Friday, December 30, 2016
INFANTILISMES - art. Regió 7
INFANTILISMES.
Si política és pedagogia, aquest 2016, ha
estat de suspens total. Fa vergonya repassar la immensa llista de despropòsits,
mals exemples, desconsideracions, exabruptes, irregularitats, il·legalitats,...
acompanyat tot plegat, de maneres i formes, ben poc adients de cara als
ciutadans. Per raons d’espai només em puc fer ressò d’unes quantes mostres. Ja
tindrem temps d’allargar-les més endavant.
Que ningú s’estranyi de l’increment de tensió,
conflictivitat, falta de respecte i d’autoritat, de molts ciutadans, a la vista
del comportament dels “seus”politics, siguin locals, autonòmics o centrals.
“Tal faràs, tal trobaràs”, diu la secular sentència popular.
Aquest any, hem vist la continuïtat i augment
de la “guerra de banderes”, en molts ajuntaments que semblen no tenir altra
feina que buscar la conflictivitat i l’incompliment de les normes sobre
símbols. Banderes, amunt i avall, retrats del Rei a fora, incorporació de
banderes independentistes, etc, afegits a la llista de municipis per la independència,
pagant quotes , considerades il·legals per sentència judicial; creant noves
entitats, com la de càrrecs electes per la República, o coses semblants. Tot
sigui per embolicar la troca i fer veure que les coses van per on han d’anar.
Conseqüència directa d’aquestes accions, que
produeixen la lògica reacció del govern central, son les mocions a dojo que en
molts plens municipals, es converteixen en els grans assumptes a tractar, en
comptes de parlar del poble i els problemes dels ciutadans. L’afecció a
convertir els plens en mini parlaments, ha arribat al punt en que es dedica més
temps a tractar temes de banderes, referèndums, càrrecs “perseguits”, accions
judicials diverses...que no pas als problemes quotidians.
I si en molts ajuntaments, aquesta és la
norma, no els hi va al darrere el Parlament de Catalunya, amb Comissions
conjuntes, en que només hi participen dos grups, sobre cinc; o aprovant
resolucions que després diuen son brindis al sol, i no cal que ningú se les
prengui seriosament ( per evitar l’actuació del Tribunal Constitucional),o surt
la presidenta dient que no pot evitar votacions si els diputats li demanen
(encara que tingui una resolució del TC), en una mostra increïble
d’inconsciència institucional. O la pròpia seu es converteix en un lloc per
estripar retrats del Rei, i vulnerar resolucions del més alt tribunal de
l’Estat.
I per no acabar l’any avorrits i cansats, res
millor que convocar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, reconvertir-lo en el
Pacte pel Referèndum, i posar-hi al capdavant uns quants personatges jubilats
de la política catalana, creient que la seva recuperació pot ampliar
l’entusiasme per encarar, en el 2017, el gran repte del Referèndum, sí o sí, i
l’adéu a Espanya, al cap de pocs dies o setmanes.
Podria omplir unes quantes pàgines amb altres
exemples “d’infantilisme polític”, com la gran valentia mostrada per uns quants
alcaldes de treballar el 12 d’octubre ( Festa del Pilar), o el 6 de desembre(
Dia de la Constitució), apareixent, a la vista de molts ciutadans, com càrrecs
institucionals que treballen aquests dos dies, però no se sap ben bé que fan la
resta de l’any...
Els infants son entranyables, però malament
aniríem si els poséssim al capdavant de càrrecs, organismes i institucions.
Doncs bé, considero que molts polítics han donat mostres d’un infantilisme
pujat, en l’exercici dels seus càrrecs, i les seves imatges han recorregut
pobles, ciutats i fronteres enllà, com
mostres d’un populisme que no té cap mania a l’hora de posar en qüestió
Constitució, Estatut d’Autonomia o Lleis Municipals que varen jurar o prometre
quan varen accedir al càrrec. L’infantilisme pot justificar aquestes actuacions
, però difícilment el país tirarà endavant. Ho veurem en propers articles, en
aquestes mateixes pàgines.