Tuesday, December 13, 2016
EN SEU PARLAMENTÀRIA - art. Blogesfera socialista
EN SEU
PARLAMENTÀRIA.
Cada vegada que
veig imatges inapropiades d’algun indret del Parlament de Catalunya, se me’n
van els pensaments a l’època en que vaig ser membre de l’hemicicle.
Concretament durant 4 legislatures ,que no és poc temps.
Lamento
profundament el canvi ,en aquests darrers anys ,perquè si una cosa ha de ser un
Parlament és la imatge d’un país. De fet, hauria de ser el model que voldríem
copiessin altres institucions i organismes ,públics i privats.
Ara no ho és, i
em temo que durant molt de temps, no ho serà. Ahir vàrem poder veure fins a la
sacietat les imatges dels diputats /des de la CUP estripant la imatge del Rei
,en seu Parlamentària, i aquests mateixos, amb una colla més, cremant les
imatges ,en una plaça de Barcelona. Es la seva manera de fer i d’actuar.
Una imatge val
més que mil paraules, i en portem ja moltes, dintre del recinte del Parlament
de Catalunya, que trenquen la imatge de gent de seny , respectuosa amb les
normes i les lleis vigents. No seria especialment greu si les accions fossin
exclusives del grup de la CUP, però és que algunes d’elles son aclamades o
copiades per alguns altres membres del Parlament, d’altres grups parlamentaris
,que fan un seguiment mimètic, o com a mínim, complaent.
El resultat és
devastador per a tots els polítics, siguin parlamentaris, alcaldes, regidors, o
senadors . A tots se’ns posa en el mateix sac, i a tots ens afecta la falta de
respecte, autoritat, i exemplaritat. No ens estranyi la baixa valoració que els
ciutadans fan , dels seus polítics. Posats tots en el mateix paquet ,en resulta
un garbuix molt difícil d’arreglar en els propers anys. Caldran canvis
substancials, en tots els estaments del país, per retrobar la confiança
perduda.
Però, tornant al
Parlament, ja no son solament les imatges vistes i reproduïdes, d’ahir, sinó
també de molts altres moments, les que entren cada dia a totes les llars
catalanes, i de retruc a les espanyoles, deixant un rastre d’odi i menyspreu,
molt perjudicial per les relacions entre tots els pobles d’Espanya.
I a tot plegat
s’hi suma un baixíssim nivell de treball parlamentari. Comissions amb molt
poques reunions, resolucions que tothom sap no tindran cap efecte, iniciatives
parlamentàries sense futur, etc, mostren una Cambra catalana poc activa, poc
resolutiva i molt poc eficient per atendre les preocupacions reals dels
ciutadans.
La suma de tot
plegat, porta cap un carreró sense sortida. Només un canvi radical pot redreçar
la situació. De moment no es veu per enlloc, però segur que alguns socis de
govern han d’estar pensant en un canvi de rumb. Continuar per aquest camí porta
al desastre. Alguns potser és el que volen, però no ho hem de permetre.