Friday, August 19, 2016
UN TRILER, A LA MONCLOA - art. Nació Digital Solsona
UN TRILER ,A LA MONCLOA.
Tots encara
recordem el mal nom donat per Alfonso Guerra a Adolfo Suárez quan el va tractar
de “tahur del Mississipi”. Han passat molts anys des d’aleshores, i el nostre
record del president Suárez és d’agraïment i valentia, en uns moments molt
complicats de la nostra història, alguns dels quals encara no coneixem prou bé.
L’exabrupte, va ser en un moment determinat, propi de temps convulsos i que el
temps ha esborrat. No se’l mereixia.
Estem de nou en
temps convulsos i el que veiem i vivim en la política espanyola trenca tots els
tòpics i totes les sortides imaginables. També a Catalunya, però avui em vull
centrar en el Madrid polític. D’aquí ja en parlarem en properes ocasions.
I és que no ens
mereixem tenir un president com Mariano Rajoy, perquè és tot el que un polític
no ha de ser. Després d’una legislatura plena de despropòsits, prepotència,
retorns al passat més atrotinat, indecisions constants i, el més greu, la
construcció d’entramats corruptes a nivell local, autonòmic i estatal,encara
pretén ser investit president amb l’abstenció del PSOE, com una mena de servei
al país.
Molts creiem
haver-ho vist tot en política, però sempre queden racons per explorar i coses
per veure. Ara i aquí, el president en funcions, gestiona el temps com si tot
es limités a que la fruita maduri i caigui pel seu propi pes. Es a dir, esgota
els terminis, esgota a la ciutadania, pren el pèl a qui convingui, apel·lant a
que la necessitat de govern faci moure les fitxes, encara que sigui a contra
cor de tots els partits, i molt especialment del socialista.
Ahir, finalment va
posar data al debat d’investidura que tindrà lloc el 30 d’aquest mes. Sembla
que tot va de jugades típiques de “trilers” per fer por a unes terceres
eleccions el dia de Nadal o el dia d’Any Nou. I sobretot pensant en que unes
terceres eleccions han de fer tanta por que alterin les intencions dels partits
i li donin el suport esperat. També així guanya temps per veure com van les
eleccions a Galícia i al País Basc, confiant en que li siguin propicies. Cap
esforç personal, cap canvi radical de posicionaments...simplement esperar que
els déus li siguin propicis i torni a la presidència, ni que sigui per la porta
del darrere.
En la seva persona,
en la seva posició, res és honorable ni propi de valents. Simple supervivència,
al cap d’un govern provisional que va perdent membres pel camí, i cap d’un
partit ple d’imputats i de tripijocs en un volum i dispersió com mai havíem
vist en cap altre partit ni en cap altre país europeu.
Què fer en un panorama
com aquest ? Es evident que el PSOE no pot ser l’encarregat de facilitar la
continuïtat d’una persona com aquesta. No ens ho perdonaríem mai perquè ja
l’hem patit prop de 5 anys. No em va semblar una mala solució la via proposada
per Miquel Iceta, en el sentit d’obligar a canviar de candidat, per poder
facilitar un nou govern. Es que no hi veig cap altra alternativa perquè Podemos
va deixar passar la gran oportunitat i és impensable intentar cap mena d’acord
amb un partit en implosió. Cal recordar que Podemos està conformat per 14
grups, partits i partidets, que fan impossible posar-los d’acord a l’hora de
pactar i governar. Ens en hem d’oblidar i esperar que ells sols resolguin els
conflictes interns que ben aviat apareixeran amb contundència, com ja hem vist
a Galícia. Aviat ho veurem en molts altres indrets.
Per tant, no hi ha
alternativa al PP – C’s, per l’esquerra, de manera que Rajoy o troba els vots
que li falten o plega. Aquesta seria la gran alternativa, i el gran favor que
podria fer al país. La seva retirada permetria albirar una major facilitat de
les dretes per arribar a un acord. Amb ell, és impossible, com hem pogut
constatar a bastament.
# posted by joan roma cunill @ 1:15 AM 
