Joan Roma: ADÉU , A UNA BONA AMIGA, UNA BONA COMPANYA- escrit pel blog personalADÈU , A UNA BONA AMIGA, UNA BONA COMPANYA Avui ens ha deixat, la Carme Cirera Artigas, la Carme de Vilada, com li dèiem tots, malgrat haver nascut a Borredà. De fet, es va traslladar força aviat al poble veí i allà hi ha fet vida fins el dia d’avui, en que ens ha deixat, després d’una molt curta malaltia que ha estat fatal. Costa d’imaginar la desaparició d’una persona com la Carme, perquè li suposaves corda per un grapat d’anys més. Era de caràcter vitalista, atrafegada sempre amb alguna cosa o altra, molt bona persona, en tots els sentits de la paraula, i plurifacètica sorprenent. Ella sola havia après un grapat de tècniques, que feia servir sense manies. Va fer els estudis bàsics, però va aprendre multitud de coses que eren de gran utilitat per les seves feines, i per les del seu entorn. En el meu cas, era una mena de tècnica – assessora en matèries tant diverses com treure tot el profit possible d’un mòbil, resoldre problemes d’ordinador, trobar coses per Internet, fer consultes sobre els més variats temes, etc. Ben poques vegades es donava per vençuda i en algunes ocasions 3 o 4 dies després d’haver-li plantejat un problema, havia trobat la solució. Es ben certa la dita de que si vols algú per una feina , busca una persona que en tingui molta. Sempre trobarà un forat per afegir-ne una més. Es el que vàrem fer a l’hora de buscar candidats a les municipals de Vilada. A qui podíem anar a buscar ? A algú que estès ficat en diverses entitats i estimés el poble. La Carme era la candidata ideal, malgrat alguns la trobessin poc dura, en determinats moments de la seva trajectòria municipal, de regidora i tot seguit d’alcaldessa. Però és que ella no era persona de guerres ni batalles. Era persona de resoldre coses, de la millor manera possible, sense crits, sense mals rotllos, sense enganys. I és així com va complir amb una llarga i profitosa carrera municipal. Eren anys complicats perquè tot estava per fer, i la feina s’anava acumulant, sense prou diner ni personal, com per tirar endavant al ritme que hagués volgut. Però, mirem enrere, tanquem els ulls, i repassem com era el poble de Vilada quaranta anys enrere, i comparem-lo amb avui. La transformació ha estat enormement positiva, mèrit de tots els alcaldes i regidors, i amb tots ells, la Carme. No tenia mai mandra per fer una trucada , un escrit o un desplaçament allà on fos per demanar diner o obres per Vilada. Eren anys de gran activitat i puc assegurar que en va treure un bon profit. I sempre compaginava dues, tres o quatres feines o activitats. Les seves inquietuds la portaren a formar part d’un grapat d’entitats, esportives, culturals i de lleure. Cada poble, necessita gent com la Carme que sense protagonismes estèrils, son capaces de mantenir tradicions i cultura, fins el punt de ser capaç de fer d’actriu i directora al mateix temps. Tenia molt per fer i per viure i ens ha deixat. Aquest és un dels imponderables de la vida. No sabem mai què pot passar demà, ni quina llargada de vida tindrem. Per això és tant important viure la que tenim amb intensitat i servei als altres. La Carme ho ha aconseguit. Ha tingut una vida plena, activa, profitosa i solidària. El seu pas no ha estat en va. Els fruits han estat immensos. Ha valgut realment la pena. Curta però intensa i profitosa. Descansa en pau.