Monday, September 09, 2019
LES DIADES, PERDUDES- art. Nació Digital Solsona
LES DIADES,
PERDUDES.
Durant la llarga dictadura franquista, una de les batalles constants, fou
la de recuperar la nostra bandera: la senyera. Prohibida , a l’igual que
l’himne, i tantes altres mostres de la nostra cultura, més emocional i
sentimental.
Una bandera, no és un tros de teixit. Una bandera representa, un país, una
nació, amb tot el que conté, d’aspiracions, records, història, cultura,
emocions i sentiments. Mereix respecte, per propis i estranys. Son moltes les
persones que varen patir persecució i presó, per defensar-la i recuperar-la.
Es lògic, doncs, que siguem molts a defensar-la i considerar-la nostra.
Nostra, volent dir de tots i totes. Així, ho varem defensar, just recuperar la
democràcia, a finals dels anys setanta. Una de les primeres accions fou ,
treure a la llum pública, milers de senyeres, amagades en els llocs més
inversemblants. L’orgull per la senyera, quedava palès, en milers de llocs,
públics i privats.
I el dia més rellevant, era per la
Diada , de l’11 de setembre, amb la institucionalització
d’ofrenes en espais, de gran significat, per a tots els catalans. Unes primeres
Diades, en que tots els partits, procuraven trobar el consens indispensable per
a poder-la fer plegats.
Recordo nombroses reunions, amb diferents propostes d’escrits per llegir,
en el moment de la ofrena. A vegades, es necessitaven diverses reunions, per a
aconseguir la unanimitat. Però, aquesta era la voluntat de tots els presents,
fossin del partit que fossin. Tots volíem una Diada, conjunta, unitària, símbol
de l’esforç fet pel poble català per a recuperar la democràcia perduda, i amb
ella les nostres institucions i símbols més preuats.
Han passat els anys, i hem vist el progressiu menysteniment de la bandera
de tots i totes, amb la seva substitució per altres banderes que només
representen algun partit. El tot, ha quedat substituït per la part. Un greu
error, afegit a molts d’altres que s’han produït, sota el criteri d’impulsar un
procés que havia de canviar objectius i simbologia.
Hem perdut aquelles Diades, substituïdes per altres, que han deixat de ser
conjuntes, representatives de la totalitat del poble català. Quan un moviment
es divideix, perd força i no aconsegueix assolir els objectius pretesos. Ho
estem veient, des de fa anys, i tanmateix alguns perseveren en el error.
Aquelles Diades, varen donar peu a crear un ambient col·laborador i
cooperatiu, en la recuperació de la nostra identitat, perseguida i maltractada
per quaranta anys de dictadura.
Imposar ara, altres banderes que no son la nostra, trenca aquella dinàmica
i aquell esperit, i foragita una gran part de la societat catalana que no s’hi
veu representada. Es un flac favor a les aspiracions catalanistes i fa perdre
la força del conjunt.
En molts pobles i ciutats, no hi haurà ofrenes ni actes unitaris, perquè
alguns volen imposar símbols i discursos que no son de tots i totes.
Sincerament preferia aquelles Diades, a algunes de les actuals.
Si volem preservar i continuar el llegat deixat pels nostres avantpassats,
hauríem de modificar projectes i objectius, i anar pel camí d’enfortir
l’autogovern, amb millors i més amplies competències, nou finançament, i
preservació dels trets més rellevants nostres, com son la cultura, llengua i
ensenyament.
A l’altra banda, hi tenim un govern procliu a fer-ho possible.
Aprofitem-ho, per aconseguir ara, el que fa anys perseguim. I recuperem les
Diades inclusives, amb els símbols de tots i no d’una part.
# posted by joan roma cunill @ 12:42 AM 
