Tuesday, January 26, 2016
REPRESENTACIÓ DESAPROFITADA- art. Blogesfera socialista
REPRESENTACIÓ DESAPROFITADA.
Curioses
contradiccions té tot el procés sobiranista, tant a nivell intern com extern. A
nivell intern ja n’hem parlat en diverses ocasions, i moltes més tindrem, en
els propers dies i setmanes. Avui vull parlar de les contradiccions externes, o
internes a nivell d’Espanya.
En ple procés
d’intent de formació de nou govern estatal, la representació catalana en el
Congrés de Diputats ha decidit inhibir-se. Ve a dir que tant li fa el que passi
a Madrid, i repeteix el mantra habitual de considerar similars el PP i el PSOE.
Greu error, greu injustícia i nul record de tot el que ha ocorregut en el
passat. Sembla més una justificació per
no haver-se de mullar en un tema tant rellevant com aquest que no pas un
reconeixement de la realitat.
Els partits
intel·ligents aprofiten els resultats ajustats per treure’n el màxim profit de
cara als col·lectius que representen, i precisament ara, ERC , Convergència i
en Comú Podem , ho podrien fer amb bones perspectives. Es el que sempre ha fet
el PNB, i els resultats estan a la vista de qualsevol que els vulgui veure.
Aquí, en canvi, ara
mateix tant ERC amb 9 diputats com Convergència amb 8 ,podrien establir un
acord per sumar aquests 17 diputats, a promoure la formació d’un govern
d’esquerres a Espanya totalment favorable a modificar la Constitució i a trobar
un bon encaix de Catalunya en el nou marc. I tot seguit promoure un referèndum
per aprovar aquest nou marc constitucional. En aquesta operació s’hi podria
sumar En Comú Podem, sigui a soles o acompanyat de Podemos a nivell estatal. Es
a dir, un total de 29 diputats procedents de Catalunya podrien impulsar la
confluència de totes les esquerres i els partits favorables a una modificació
de la situació actual.
Doncs, no. Tant ERC
com Convergència, ja han anunciat que no votaran a Mariano Rajoy, però tampoc a
Pedro Sánchez. Prefereixen llençar els seus vots a l’abstenció o fins i tot a
votar en contra no solament al PP sinó
també al PSOE. Opten per la via directa
a esdevenir insolvents, desaprofitats, i gairebé extra parlamentaris. Estaran a
la Cambra, però sense cap rellevància. Ningú comptarà amb ells ni ells en
trauran cap benefici per Catalunya, territori al que diuen defensar. Una
estranya i inútil via per estar en política. Per estar-hi d’aquesta manera ,
millor no haver-se presentat o renunciar a assistir a les sessions. Però és
clar, això comportaria deixar de cobrar el sou de diputat i sobretot, de rebre
les prebendes econòmiques, tècniques i en personal dels grups parlamentaris.
Es curiosa i
decebedora la manera de fer política d’aquests partits sobiranistes. Com també
ho és En Comú Podem, perquè ja no sabem si comparteixen les tesis de Podemos, o
estan a la porta a punt de sortir-se’n, vista la predisposició d’Ada Colau de
crear un nou partit a Catalunya, fora de l’orbita de Podemos, i ajuntant un
poti – poti de partits per conformar-ne un de nou. Pel que es veu no té prou
feina a l’ajuntament de Barcelona com per poder dedicar temps a fer nous
invents electorals.
En política s’han
d’aprofitar bé tots els moments propicis, i no voler arribar a objectius
màxims, cremant etapes i fent salts en el buit, sense paracaigudes ni xarxa que
pari els aterratges forçats. En aquests moments és impossible pensar en una
independència exprés, sense tenir una majoria social, ni els dos terços de la
representació del Parlament, ni recolzaments externs, ni finançament adequat,
ni....per tant, sembla lògic donar passos en una altra direcció bona pel país
com seria trobar un millor encaix i un millor respecte en les relacions
Catalunya – Espanya com ofereix Pedro Sánchez i el PSOE. Aportar 17 diputats
seria rellevant, i si hi sumem els 12 d’En Comú Podem, encara més...tot per
poder arribar a conformar una majoria suficient per investir president a Pedro
Sánchez i inaugurar una nova etapa radicalment diferent de la presidida pel PP.
Però ja hem vist que la cosa no va per aquí. Aquests diputats esdevindran
anecdòtics, sense rellevància ni importància. Una nova ocasió clarament
desaprofitada. I que ningú en doni culpes al Madrid polític. HAN DECIDIT
ESDEVENIR, IRRELLEVANTS.