Tuesday, August 30, 2016
LIDERATGES PERDUTS - art. Nació Digital Solsona
LIDERATGES PERDUTS.
En els quaranta
anys d’activitat política, he conegut un munt de personalitats de l’àmbit
polític, cultural, social i científic, i son ben pocs els que tenien o tenen el
carisma de líder. Per liderar un àmbit concret, no solament cal tenir una
sòlida formació cultural, sinó uns determinats aspectes que conformen el
lideratge, i això és molt complicat d’aconseguir.
A dia d’avui, es
redueix el tema de lideratge, a l’àmbit polític , quan històricament aquest
títol el tenien també filòsofs, escriptors, actors, artistes, etc. Si repassem
una mica la història veurem quan rellevants han estat personatges que no han
jugat mai en política, però en canvi, han impulsat accions polítiques de
primera magnitud. Un altre dia, en parlarem, perquè avui em vull limitar als
lideratges “polítics” en raó del moment delicat en el qual ens trobem, tant a
nivell de Catalunya, com d’Espanya, en general.
Precisament en un
dia com avui, dia en que Mariano Rajoy pretén obtenir la investidura per
repetir com president de govern, és el més adequat per criticar la falta de
lideratge d’ell especialment, però juntament amb ell, de la majoria de polítics
en actiu, en el conjunt del país.
Contrasta aquesta
pobresa, més ben dit indigència de lideratges,en els que teníem vint, trenta o
quaranta anys enrere, alguns dels quals ara critiquem, però van ser capaços de
fer entrar el país, en els primers llocs de les democràcies europees, i fins i
tot, mundials.
No parlaré dels que
no he tractat ni conegut personalment, perquè la coneixença directa fa molt més
consistent la seva valoració. I puc afirmar com tants altres socialistes que la
figura de Felipe González ens ha marcat profundament, per sempre. Un líder com
ell apareix cada tres o quatre dècades, i per ell sol pot canviar tot un país,
com de fet va fer. Si a més és capaç d’agrupar altres personatges de primer
nivell, encara reforça més el caràcter excepcional de la seva figura.
I un proper col·laborador
que em va causar un gran impacte fou, Javier Solana. Era capaç en pocs minuts
de resumir la situació mundial, i justificar les polítiques nacionals i
europees, front les dels altres blocs.
Igual de potent era
el lideratge de Pasqual Maragall, capaç de generar propostes i projectes a una
velocitat increïble. I ja molt més recent, Angel Gabilondo, va demostrar com
pot canviar un país si té al capdavant un Ministre d’Educació, amb les idees
clares.
Poso aquests quatre
exemples, entre una quinzena del meu àlbum particular, com model de lideratges
capaços de guiar un govern, i amb ell, tot un país cap a cotes d’eficàcia,
innovació i progrés, en contrast amb la situació caòtica d’ara mateix a
Catalunya i Espanya.
A Catalunya, un
fals lideratge d’Artur Mas, ha donat pas a un atrabiliari lideratge de
Puigdemont que no sabem ben bé cap on vol anar, ni com se’n vol sortir d’un
pols a l’Estat, impossible de reeixir. I a nivell estatal, no mereixem tenir un
president en funcions, incapaç de prendre decisions d’home d’estat, i que amb
el seu immobilisme, o amb el seu abandonament de les polítiques de consens, ha
enverinat les relacions Catalunya – Espanya fins extrems mai imaginats, i ha
fet retrocedir el país un parell de dècades a nivell legislatiu.
Han de venir nous
lideratges per poder sortir del marasme en que ens trobem i la rapidesa de les
decisions i actuacions, no permet consolidar els que aparenten bones maneres.
Segur que sortiran nous líders, ben preparats, però els hi hem de donar temps a
formar-se, i acompanyar-los en els reptes que els espera. De moment, no els
tenim en cartera.