Monday, January 28, 2019
SERVEIS ESSENCIALS, EN PERILL - art. El 9 Nou
SERVEIS
ESSENCIALS, EN PERILL.
Molts de nosaltres havíem cregut que les conquestes adquirides, després
d’anys de reivindicacions i lluites, havien arribat per quedar-se i res les
posaria en perill. Santa Innocència. Totes les conquestes, fins i tot les de
l’estat de benestar, poden ser objecte d’atacs, reduccions i supressions, en
funció de qui estigui al capdavant del govern, o dels governs.
Ressonàncies magnètiques , a un any vista. Visites al cardiòleg, a mig any.
Manca de pediatres en moltes àrees sanitàries. Escassetat de neuròlegs, a
nivell general. Fins i tot, manca greu d’anestesistes que obliguen a suspendre
operacions imminents, i un llarg etcètera, motivat per la fugida cap a terres
més generoses, de milers de metges de família i especialistes, han portat la
sanitat catalana a segona divisió. I sinó fem atenció, podem acabar, a tercera.
Cosa semblant ha passat a Ensenyament, amb supressió de multitud de places
a primària i secundària, amb increment d’alumnes per aula, i deixant per anys a
venir la construcció de noves escoles i instituts.
Si entrem en la immensa i problemàtica àrea de Serveis Socials, el panorama
és molt més greu per quan estem tractant amb persones de necessitats múltiples
i molt diverses. L’envelliment general de la població, juntament amb un
progressiu empobriment de les llars, produeixen situacions molt complicades de
resoldre, a nivell particular, i encara més a nivell públic quan , sovint, han
de ser els ajuntaments, els solucionadors de les mancances.
Cosa semblant passa, en un altre àmbit estratègic del país, com és la manca
d’efectius en el Cos dels Mossos d’Esquadra, o dels Bombers. Van passant els
anys, les plantilles es van envellint, igual que el material, i les
convocatòries es van posposant a l’espera de millors temps. Mentrestant el
govern de la Generalitat ,
ocupat en altres coses, no té temps ni disponibilitat per encarar el principal
problema, com és el de recuperar l’estat del benestar, compensant les enormes
retallades iniciades pel president Artur Mas. Retallades que en alguns casos
varen suposar disminucions d’un 30 % en les partides pressupostàries.
L’excusa fàcil sempre ha estat el mal finançament de Catalunya. Es cert que
hi ha hagut un insuficient finançament, com també l’han tingut els ajuntaments,
i tanmateix hem aconseguit prioritzar els temes, i preservar els serveis
municipals, compensant en molts casos, serveis de la Generalitat per
considerar-los vitals pels nostres ciutadans.
Un deficient finançament, obliga encara més a gestionar bé, i evitar
despeses inútils. I d’aquestes ,el govern de la Generalitat n’ha
tingut i en té, a centenars. El resultat de tants anys de mala gestió ha
aconseguit portar el deute de la
Generalitat a una cota mai imaginada, com son 78.500 milions
d’euros. Un 60 % del deute està en mans del govern central, i la resta en
entitats financeres, generant tot plegat més de 3 milions cada dia, en
interessos.
Arribats en aquest punt, és evident que la situació financera, ha de ser la
principal preocupació i ocupació del govern català, aparcant o deixant de
banda, somnis de grandesa o batalles perdudes, per anar al gra, i aconseguir
redreçar la situació. Una primera mesura seria apostar per aprovar els
pressupostos generals de l’estat, per aconseguir uns ingressos extres, que
permetrien millorar infraestructures, equipaments i serveis. I tot seguit,
aprovar uns pressupostos propis, amb pactes amb partits de casa, que busquen
recuperar l’estat del benestar, en comptes de fugides endavant que no porten
enlloc més que al fracàs i la frustració.
Continuar amb l’atonia actual, és portar tots els serveis essencials a una
vida vegetativa, de simple supervivència, sense millores ni increments, cosa
que empitjora dia a dia, pel lògic envelliment dels professionals i dels
materials. Ho veiem a Sanitat amb els retards, i la impossibilitat d’atendre la
gent com caldria. Ho veiem en Ensenyament, amb el deteriorament de serveis. I
tant mossos com bombers ja han exposat la manca d’efectius i materials adients,
per fer bé la seva feina....teníem un país de primera, que ha baixat a segona,
amb perill de passar a tercera. Res està guanyat per sempre. Cal batallar per
recuperar-ho.