amb la impressió de que l’avenç territorial està congelat, i seran poques les novetats de cara propers mandats. I és que no és fàcil innovar, trencar tendències, dedicar esforços i aconseguir canvis notables, quan no es disposa de prou elements tècnics i humans per a fer-ho possible. UP, POQUES NOVETATS