Tuesday, February 25, 2020
DARRER CAPÍTOL DE SANT SALVADOR ( CERCS) - art. El Setmanari Berguedà de R/
DARRER CAPÍTOL DE
SANT SALVADOR ( CERCS )
En els darrers mesos, han aparegut diversos articles, en aquestes pàgines
d’El Setmanari de Regió 7, sobre la desaparició del nucli de Sant Salvador de
la Vedella, engolit per l’embassament de La Baells, i la creació d’un nou nucli
en el municipi de Cercs ( Berguedà) batejat amb el nom de Sant Jordi.
Es molt important rememorar i preservar, per a la memòria futura, el que
fou una de les grans obres d’infraestructura , a la comarca, i explicar perquè
va néixer el nucli de Sant Jordi, un dels quatre que té el municipi de Cercs.
En aquest sentit, doncs, benvinguda la publicació d’un llibre, i altres
elements audiovisuals, per a preservar aquest record.
Em permeto, però, afegir un capítol a la història de la creació i
finalització del nucli de Sant Jordi, per fer justícia a les persones que en
foren els protagonistes. Si voleu, obligats protagonistes, per culminar un
projecte que varen trobar en unes condicions extraordinàriament complicades,
enrevessades i de molt difícil solució.
Em refereixo a l’alcalde Assenci Corominas, al primer tinent d’alcalde,
Francisco Sola ( q.e.p.d.) i al segon tinent d’alcalde, Lluís Puso ( q.e.p.d),
tots ells membres de l’equip de govern de Progrés del Berguedà – PSC. Quan
varen assumir el govern de Cercs, es varen trobar amb tot el nucli de Sant
Jordi, hipotecat per Caixa de Manresa, per un deute de 223.000.000 de ptes (
1.300.000 euros), i un poble – nucli, per acabar.
Foren uns anys extraordinàriament difícils, per resoldre una herència, que
compaginava un deute brutal, per un poble petit com Cercs, i haver d’acabar
algunes obres essencials, com la Plaça Comte de Fígols, o reconvertir el local
del magatzem en un pavelló, entre moltes altres actuacions que havien quedat
per fer.
La primera prioritat, fou una duríssima negociació amb Caixa de Manresa per
tancar el deute i exigir la no imputació de nous interessos, al capital pendent
de retornar. Després, centenars d’hores
i dies per a negociar, ordenar, precisar i culminar les obres pendents i anar a
buscar ajuda a totes les administracions, per a poder liquidar el deute.
Negociacions a Diputació de Barcelona, Generalitat, Ministeri i Caixa de
Manresa, per resoldre la problemàtica.
La dedicació i esforç dels membres de l’equip de govern, foren immenses i
intenses, fins arribar a encarrilar la solució. Una complicada, però eficient
barreja d’ajudes, crèdits tous, i subvencions, varen permetre culminar el
repte. I és que un petit ajuntament com Cercs, va haver de fer front, a la
creació d’un nou nucli, que de fet, era un nou poble, amb tot el que això
representava.
He decidit, doncs, retre homenatge a unes persones del poble, que tot i
saber les dificultats que hi podia haver, es varen presentar a les eleccions
municipals, les varen guanyar, i varen resoldre amb èxit, una herència de les
més complicades i difícils, que mai he vist, en un municipi.
En tota obra col·lectiva, hi ha uns protagonistes, més rellevants que
altres. Foren molts els qui varen treballar per aconseguir un trasllat, en les
millors condicions possibles. A tots ells, es lògic els tinguem en el record,
com igual de just és recordar els qui varen culminar el projecte.
# posted by joan roma cunill @ 1:40 AM 
