Monday, August 20, 2018
MANTENIR LA TENSIÓ - art. Nació Digital Solsona
MANTENIR LA TENSIÓ.
Per evitar , la desmobilització i l’ensopiment, el procés independentista
ha de buscar vies per mantenir la tensió i la pressió sobre tots els elements
que donen vida al procés. Siguin els propis, o els d’altres col·lectius. I quan
apareixen actors externs, que donen motius per la queixa, la denúncia, o la
crida a la resistència, son més que benvinguts perquè ajuden al manteniment de
la tensió.
Tots els nacionalismes, necessiten enemics exteriors per a justificar-se i
consolidar-se. Sense ells, no tindrien futur, de manera que, ara i aquí ,que
apareguin grups organitzats, dedicats a treure simbologia independentista, és
una excel·lent noticia, perquè va en aquesta direcció. Si a més, en algun
d’ells, hi apareix algun membre d’un cos de seguretat estatal, millor que
millor.
Hi ha pànic, a la desmotivació, i l’estiu és un moment molt delicat perquè
la gent pensa més en fer vacances que no pas, en assistir a concentracions i
mobilitzacions. Ho hem vist en nombrosos pobles i ciutats, amb menys d’un
centenar d’assistents, en ciutats de desenes de milers d’habitants.
Aleshores, per no caure en la irrellevància, convé mantenir l’esperit
reivindicador i batallador, organitzant “sopars grocs”, concentracions davant
de presons, actes per la llibertat, concerts diversos, records per les dates
mítiques del procés, presentació de llibres, etc, tot i cap, con tal permeti
posar cartells, enviar correus i sortir en els mitjans de comunicació per
demostrar la vivesa del procés, amb ganes d’arribar al setembre per a poder,
iniciar les mobilitzacions de l’11 de setembre, i tot seguit de l’1- O.
Estem, doncs, en una mena de noria que va donant voltes, sense moure’s de
lloc. Estem, on estàvem, anys enrere, sense haver avançat ni haver resolt cap
dels reptes que els independentistes havien proposat assolir. Es més, hi ha una
major dispersió d’objectius per no tenir al capdavant de l’Estat, un partit com
el PP.
Hi ha por escènic, per no tenir clar com sortirà la mobilització de l’11 de
setembre. No hi ha presses per omplir autocars, no hi ha allau de voluntaris
per participar en la organització i no hi ha suficient demanda de places, com
per imaginar una mobilització “històrica” a Barcelona.
Alguns creuen que és lògic en ple mes d’agost, però altres, noten falta
d’entusiasme i de raons clares per persistir en uns tipus de mobilitzacions,
més pròpies del passat que no pas del present. Van apareixent enquestes, que
demostren ganes de trobar sortides pactades, fora de la pretensió
d’independència que pocs la veuen factible. Els passos donats pel govern
central, i el canvi notable de formes i fons, entre els dos governs, ajuden a
veure que la situació actual, és radicalment diferent, de la de l’any passat.
Per això, alguns col·lectius volen imprimir majors cotes de mobilització, a
nivell territorial, per augmentar les tensions i provocar reaccions que
mantinguin el caliu del procés. Es el que es pot veure en determinats llocs,
amb llaços, pintura, estelades, cartells i piulades a tort i a dret. Rebaixar
la tensió, suposa donar temps, per pensar, i no és hora de pensar sinó
d’actuar...però els resultats son els que son, i un bon nombre de persones es
demanen si no va sent hora, de canviar d’estratègia i buscar acords que
millorin l’autogovern, a imatge i semblança del que han aconseguit els bascos.
El retorn del seny, seria la millor de les opcions.
# posted by joan roma cunill @ 1:42 AM 
