Wednesday, August 07, 2019
LA COVARDIA DE LA FORÇA - art. Nació Digital Solsona
LA COVARDIA DE LA
FORÇA.
Tots coneixem, per explicacions directes de coneixedors del tema, o per
magnífics documentals, rodats arreu del món, l’estratègia grupal de determinats
animals per aconseguir una presa que els permeti portar aliment als seus estomacs,
o als de les seves cries.
Els llops, hienes, voltors, i tants altres animals, cacen en grup. Ho fan
per estratègia de supervivència, per necessitat vital. Mai, per plaer, mai per
un joc, i encara menys, per fer mal per fer mal.
Faig aquesta introducció, indignat de comprovar, una vegada més, que les
persones poden esdevenir el pitjor dels depredadors , causant danys enormes i
impossibles de superar, a persones anònimes, per a ells.
Quan encara tenim a la retina, declaracions, explicacions i imatges , de la
darrera actuació d’una manada, violant una noia a Manresa o a Bilbao, apareixen
altres casos en qualsevol altre lloc de la geografia espanyola.
Per si alguns no se n’han assabentat prou, dono xifres que poques vegades,
apareixen en un mateix article o son agrupades, com per valorar l’enorme xifra
del que estem parlant.
En el que portem d’any 2019, hi ha hagut 37 violacions en grup ( manada).
Trenta –set, fins a finals de juliol d’aquest mateix any.
Però, és que l’any 2016 n’hi hagueren 18, l’any 2017 se’n produïren 14, i
el 2018, l’augment fou brutal, amb 59, de manera que si no es tranca la
progressiu, aquest any pot superar l’anterior....
He llegit molt, escoltat i debatut, en alguns àmbits, les raons d’aquesta
lacra social. Com en tot , les causes son complexes, i de difícil explicació i
resolució. El consum de porno, a edats cada vegada més joves, porta
conseqüències greus, entorn el respecte a les persones i els seus drets.
Consums de tota mena de substàncies, sense saber – ne l’origen i el contingut,
porta reaccions d’impossible previsió. Imprudències, facilitades per les noves
tecnologies d’intercanvi de converses, amb dades personals concretes, o fins i
tot, cites a cegues amb perfectes desconeguts, suposen perills imminents
d’impossible domini i control....
La realitat és que, agradi o no, ha d’haver-hi canvis importants en
determinats comportaments, en festes, esdeveniments de tota mena, consum de
begudes o confiances cegues, en determinats acompanyants, considerats amics o
coneguts. No podem parlar només de càstigs contundents, que hi han de ser, sinó
precaucions que han d’esdevenir costums, d’ara endavant.
Molts recordem la tradició d’acompanyar fins a casa, la noia amb qui
sortíem o que havíem convidat. Desconfiar de gots de beguda, portats per
qualsevol, sense saber què contenen ni amb que s’han omplert, tallar d’immediat
comportaments poc respectuosos o clarament passats de to....
En fi, no és qüestió, en un article de poques línies, resumir llargues
disquisicions d’experts en la conducta humana i en l’estudi d’aquests fenòmens
que avui vull especialment remarcar i condemnar. Això no resol el problema,
però se n’ha de parlar, i cal fer-ho en tots els fòrums possibles, per
trobar-hi remei. La reacció ha de ser dura a nivell judicial, però sobretot,
social. I tots, tots els ciutadans /nes, hem d’esdevenir vigilants i
supervisors de conductes impròpies, com per actuar de manera radical i
immediata en defensa de qualsevol agredida. No s’hi val vigilar cap una altra
banda, els depredadors sexuals, han de ser conscients que tots ens sentim
agredits/ des. I tots /totes ens hem de defensar i portar aquests covards,
davant la Justícia. .
# posted by joan roma cunill @ 12:39 AM 
