Thursday, January 14, 2016
TOT TÉ UNA EXPLIACIÓ, O GAIREBÉ - art. Nació Digital Solsona
TOT TÉ UNA EXPLICACIÓ, O GAIREBÉ.
En el darrer minut
i a punt d’entrar en temps de caos generalitzat, heus aquí que el que era
impensable va esdevenir realitat: Artur Mas tira la tovallola i investeix
Carles Puigdemont com nou hereu al capdavant de la Generalitat. No podem dir
que hagi estat un gest èpic com alguns volen vendre sinó un pas més cap a la
preservació de l’existència de Convergència, i protecció a la seva pròpia
persona.
Es bo saber també
alguns detalls que no s’han filtrat a la premsa, com és la darrera gran
enquesta feta per la Generalitat, la qual, en cas de noves eleccions donava un
panorama desolador per l’antiga Convergència. Aquesta enquesta posava Podemos –
català en primer lloc, seguit d’ERC, i en tercer lloc , Convergència amb 19
diputats. Seguien Ciutadans i PSC pràcticament empatats, i finalment la CUP
desapareixia de l’hemicicle del Parlament.
Amb aquestes dades i tot el que significava de
trasbalsament del mapa polític català les pressions sobre la CUP varen
esdevenir brutals, com ja hem pogut saber de boca d’alguns dels seus
protagonistes. I més detalls coneixerem en els propers dies que ens donaran una
imatge del que han estat aquests 3 mesos de batalles internes i externes. El
resultat més tangible és el trinxament de la pròpia CUP que semblava poder
resistir tots els embats amb la tranquil·litat que dona el no aspirar a càrrecs
públics institucionals. De fet, l’acord final és impensable en qualsevol altre
país. Un grup format per 10 diputats, dels quals dos pleguen per voluntat
pròpia, altres dos els fan plegar com una mena de càstig pel mal comportament
tingut, i finalment altres dos s’han de convertir en peces – pont, entre Junts
pel Sí i la CUP, amb obligació de votar a favor de determinats punts....és un
fet mai imaginat ni mai vist.
Aquest resultat,
com tots els que suposen una imposició difícilment assumible, tindrà
conseqüències negatives molt aviat. La part de la CUP que es va rendir a les
pressions, i va acceptar investir Carles Puigdemont, ha tingut un èxit en la
retirada d’Artur Mas, és cert, però ben aviat li vindran els retrets i atacs
per no poder obligar al compliment dels compromisos firmats amb Junts pel Sí,
especialment els de tipus econòmic. La Generalitat està en total bancarrota de
manera que és impossible mobilitzar els 270 milions que figuren en un pla de
xoc contra la pobresa energètica, la dependència, els desnonaments, etc.
Tindrem, doncs, la primera gran crisi dintre de 3 mesos quan, arribats als 100
dies, cap dels grans compromisos s’hagin pogut iniciar o complir. Després
vindran altres crisis, entre Convergència i ERC, per realitats de partit
radicalment diferents. Ja en parlarem més endavant.
El panorama
resultant d’aquesta nova etapa és inquietant per una banda, i aclaridor per
altra. La sortida d’Artur Mas, és un factor molt rellevant de cara el futur del
procés. L’entrada d’ERC en el govern, en llocs tant claus com la vice
presidència, i l’àmbit econòmic, és un altre perquè aquest partit ja no podrà
quedar-se en segon terme i mirar els toros des de la barrera. S’haurà de mullar
i sobretot haurà de gestionar un govern amb pocs recursos propis, endeutat fins
a les celles, i intervingut per l’Estat del qual depèn cada mes per poder pagar
les nòmines.
I finalment queda
un Parlament amb grans interrogants sobre el seu paper institucional.
Fraccionat en dues meitats, amb una CUP que s’ha compromès a votar tot el que
li posin al davant en matèria independentista però amb les mans lliures sobre
altres temes considerats socials, amb unes formes de gestió que advoca
l’assemblearisme quan li convé, l’aparta quan li sembla i actua com millor
convé quan fa falta. Tot plegat obra un escenari imprevisible i de gran
inestabilitat i inseguretat. Ho constatarem en un termini ben curt de temps, en
un moment en que precisament l’estabilitat i seguretat jurídica fa més falta
que mai. En resum, no hi ha hagut èpica en la retirada de Mas sinó conveniència
política de partit, per guanyar temps i intentar refer una part de les
destrosses causades per la corrupció i el fatal guió de l’anomenat procés
independentista.
# posted by joanroma @ 8:45 AM 
