Thursday, January 21, 2016
PERQUÈ EN TRES ANYS ? - art. Blogesfera
PERQUÈ EN TRES
ANYS ?
En el darrer / primer Ple del Parlament d’aquesta convulsa etapa, es
pronosticava el primer greu desencontre entre Junts x Sí la CUP , entorn la petició de
pagament de la paga extra dels funcionaris corresponent a l’any 2012. Recordo que
estem a principis de 2016. La CUP
havia anunciat el seu vot afirmatiu, arrenglerant-se amb els altres partits
d’oposició. Era un molt mal començament pel nou president i el nou Consell
Executiu i per tant es varen fer mans i mànigues per neutralitzar aquesta
primera topada greu.
El resultat és un vot unànime a favor del retorn de la paga, si bé, d’aquí
a meitats de 2018. Carai, quins acords pren el Parlament, i quina rapidesa
imprimeix al nou executiu català ¡ Els funcionaris cobraran la paga en diversos
terminis de manera que els diners de 2012, els tindran definitivament el 2018.
Un resultat realment lent, mol i molt lent.
Però, molts demanareu el perquè d’aquest acord i d’aquest tant llarg
termini de compliment ? Doncs, molt fàcil. El perquè ja l’he dit. El nou
president no podia començar la legislatura amb un primer trencament de pacte
amb la CUP , de
manera que han acordat una nova fugida endavant i que sigui el que Déu vulgui.
No tenen els diners, però Déu ajudarà a trobar-los, i si més no guanya temps.
El perquè del llarg termini m’he cansat d’explicar-lo. No és altre que la
situació de bancarrota total de les finances de la Generalitat. No
hi ha diner, per absolutament res més que no sigui el pagament de nòmines a
finals de mes, comptant en que arriben dos dies abans del pagament, la bestreta
del govern central.
Els alcaldes que varem assistir a la reunió amb la presidenta de la Diputació de Barcelona
en la seu del CC del Bages, varem poder constatar com la Generalitat no
solament ha suspès la darrera convocatòria del Pla Únic d’Obres i Serveis (
PUOSC), sinó que no en pensa convocar cap de nou. I ja no per inversions, sinó
tampoc per ajudar a pagar despesa corrent. Un nou incompliment d’una promesa
jurada i perjurada pel darrer Director General d’Administració Local.
No hi ha diner per pagues extres, com tampoc per ajudes als ajuntaments, ni
altres inversions considerades urgents. Què passarà amb el nou Consell Executiu
? Ningú és capaç de fer cap predicció perquè el nou equip només es pot permetre
gestionar el dia a dia burocràtic sense capacitat per fer inversions, plans o
convocatòries.
Els pronòstics son impossibles, i les tensions aniran en augment quan els
agents socials comencin mobilitzacions contundents. Les primeres estan
anunciades en el camp de la
Salut i la Sanitat. En
aquest cas el nostre anterior company de viatge, Antoni Comin , ha assumit una
cartera que ningú volia: Salut / Sanitat, la més complicada, la més colpejada
per les retallades, la més privatitzada de totes. Quines respostes pot donar
sinó té cap marge de maniobra ? I li seguiran les mobilitzacions en matèria de
Serveis Socials, l’altra parenta pobra del govern, maltractada fins extrems
impensables. I no menys maltractada és la d’Ensenyament....
En resum, la llosa de l’immens deute de 68.000 milions, imposaria un canvi
radical de posicions, prioritats i guions, però el nou govern està atrapat en
un procés que no controla ni gestiona, de manera que ha optat per gesticular i
prometre amabilitat i bones maneres, però cap destí concret. El grau de
disponibilitat és inexistent, en tots els àmbits i sectors. Ben aviat ho
comprovarem, com ja hem vist en el cas de la famosa paga extra de 2012.