Tuesday, August 23, 2016
COHERÈNCIA - art. Nació Digital Solsona
COHERÈNCIA, COM A
NORMA.
Massa sovint s’acusa als partits, la falta de coherència en els seus
comportaments i decisions, i si una cosa cal fer en els propers temps, és
evitar repetir errors passats. En aquest cas em refereixo al partit en el qual
milito el PSC, però val per a tots els altres.
Estem a les portes del debat d’investidura , en el qual s’ha de decidir si
es dona continuïtat a Mariano Rajoy o no. Des de fa setmanes hi ha fortes
pressions sobre el PSOE perquè s’abstingui i permeti la seva reelecció. Ho
sento, però no podrà ser. Els qui pertanyem al partit socialista, hem tingut
llargues i intenses reunions per discutir si ens podíem abstenir o no, i hem
arribat a la conclusió que no. Un no, contundent i convençut.
Va bé refrescar la memòria amb un breu repàs del que han estat els darrers
4 anys. Bé, de fet gairebé 5 anys, amb el temps de descompte en el que ens
trobem. La prepotència, la imposició, la falta de sensibilitat...han estat
norma de la casa del PP. I si a Catalunya estem com estem, en bona part és
gràcies a la seva ceguera, a l’ús de mètodes impropis d’un partit respectuós
amb els altres, i a tripijocs que han portat a tots els catalans a un
emprenyament col·lectiu de difícil solució.
Ja no detallo el centenar llarg d’acords i decisions que han fet retrocedir
el país a moments oblidats, és que la figura de Mariano Rajoy ha de donar pas a
qualsevol altra per poder tirar endavant. No es pot demanar, ara,
“responsabilitat” als socialistes per sortir del marasme en que s’ha ficat
Rajoy i el seu partit. Els militants i votants, no entendríem fer de nou
president a qui ha amagat, facilitat o embolicat el PP en una espiral de casos
de corrupció com mai s’havien donat en cap país europeu. La vergonya i
descrèdit que això suposa, ha portat Espanya a una situació impròpia d’un país
situat com dotzena potència mundial i quarta de la UE.
Si mirem les reunions i decisions d’aquests dies crucials, el país no
apareix per enlloc. Es hora, de buscar una sortida adient, que vol dir la menys
dolenta possible. No estic d’acord en que pugui haver una alternativa per
l’esquerra. Es insultant que surti ara Podemos, dient que Pedro Sánchez hauria
d’explorar alternatives, amb ells, els nacionalistes, i altres partits. El
temps i la història jutjarà el paper de Podemos en aquests darrers anys, i
sobretot serà jutjat per la gran ocasió perduda per culpa de la seva
prepotència i posicionament, després de les anteriors eleccions generals.
Aquella va ser la gran ocasió perduda. Ara no hi ha remei. No solament s’ha d’aconseguir
la investidura, sinó poder governar. I ningú pot governar amb un partit compost
per 14 grups, sectors, partits i partidets, en plena batalla interna i externa.
Impossible.
Què queda, doncs? Veure què decideix el PP quan es trobi sense els vots
necessaris per investir Rajoy, la setmana vinent. Si Rajoy fos conseqüent,
plegaria i donaria pas a alguna altra opció, però sembla impensable a dia
d’avui. En tot cas, que ningú reclami als socialistes, que tanquin ulls i tapin
orelles, oblidin el passat i permetin una nova etapa a Rajoy. El mal causat a
nivell d’Espanya i molt especialment a Catalunya no permet contemplar cap
abstenció. El no, ha estat llargament meditat i acordat. Estic amb Miquel
Iceta, que si Rajoy plegués, sí hauríem de replantejar escenaris futurs, però
això depèn d’ell, no de nosaltres.
# posted by joan roma cunill @ 11:59 PM 
