Tuesday, January 26, 2016
OCURRÈNCIES I ESPECTACLE - art. Nació Digital Solsona
OCURRÈNCIES I ESPECTACLE.
Quedi clara la
plena confiança en el secretari general del PSOE per gestionar el difícil
moment per formar govern, però no voldria estar a la seva pell, en aquests
moments. Els qui representa som vells polítics, no estem acostumats a convertir
l’exercici dels afers públics en una suma d’ocurrències, d’espectacle i ganes
“d’epater” al personal.
Entenc el perill i
pànic a pactar amb nous polítics que no han exercit mai càrrecs públics i
creuen estar en possessió de la veritat i la honradesa en tots els seus àmbits
i derivades. Persones, considerades pures, innocents i elegides per conduir el
país cap un nou destí, sense tenir ni punyetera idea de les lleis vigents,
normatives i reglaments aprovats , en compliment de la legalitat.
Tenim dues forces
noves d’àmbit estatal amb un considerable poder de decisió: Ciutadans i
Podemos. Ciutadans és més un partit – empresa, amb una organització piramidal
que es governa per principis empresarials. Discutible, però és una nova
realitat en el mapa polític sorgit del 20D.
El cas de Podemos
és molt diferent perquè és un experiment de laboratori que ha passat per
múltiples fases i ha obtingut un bon resultat, malgrat la fragilitat de la seva
estructura. De fet, per poder aconseguir el seu objectiu no ha dubtat en
aliar-se amb altres partits, plataformes, o moviments, con tal li aportessin
alguns vots més, i continuar el seu procés ascendent. Però, és clar, sobre el
paper és fàcil prometre, dissenyar i planificar però quan això ha de passar al
camp de la realitat, tot trontolla i es posa en qüestió. I la barreja de tants
col·lectius fa impossible governar un partit que és això un partit /dividit.
De fet, abans de
començar a treballar ja s’ha partit. De 69 diputats obtinguts, 4 de Compromís,
han marxat cap al Grup Mixt. I dels 65 que queden, hi ha 3 o 4 grups que volien
constituir-se en grups parlamentaris propis i degut al Reglament no ho han
aconseguit. Res garanteix que en qualsevol moment es desmarquin de la direcció
central si algun tema no els agrada. En aquest bloc hi tenim els diputats de
Catalunya, els de País Basc, Galícia i avui s’hi ha afegit els 10 d’Andalusia
que també volen un tractament diferenciat. En resum que de 65, n’hi ha 33 que
estan a Podemos, però en condicions “especials”.
Amb aquest
panorama, és evident que el PSOE amb Pedro Sánchez al capdavant han de meditar
molt el què fer. I quan al davant hi tenim una gent que pensen sobretot en
sortir a la foto, per extravagant que sigui, encara més. Recordem només
l’espectacle d’una diputada amb el seu fill, a l’hemicicle, la reunió del Rei
amb un Pablo Iglesias en mànegues de camisa, l’anunci d’un possible pacte de
Podemos amb el PSOE, atorgant-se el càrrec de vice-president i inventant un nou
Ministeri ( el de la Plurinacionalitat), les declaracions xocants contra el
reglament del Congrés, etc, etc.
Costa imaginar
aquesta gent com dipositaris de secrets d’Estat, procedents de les ambaixades,
de contactes entre Estats, de negociacions al més alt nivell, etc. Es molt
diferent fer pactes amb persones que han passat per ajuntaments, conselleries,
o cambres territorials, que amb altres que no han tingut cap responsabilitat
pública.
Es inimaginable un
nou període de govern amb el PP al davant, perquè ha fet destrosses a tots els
nivells. El PSOE ha de fer tot el possible per construir un nou govern, però
amb prou garanties com per no caure en ocurrències i espectacles que van bé
quan s’està a la oposició, però impensables des del govern. D’aquí la
necessitat de tenir al costat altres partits que puguin fer de contrapès a un
Podemos massa verd per governar amb fiabilitat.