Wednesday, January 25, 2017
EL RIDÍCUL NO TÉ FRONTERES - art. Blogesfera socialista
EL RIDÍCUL NO TÉ FRONTERES.
Per evitar donar la sensació de paràlisis del
procés independentista, els caps pensants, han de buscar “shows” constants per
poder sortir en els mitjans de comunicació i així fer veure que tot està viu i
que l’hora de la veritat s’acosta. I com que es creuen molt més llestos i molt
més eficients que els seus homòlegs “espanyols”, estan segurs que se’n
sortiran.
Convé, doncs, anar fent bullir l’olla amb
actes que creïn polèmica i permetin mantenir viu l’esperit de combat. Res
millor que provocar, per rebre una plantofada,i poder queixar-se d’una nova
acció “repressiva” de Madrid. Què farien sense Madrid ? Per sort, allà hi ha
tants caps pensants, com aquí, i entre uns i altres poden anar entretenint al
personal.
La darrera batalla, l’hem viscuda a Brussel·les,
amb la famosa conferència del trio independentista: Puigdemont, Junqueras,
Romeva, en el Parlament Europeu, per poder demostrar el coneixement d’idiomes i
refregar per la cara al PP, que si Mariano Rajoy només és capaç de parlar en
castellà / espanyol, els nostres, poden fer-ho en: català, castellà, francès i anglès.
Hala, així queda demostrada la major preparació dels capdavanters de
l’independentisme que poden anar pel món mundial, amb el cap ben alt, a
diferència dels mandataris espanyols, que no tenen aquest do de llengües...
I si s’ha d’anar a Brussel·les, doncs s’hi va.
I si costa 127.000 euros, aquest caprici, doncs, cap problema perquè és una
inversió de futur. I si hi afegim grans anuncis, en grans mitjans de comunicació,
també és justificat per donar a conèixer el problema català , al món mundial.
Per aquestes coses sempre ha d’haver-hi diner. I sinó n’hi ha , es busca. No es
pot aturar la roda, precisament, en l’any en que tot comença...o tot acaba,
depèn com es miri.
Retornats a casa, assistim a la roda
d’explicacions en el Parlament, amb burles contundents per part del PP i C’s, i
amb una gran dosis d’humor per part del PSC. I ja està. Tot està a punt per
qualsevol altre “show”, en qualsevol lloc i moment. No es pot donar la sensació
de parada tècnica, i per això el moviment continu, és essencial. Han notat que
la ciutadania comença a mostrar cansament, desànim i qüestionament de
l’estratègia seguida, i una bona part ja no veu cap mena de possibilitat, ja no
en aconseguir la independència, sinó ni tant sols la celebració del famós
referèndum d’autodeterminació.
Fins quan es farà veure que la cosa va en
serio ? No més, de 3 o 4 mesos. A partir d’aquí hauran d’acceptar el fracàs. De
fet, els preparatius per una contesa electoral ocupen prop de 10 mesos. Si
volen fer el referèndum a finals de setembre, estan ja fora de termini. Perquè ? Doncs, per la obligatorietat
d’enviar el cens electoral, per a la seva publicació, presentació d’al·legacions,
esmenes, etc, a nivell intern del país, però també a nivell extern, per medi
dels Consultats i Ambaixades, pel personal a l’estranger. També ha d’haver-hi
la comunicació de llocs habilitats per les votacions, per la propaganda
electoral...com també per formalitzar l’elecció de les Juntes Electorals de
zona, etc, etc.
Es a dir, si realment el govern vol convocar
un referèndum pel mes de setembre, ara mateix hauria ja d’estar posant en marxa
el compte enrere, amb totes les accions que he descrit, i moltes altres ,que
per raó d’espai no puc detallar, però que tots els alcaldes i responsables
electorals coneixem des de fa més de trenta anys. El ridícul no té fronteres,
com hem pogut veure amb la conferència en el Parlament Europeu. Ridícul del
govern, però igual ridícul per part del PP que ha volgut fer-la servir per
anar-hi en contra. Es evident que no se’ls hi pot demanar més poc seny del que
han demostrat. El tenen tot, perquè no n’han gastat, gens. El serial
continuarà...fins d’aquí uns mesos en que diran que Madrid no els hi deixa fer
el referèndum, i per això convoquen eleccions anticipades. No sabem si seran
plebiscitàries, autodeterminatives, referendàries, o independentistes dintre
d’Espanya...la imaginació és lliure i queda encara molt per inventar. Ànims,
doncs, i que no decaigui el procés.