Thursday, August 11, 2016
CAMPAMENTS, COLÒNIES I EMERGÈNCIES - art. El Setmanari del Berguedà
CAMPAMENTS,
COLÒNIES, I EMERGÈNCIES.
En tant que alcalde d’un dels municipis més visitat per agrupaments
escoltes, grups d’esplai, i altres entitats organitzadores de colònies a la
natura, em permeto fer unes reflexions sobre com van les coses, en aquest
àmbit, en els darrers anys.
Els alcaldes més afectats, hem mantingut reunions sovintejades amb
responsables de joventut del Consell Comarcal del Berguedà i de la Generalitat , per tal
d’ordenar millor el sector i delimitar amb més detall les activitats que es
poden dur a terme, en zones de muntanya com les nostres.
D’entrada vull deixar clar que sóc un acèrrim defensor de facilitar el
contacte amb la natura per part de nens/nenes, nois /noies que viuen en pobles
grans o en ciutats. El desconeixement de la realitat rural és brutal en tots
els àmbits i molt més en els de la infància i adolescència. I aquest contacte,
consistent en passar vuit, deu o quinze dies en un lloc com el nostre, els
permet veure i viure una realitat molt diferent de la imaginada. També comporta
beneficis mutus per quan considero que tot jove que hagi passat pel poble,
segur que hi tornarà uns anys més tard. Els bons records, sempre ajuden a
voler-los recordar sobre el terreny, de manera que treballem pel futur.
Per tant, les lògiques preocupacions, gestions i tràmits, per acollir
trenta, quaranta o més grups durant l’estiu, i alguns d’ells també per Pasqua,
els considero ben invertits sempre i quan el comportament sigui l’adequat.
He de dir que hem avançat molt en el camp de la organització, preparació i
acolliment, en els darrers quinze o vint anys. Son una immensa majoria els
grups que venen preparats i mentalitzats per passar uns dies a l’alta muntanya,
i això ajuda molt a no tenir sorpreses ni emergències. Però queda un petit
percentatge de grups que suposen un gran i greu maldecap pels ajuntaments.
Aquests grups han de ser coneguts i sancionats per evitar despeses i perills
totalment evitables.
Son grups que han llegit algun fulletó d’aventures a la natura, i volen,
tant si com no, fer rutes desproporcionades pels nens/nenes al seu càrrec, de
manera que surten del campament, i creuen que poden fer “bivac” en qualsevol
lloc. Volen tenir les estrelles per
sostre, i no s’imaginen que en ple estiu a la mitjanit les temperatures poden
baixar per sota els quinze graus, o pot haver-hi una tempesta de llamps i trons
com mai han imaginat. O sense avisar, arriben a qualsevol poble amb la creença
i la exigència, de poder disposar d’un pavelló inexistent, una sala polivalent
mai construïda, o d’altres instal·lacions que tenen a la seva ciutat i no
creuen no puguin existir allà on estan.
I davant qualsevol ensurt, o imprevisió, activen el 112, amb tot el que
suposa de costos, mobilització de Bombers, Mossos, Protecció Civil,
Ajuntaments...simplement perquè han sortit sense cap previsió ni organització.
Des de fa una dotzena d’anys que duem a terme intenses i extenses campanyes
d’informació. Ara toca passar a un altre nivell, com és el de sancionar
comportaments inadequats, arriscats o clarament perillosos, per no dir,
inconscients. No podem permetre improvisacions, i encara menys, actuacions
perilloses, en grups que estan a càrrec de nens i nenes, totalment vulnerables.
Son pocs, però no n’hi pot haver cap.
# posted by joan roma cunill @ 1:43 AM 
