Tuesday, January 12, 2016
EL SENADOR, JOSÉ MONTILLA - art. Blogesfera
EL SENADOR, JOSÉ MONTILLA.
La setmana passada
varem tenir un petit debat per watsapp uns quants membres de l’executiva de
federació, el dia en que es proposava i s’elegien els representants de
Catalunya davant el Senat. Vuit en total, entre els quals l’únic Senador del
PSC, José Montilla.
El debat venia a
compte de si era oportú, adequat, lògic... presentar un candidat com Montilla,
a un càrrec que podia ocupar algú altre, més jove, més arrelat al carrer, més
en consonància a les necessitats d’avui dia ...En fi, no cal donar més detalls,
però en aquest debat, em vaig posar totalment al costat de mantenir Montilla
com Senador. I ara i aquí, amb més temps i més espai vull exposar les raons.
Estem en uns
moments en que cremem etapes, com mai havíem somiat. La temptació de canviar
vell per nou, està en tots els partits, com està en la societat, i en el món,
en general. Davant la crisis generalitzada de valors, sentiments, aspiracions,
desitjos..., però també de currículums i trajectòries, creiem que qualsevol
cosa nova pot ser millor que la vella. Els mitjans de comunicació tenen una
força brutal i hem vist com en un parell o tres d’anys, han impulsat carreres
meteòriques de “joves” com Albert Rivera, Pablo Iglesias, Alberto Garzón,Inés
Arrimadas, i altres, encara que el que diguin sigui més vell que anar a peu.
Hem de fer molta
atenció de no caure en el parany que alguns partits ens posen, ni en els
desitjos de molts mitjans de comunicació que juguen a guerres que ni sabem ni
coneixem prou bé, com per poder-les valorar. Sempre he defensat la necessitat
de donar un pas al costat si tenim un relleu a punt. He vist multitud de
trajectòries espatllades per culpa de no retirar-se a temps. I ara mateix tenim
ex socialistes a la recerca de càrrecs perduts, en una demostració evident que
quan algú perd el nord, o no sap que el seu temps ha passat ,és capaç de fer
les més grans estupideses.
Personalment he
tingut sempre present quin era el meu temps, i quan era el moment de donar pas
a d’altres, fos a nivell de partit, de Parlament o en altres instàncies. I quan
arribi el moment municipal, també ho sabré fer.
Però, seria un greu
error polític, i una greu injustícia, apartar tothom per raons d’edat o
d’estètica. I ara, predomina massa l’estètica. Mireu, Montilla porta 40 anys en
política, com Miquel Iceta, i no per això al Miquel el considerem “vell”. Al
contrari, és molt més jove d’idees, plantejaments, innovació que la resta de candidats
de Catalunya i Espanya que tenen 20 o 30 anys menys que ell. No és l’edat, el
problema, ni els càrrecs que han tingut, sinó l’adaptació i l’esperit.
Montilla ha tingut
molts càrrecs, regidor, alcalde, president Diputació, ministre, i President de
la Generalitat. Precisament per això ens interessa tenir-lo en el Senat. Quan
parla Montilla, no parla només un Senador català, parla un ex president, el
primer que va denunciar un “desapego de Catalunya respecto España” us en
recordeu ??? Quan actua, té una autoritat i un respecte, de propis i estranys,
absolutament indispensable en la etapa que obrim. Un pont entre PSC i PSOE, un
expert en el món municipal, un expert en institucions territorials, un home de
seny, en un món embogit. Un home de llarga experiència de govern i oposició,
molt útil pel camí que hem de recórrer a Catalunya i a Espanya.
En definitiva,
evidentment que tenim altres candidats, segur que en tenim de més joves, més
populars, més carismàtics, de més imatge...però amb aquesta experiència i
preparació ? No ho crec, almenys no els sé veure. I mireu, a vegades hem comès
algun error considerable, dubtant entre l’experiència o la imatge. Quan havíem
de triar entre Pere Navarro i Miquel Iceta, ens varem decantar per Pere
Navarro, més jove, més nou, amb menys càrrecs en el passat...amb tot l’apreci
que li tinc, no ens hauria anat millor haver triat Miquel Iceta, en aquell
moment ? No ens hauríem estalviat alguns conflictes, guerres, i destrosses
internes, i altres d’externes ? No estem ara en bones mans ? Doncs, bé, per tot
plegat tinc molt clar que la presència de Montilla en el Senat és una de les
millors aportacions que podíem fer des del PSC. Temps al temps.